Resultats de la cerca

Deixeble de Gay-Lussac a París, fou més tard professor a Giessen i Munic, on renovà l’ensenyament científic Creà una important escola d’investigadors dins la naixent química orgànica, a la qual aportà, ultra la seva teoria dels radicals juntament amb Dumas, nous mètodes d’anàlisi quantitativa, investigacions sobre determinats hidrocarburs amb Wöhler i altres, estudis sobre colorants d’origen mineral, treballs sobre fisiologia animal i vegetal i especialment les seves descobertes en el camp de la química agrícola nutrició mineral de les plantes, cicle del nitrogen, funció dels fosfats,…

Fill de pagès, estudià sol abans d’entrar a la facultat de dret de París Esteve Aragó el posà de redactor en cap de “L’Indépendant”, creat a Perpinyà el 1845 Féu campanya contra el prefecte del departament i el general De Castellane Fou elegit representant republicà del departament a l’assemblea constituent el 1848 i després, el 1849, a l’assemblea legislativa Hostil al cop d’estat del 1851, fou expulsat de França El govern del 4 de setembre de 1870 el cridà a la prefectura dels Pirineus Orientals Fou elegit diputat republicà el 1871 i senador el 1876, en companyia d’Emmanuel Aragó Ha deixat…

Durant els anys cinquanta realitzà els seus primers treballs, caracteritzats per imatges de fragments de cossos desmembrats, dins una figuració pictòrica molt de moda en aquell moment al seu país Després d’un període sense presentar cap treball, a la meitat dels anys seixanta la seva pintura se centrà en la noció de temps i les experiències temporals, a través dels seus desplaçaments per les ciutats per on viatjava Feu la primera exposicií individual a París l'any 1971, i posteriorment centrà la seva activitat a Nova York El 1997 presentà l’exposició retrospectiva més àmplia del seu treball…

Estudià belles arts a la Universidad Jorge Tadeo Lozano de Bogotà, i a la Universitat de Nova York 1984 Ha estat becada per la Fundació Guggenheim i Penny McCall La seva obra gira entorn del greu problema de la violència a Colòmbia i del clima social i polític d’aquest país Sovint utilitza mobles en les seves escultures, dels quals n'elimina la seva naturalesa familiar i hi afegeix un aire de malestar i horror La seva obra ha estat exposada, entre d’altres, a la Galería Camargo Vilaça de São Paulo, al Museu d’Art Modern MoMA de Nova York, a la Tate Modern de Londres, al Centre Pompidou de…

Féu la primera exposició l‘any 1972, a la seva ciutat, i es consolidà al llarg dels anys com un dels pintors més destacats de la seva generació El 1978 participà en l’exposició collectiva “Seny i Rauxa” al Centre Pompidou de París, dedicada a l’art català contemporani Fou també seleccionat com un dels representants de la neofiguració europea en l’exposició “Europa-79” de Stuttgart Aquestes dues exposicions el projectaren internacionalment i els anys següents dugué a terme nombroses exposicions individuals i collectives Tot i que la seva producció és sobretot pictòrica, conreà també l'…

Estudià al taller de Manuel Fuxà, a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, i a París 1905 El 1911 participà a la Sisena Exposició Internacional d’Art de Barcelona Es dedicà, a més, a la caricatura amb influència dels dibuixants del Simplicissimus És autor d’un bust de l’arquitecte Josep Font i Gumà, collocat 1923 tocant al castell de la Geltrú, a Vilanova, de la restauració del qual aquest fou promotor El 1918 deixà quasi totalment l’escultura És també autor d’un llibre de poemes L’hora viva El seu germà, Martí Torrents i Brunet Vilanova i la Geltrú 1887 — 1977, pintor de paisatge a l’oli i…

Amic de RCampalans, fou professor a l’Escola de Gèneres de Punt de Canet de Mar el 1939 s’exilià a França, on treballà en estadística, a París El 1950 tornà a Barcelona, on entrà de professor a l’Escola d’Enginyers Industrials Catedràtic des del 1960, s’especialitzà en estadística i recerca operacional Publicà diversos llibres i articles especialitzats al país i a l’estranger Director de la Secció d’Enginyeria de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques, treballà en qüestions de terminologia matemàtica i estadística El 1974 rebé el premi Martí d’Ardenya de l’IEC pel…

Fill de l’organista de la Selva, estudià amb ell i més tard a Barcelona, on fou músic de l’orquestra del Circ Barcelonès El 1873 anà a París, on perfeccionà els seus coneixements El 1876, amb el violinista italià Agostino Robbio, féu un viatge professional pel Perú, l’Equador, Veneçuela, els EUA i Cuba Més tard visità el Brasil, l’Uruguai, el Paraguai i l’Argentina El 1878 s’establí a Buenos Aires Ja músic experimentat, el mateix any publicà el seu Álbum musical hispano-americano El 1883 estrenà l’òpera Gualter al Teatro de la Ópera de Buenos Aires Cal esmentar, també, diverses composicions…

Defugint l’amor d’Apollo, que la perseguia incessantment, fou convertida pel seu pare en llorer, del qual esdevingué símbol des d’aleshores Hom la considera també filla de Gea, la Terra La història de Dafne ha inspirat diverses òperes, entre les quals es destaquen la de Jacopo Peri Dafne , considerada per alguns com la primera òpera 1597, la de Caccini ~1600, perduda, la de Heinrich Schütz, primera òpera alemanya 1627, també perduda, la d’Emmanuele Rincon d’Astorga Dafni , drama pastoral representat a Barcelona el 1709 davant el rei arxiduc Carles III i la seva muller, i la de Richard…

Fundat el 1790 a París, era anomenat “Societat dels amics dels drets de l’home i del ciutadà”, i es reunia en un antic convent de franciscans, anomenats popularment cordeliers Els seus membres eren d’origen popular i exigien l’aplicació de la democràcia directa, l’acció revolucionària, la igualtat absoluta, la persecució del clericat refractari, etc El club dirigí els fets republicans del juliol del 1791, però el seu radicalisme, particularment a partir de la fi del 1792, topà amb la política de Robespierre Tement l’excessiva influència del club, el Comitè de Salvació Pública en féu detenir i…