Resultats de la cerca

Estudià dibuix i pintura a l’Acadèmia Tàrrega i a l’Acadèmia de Belles Arts Treballà amb l’editor Germán Plaza com historietista, i feu aportacions aïllades a Cuentos Pilarín 1942, Cuadernos selectos 1943 i Tom Clark 1944 Illustrà portades i interiors de novelles populars com Misterio 1943, Novelas del Oeste 1943, El Coyote 1944, Cliper 1945, Mc Larry , El encapuchado , Mike Palabras i El corsario azul El 1945 dibuixà l’àlbum de cromos d’ El Coyote , i el 1947 en creà gràficament les pàgines del còmic del mateix nom, on a partir del 1950 elaborà les historietes d’ El corsario azul El 1951…

Es diplomà el 1962 en arquitectura a Praga Després de la Primavera de Praga 1968 anà viure a la Gran Bretanya, on el 1971 s’incorporà a l’estudi de Richard Rogers i Renzo Piano , on collaborà, entre d’altres, en el projecte del Centre National d’Art et de Culture Georges Pompidou de París El 1979 fundà el seu propi estudi, Future Systems, el treball en el qual compaginà amb la collaboració a Norman Robert Foster & Partners de 1979 a 1983 La seva obra, de disseny curvilini, agosarat i visionari, és molt influïda per l’estètica pop i ha donat lloc a controvèrsies Entre els seus projectes…

Dotada d’un registre de soprano d’extensió excepcional, començà de molt jove la seva carrera professional El 1942 s’uní a l’orquestra del compositor Moisés Vivancos, amb qui es casà el mateix any i amb el qual enregistrà els primers discs El 1946 es traslladà als Estats Units, on es nacionalitzà el 1955 i on causà un gran impacte, tant per la seva veu i les seves actuacions com per l’exotisme del seu aspecte, fet que ella mateixa contribuí a difondre afirmava ser descendent directe d' Atahualpa , adaptant-lo a les modes de Hollywood Publicà discs d’èxit Flahooley , 1951 Legend of the Sun…

Associat a Nicholas Saint John, autor de la majoria dels seus guions, s’inicià rodant films de baix pressupost A partir de Driller Killer 1979, s’especialitzà en el pellícules de marcada atmosfera underground a cavall del gènere fantàstic, el thriller truculent i el terror Ms 45 1981, Fear City 1984, China Girl 1987, Cat Chaser 1989, King of New York 1990, Bad Lieutenant 1992, Body Snatchers 1993, The Addiction 1995, The Funeral 1996, The Blackout 1997, New Rose Hotel 1998, R Xmas 2001, Mary 2005, Gran premi especial del jurat del Festival de Venècia, Go Go Tales 2007,  Napoli, Napoli, Napoli…

Estudià cant a la seva ciutat natal amb Erika Müller i el 1943 debutà a Coblença, on aviat fou contractada per a l’estrena de Das Christ-Elflein ‘El Crist de Nadal’, de H Pfitzner Desenvolupà gairebé tota la seva carrera a la Staatsoper d’Hamburg, on romangué entre el 1946 i el 1973, interpretant una gran part del repertori de compositors com WA Mozart, G Verdi i G Puccini i d’autors del segle XX Intervingué en els festivals d’Edimburg, Glyndebourne i Salzburg, entre d’altres, i el 1960 debutà al Metropolitan de Nova York Aparegué als escenaris operístics de Viena i Munic, i participà en…

Fill de Cosme Marià Argerich del Castillo , estudià al Colegio de San Carlos de Buenos Aires, on fou condeixeble de Bernardino Rivadavia El 1801 inicià la seva carrera de medicina com a alumne del primer curs sota el patrocini del Protomedicat, on tingué, entre altres mestres, el seu pare Metge militar des del 1806, fou també professor d’anatomia i director de l’Institut Militar de Medicina 1815-21 Nomenat cirurgià major de l’exèrcit 1822, ocupà el càrrec de secretari interior de l’Acadèmia de Medicina 1823 Treballà com a cirurgià, en diversos períodes, a l’Hospital de Dones de Buenos Aires…

Estudià a la Universitat Johann Wolfgang Goethe de Frankfurt i a la Universitat de Tecnologia de Darmstadt, on es llicencià 1966 i doctorà 1969 en física Es traslladà a Ottawa Canadà per a un postdoctorat a la Universitat Carleton 1969-72, i ingressà aleshores a l’Institut de Física de l’Estat Sòlid del Centre d’Investigació de Jülich, Renània del Nord, on continuà collaborant tot i estar jubilat des del 2004 El 1988 descobrí, simultàniament amb  Albert Fert , la magnetoresistència gegant GMR, un efecte mecànic quàntic que permet que petits canvis magnètics generin grans…

Estudià a Viena i a Innsbruck i a la New School for Social Research de Nova York, on es llicencià en filosofia 1955 i es doctorà en sociologia 1956 Desenvolupà l’activitat acadèmica a les universitats de Hombart, Ginebra i Nova York Doctor honoris causa per les universitats de Linköping i Ljubljana, és autor d’una obra prolífica centrada en la sociologia de la religió i la del coneixement L’obra més coneguda sobre la religió és Das Problem der Religion 1963, en què constata el pas de la pràctica religiosa a l’àmbit privat Dins la sociologia del coneixement destaquen dues obres fonamentals, en…

Artista cabdal en el panorama de Londres, ciutat on viu i treballa, forjà el seu renom amb obres d’impacte visual directe Incloent continguts sexuals explícits o prenent els òrgans sexuals femenins i masculins com a motius principals, o bé usant elements biogràfics, fa aŀlusions a temes com l’autodestrucció, la depressió o la mort A “The Flag Show” 2000 utilitzà la seva addicció a la nicotina com a leitmotiv per a la seva installació I a “Beyond the Pleasure Principle” 2000 utilitzà diversos models de cadires vestits amb roba interior femenina per a representar els cossos de les dones al…

Fill d’un pastor protestant, estudià sociologia a la Universitat de Chicago, on obtingué el títol de doctor el 1926 amb l’estudi Propaganda Technique in the World War 1927 Posteriorment estudià a la London School of Economics S'inicià en la docència a la Universitat de Chicago, on ensenyà ciència política 1922-38, assignatura que posteriorment impartí a la Universitat de Yale Dedicà bona part dels esforços a l’anàlisi de la propaganda política des de l’Institute for Propaganda Analysis 1937-41 Considera els mitjans de comunicació com instruments de persuasió, capaços de modelar els…