Resultats de la cerca
Es mostren 11116 resultats
Storfjorden
Estret marí
Ample braç de mar a les illes Spitzbergen, entre l’illa de Vestspitzbergen, a l’W, i les d’Edgeøya i Barentsøya, a l’E (180 km de llarg i 50 km d’ample a la part N).
serra de Sant Joan
Serra
Contrafort (1 745 m) de les serres interiors prepirinenques, a l’Alt Urgell (dins el terme de Coll de Nargó), continuació vers l’E de la serra de Carreu, de la qual és separada pel riu de Puials.
Al seu contrafort més oriental s’alça l’ermita de Santa Fe, que domina la vila d’Organyà
Trujillo
Divisió administrativa
Estat de Veneçuela, limitat al N pels estats de Zulia i Lara, a l’E per aquest i Portuguesa, al S pels de Barinas, Mérida i Zulia, i a l’W per aquest i pel llac de Maracaibo.
La capital és Trujillo 25 921 h 1971 La Cordillera de Mérida travessa l’estat de N a S i forma la divisòria d’aigües de les conques de l’Orinoco i del llac de Maracaibo Hi ha una alternança de valls molt riques i muntanyes menys fèrtils, anomenades páramos El riu més important és el Motatán, que desemboca al llac de Maracaibo El clima és de tipus tropical, amb una pluviositat de 1000 mm i una temperatura de 22°C La població és rural i dispersa, bé que la major part s’agrupa a les valls dels rius, sobretot a la del Motatán, que constitueix el centre econòmic de l’estat La seva riquesa es basa…
Capadòcia
Paisatge de la Capadòcia, centrat pels habitatges rupestres
© Fototeca.cat
Regió de l’Àsia Menor, a Anatòlia, limitada al S per les muntanyes del Taure, a l’E per l’Eufrates, al N pel riu Halis i a ponent per la regió dels llacs de Pisídia i Licaònia.
Situada a l’actual regió turca de l’Anatòlia Central, és la zona de contacte amb l’altiplà central d’Anatòlia Des del punt de vista geològic, la regió fou sotmesa a una intensa activitat volcànica que donà lloc a cims d’altitud considerable mont Erciyas, 3916 m i que tingué com a resultat una gran abundància de dipòsits de lava i cendra L’erosió d’aquests materials formà un relleu singular, del qual els pilars coronats en són els elements característics La qualitat tova del sòl volcànic hi afavorí, des de l’inici del seu poblament, una proliferació excepcional d’habitatges i construccions…
vall de Bagüenya
Coma de la vall de Benasc, al municipi de Saünc (Ribagorça), a l’E del massís de Bagüenyola; a l’altra banda del circ s’alça la tuca de Bagüenya (2 942 m), anomenada també de la Llàntia
.
És la capçalera de l’aigüeta de la Vall, emissari dels estanys de Bagüenya
Geòrgia
Estat
Estat asiàtic, a la part occidental de la Transcaucàsia, limita al N amb Rússia, a l’W amb la mar Negra, al S amb Turquia i Armènia i a l’E amb l’Azerbaidjan; la capital és Tbilisi.
La geografia física La major part del territori de Geòrgia és muntanyós Dins els seus límits entra quasi totalment el Gran Caucas Caucas, la part axial del qual és la Serralada Principal del Caucas, amb els pics El’brus 5642 m i Kazbek 5047 m El vessant sud del Gran Caucas és compost de diverses serralades transversals Gagra, Bzyb, Kodori, Svanètia, Lečkhumi, Račin, Surami, K'art'li i Kakhètia Als límits de Geòrgia hi ha els Alps d’Abkhàzia, amb formes de relleu alpí el pic més alt és Dombaj-Ul’gen 4047 m El Caucas Central té altituds superiors als 5000 m Al S s’estén el sistema muntanyós del…
Gabon
Refineria de petroli de l'empresa Total a Gabon
© Total
Estat
Estat de l’Àfrica equatorial limitat a l’W per l’oceà Atlàntic, al N per la Guinea Equatorial i el Camerun i a l’E i el S per la República del Congo; la capital és Libreville.
La geografia física L’altiplà central africà acaba al Gabon amb dues sèries d’altituds quasi paralleles els Monts de Cristal, d’uns 600 m d’altitud mitjana, que enllacen, al S del gran arc format per l’Ogooué, amb el massís de Chaillu de 800 a 1 000 m, i la cadena de Mayombe, que limita la conca de l’Ogooué A l’W d’aquests massissos, formats per gneis, esquists i roques granítiques, s’estén la plana litoral, sorrenca i pantanosa La costa és baixa i, a partir de Cap López, és orlada per una àrea lacustre llacs i llacunes de FernanVaz, Iguéla, Setté-Cama, etc El clima és equatorial, càlid i…
cingles de Costafreda
Cinglera
Contrafort N (1 882 m) de la serra d’Ensija, acinglerat per tots costats, a la qual s’uneix a través del serrat Voltor, estès d’W a E, entre les valls de Saldes i de Vallcebre (Berguedà).
la Llena
Casa de la Llena a Lladurs (Solsonès)
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de Lladurs (Solsonès), situat al sector E del terme, a la vall de la ribera Salada, als vessants de la serra de la Llena (923 m), que separa les conques del Segre i del Cardener.
L’església parroquial Sant Serni és prop de les restes de l’antic castell de la Llena , adquirit el 1106 per la canònica de Solsona, dominant el torrent de Riard
Carrànima
Santuari
Santuari de la Mare de Déu de Carrànima
, del municipi d’Abella de la Conca (Pallars Jussà), al cim de la serra de Carrànima
, alineació muntanyosa de direcció E-W, limitada pels forats d’Abella i de Bóixols.