Resultats de la cerca
Es mostren 114277 resultats
Walter Hasenclever
Literatura alemanya
Escriptor alemany.
Expressionista, es caracteritzà pel seu esperit revolucionari i antibellicista Escriví poesia — Der Jüngling ‘El jove’, 1913— i drama — Der Sohn ‘El fill’, 1914 i Antigone 1916— Residí a París des del 1920 i se suïcidà al camp de concentració durant l’ocupació nazi
Guillaume-Henri Dufour
Història
Militar
General suís.
Durant el Primer Imperi participà en diverses campanyes al servei de l’exèrcit francès Tornat a Suïssa, fou nomenat enginyer cantonal 1817, quartier maître de la confederació 1832 i general en cap de l’exèrcit federal 1847 Reorganitzà la milícia, dirigí la reforma de la carta topogràfica de Suïssa i presidí el congrés internacional de Ginebra del 1864, que originà la creació de la Creu Roja
Antoni I de Navarra
Història
Duc de Vendôme (1537-62), rei de Navarra (1555-62) pel seu matrimoni (1548) amb Joana III, reina de Navarra del 1555 al 1572.
El seu casament amb Joana comportà que Navarra passés de la casa d’Albret als Borbó Després de morir Francesc II de França fou nomenat lloctinent del regne 1561 En constituir-se a França el triumvirat catòlic 1562, Felip II l’atragué al catolicisme, que havia abandonat en casar-se amb Joana Morí lluitant contra els protestants al setge de Rouen Fill seu i de Joana fou el futur Enric IV de França
el Montsec
Les cingleres del Montsec
© Arxiu Fototeca.cat
Serra exterior prepirinenca, límit fisiogràfic i històric entre els Pirineus (Pallars Jussà) i la Depressió de l’Ebre (Noguera).
Ocupa uns 45 km de llargada, en forma d’arc E-W, entre el Rialb, afluent del Segre, i el Guard, que ho és de la Noguera Ribagorçana, i uns 10 km d’amplària al sector central el Montsec d’Ares, entre ambdues Nogueres, el qual és flanquejat pel Montsec de Rúbies, a l’E, i pel Montsec d’Estall, a l’W L’altitud màxima és de 1677 m al centre del muntanyam És un anticlinori complex format per calcàries cretàcies redreçades segons l’estil tectònic pirinenc i que es fracciona en dues cingleres amb un desnivell total d’un miler de metres, separades per un replà de margues Al peu de la cinglera baixa,…
parell de forces
Parell de forces . Representació del moment del parell M en un volant (d distància entre les rectes d’aplicació de les forces F i -F)
© Fototeca.cat
Física
Sistema constituït per dues forces d’igual mòdul, paral·leles i de sentit contrari (i, per tant, de resultant nul·la) i tals que les rectes d’aplicació no són coincidents.
Un parell de forces és caracteritzat per l’anomenat moment del parell , que és un vector el mòdul del qual és el producte del mòdul de les forces del parell per la distància que separa les rectes d’aplicació, és perpendicular al pla de parell i el seu sentit és el sentit en què avança un cargol que giri en el sentit que indiquen les forces del parell
Paleolític
Pintures rupestres a les parets de les coves de Las Caus, a França
© Corel Professional Photos
Prehistòria
Nom (del grec palaiós, ‘antic’, i líthos, ‘pedra’) creat per J. Lubbock per a designar l’època que hom anomenava ‘‘edat de la pedra tallada’’.
És l’etapa més antiga de la prehistòria i ocupa la major part de l’era quaternària Villafranquià i Plistocè Els jaciments europeus, sobretot els francesos, i altres han estat la base de treballs importants d’E Lartet, G de Mortillet, l’abat H Breuil que han permès d’efectuar tres grans divisions en el Paleolític l’inferior, el mitjà i el superior El primer —anomenat també Cultura dels palets tallats — dura aproximadament des d’uns 4000000 d’anys aC fins al 120000 Els instruments, obra dels australopitecs, es troben bàsicament a l’Àfrica i també al S d’Europa i consisteixen en palets…
artell
artells de les potes i antenes d’un insecte
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Cadascuna de les peces articulades que componen els apèndixs dels artròpodes (potes, antenes).
baroclinitat
Tall del gràfic de baroclinitat de l’atmosfera terrestre: les ordenades indiquen l’altura en km; les superfícies de temperatura constant (isotèrmiques, en vermell) i de pressió constant (isobàriques, en blau) són paral·leles en les zones de barotropia d’aire calent (en blau) i d’aire fred (en ocre), i es creuen en les zones de baroclinitat (zona frontal)
© Fototeca.cat
Meteorologia
Estat d’estratificació d’un fluid en què les superfícies de pressió constant s’intersequen amb les superfícies de densitat (o temperatura) constants.
màquina metxera
Detall d’una metxera. A baix, les bobines quasi plenes, sobre les quals hi ha les aranyes, amb l’aleta a la part inferior d’un dels braços i amb la metxa, que dóna dos volts al seu voltant ...
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Màquina emprada en el procés de filatura, la missió de la qual és aprimar la veta de manuar o de carda tot donant-li una lleugera torsió i obtenir, així, la metxa, que s’enrotlla en bobines cilíndriques d’extrems cònics.
Anys enrere hom solia fer tres o quatre passades successives de metxera La primera era la metxera en gros , que s’alimentava de veta de manuar o de carda, continguda en bots Hi havia després les metxeres intermèdia i en fi , i, si hom volia fixar fils molt prims, encara hi havia la metxera superfina Cadascuna s’alimentava amb les bobines de metxa de la passada precedent La metxa més fina serveix per a alimentar les màquines de filar La metxera és una màquina cara, complicada i lenta velocitat màxima unes 1 200 voltes per minut i per això hom ha procurat de reduir al mínim el nombre de…
Exposició Universal de Sevilla
Panoràmica de les instal·lacions de l’Exposició Universal de Sevilla
© Fototeca.cat
Exposició celebrada a Sevilla entre el 20 d’abril i el 12 d’octubre de 1992, amb categoria d’universal segons les normes del Bureau International des Expositions (BIE).
El 1976, hom anuncià la celebració d’una exposició per a commemorar el cinquè centenari del descobriment d’Amèrica, i fou el 1983 que l’exposició fou sancionada amb caràcter d’universal El 1985 l’illa de la Cartuja, on fins aleshores hi havia un monestir abandonat i una vella fàbrica de ceràmica, fou declarada el lloc on situar aquesta exposició Aquell mateix any fou nomenat Emilio Cassinello comissari general de l’Exposició i Jacinto Pellón president de la Societat Estatal per a l’Exposició Universal Al juliol del 1986 hom decidí el concurs d’idees per a l’ordenació del recinte de l’…