Resultats de la cerca
Es mostren 13398 resultats
Sweetrade Bowling Club
Bitlles
Club de bowling de deu de les Franqueses del Vallès.
Fou fundat el 2003 a les installacions de Paradise Bowling Granollers, sota la presidència de Felipe Berruezo, a qui substituí en el càrrec Patrick Didier Guerre 2005 La temporada 2007-08 tenia quaranta-dos socis federats, tres equips masculins i dos femenins En la temporada 2012-13, dos dels seus equips masculins disputaren la Lliga Catalana un a primera divisió i un a segona divisió, el primer dels quals participà a la Lliga estatal de divisió d’honor El 2012 conquerí les Lligues masculines estatal i catalana de primera divisió Ha participat en diverses competicions internacionals com el…
Aiguafreda de Dalt

Aiguafreda de Dalt
Ajuntament d’Aiguafreda
Conjunt monumental
Antic nucli
Antic centre del municipi d’Aiguafreda (Osona) format per l’antiga església parroquial de Sant Martí d’Aiguafreda (anomenada aleshores Sant Martí del Congost), la rectoria i algunes masies properes, aigua amunt del torrent del Martinet, a l’extrem occidental del massís del Montseny.
L’església el nom d’Aiguafreda fou, de primer, només el del proper castell anomenat després de Cruïlles, amb el seu territori, fou donada el 875 pel comte de Barcelona Guifré el Pelós al monestir de Sant Joan de les Abadesses L’any 898, repoblada la vall del Congost, fou consagrada la nova església parroquial Refeta el 1105, es conserven actualment d’aquesta època la nau amb volta de canó, l’absis, decorat a l’exterior amb una cornisa d’arquets i amb faixes llombardes, i la finestra de la façana de ponent Aquesta parròquia fou traslladada el 1868 a les Ferreries o Aiguafreda de Baix, l’actual…
Esparreguera

Esparreguera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Llobregat, estès en gran part a la dreta del Llobregat des del congost del Cairat a la riera de Magarola.
Situació i presentació Limita a llevant amb Olesa de Montserrat, a migdia amb Abrera, vers ponent amb els Hostalets de Pierola de l’Anoia i amb Collbató, i al sector de tramuntana amb Monistrol de Montserrat del Bages i amb Vacarisses del Vallès Occidental El municipi s’estén en gran part a la dreta del Llobregat, des del congost del Cairat, prop de la resclosa, pel torrent de la Salut, a tramuntana, fins a la riera de Magarola anomenada, en el curs alt, riera de Masquefa, divisòria amb el terme d’Abrera Segueix en direcció oest fins al lloc anomenat de les Tres Rieres Aquí el terme segueix…
Fontanilles

Fontanilles
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, estès a la dreta del Ter; el Daró travessa el terme en dos sectors, aigua amunt i aigua avall del terme de Gualta.
Situació i presentació Limita al N amb la Tallada d’Empordà i Ullà, al NE amb Gualta i Torroella de Montgrí, al SE amb Pals, al S amb Palau-sator, al SW amb Ullastret i a l’W amb Serra de Daró Comprèn el poble de Fontanilles, cap del municipi, i Llabià També inclou una vintena de masos disseminats, gairebé sempre al cim de les petites eminències eocèniques que emergeixen de la plana El terme és regat pel Daró, riu que travessa els dos extensos sectors planers del territori al NW, aigua amunt de Gualta, abans d’ésser canalitzat, i al SE, després d’haver estat convertit en canal i haver rebut…
Sant Nicolau de Camprodon
Monestir
Monestir de monges o canongesses de Sant Agustí.
Es trobava al puig del castell de Sant Nicolau, de Camprodon Ripollès L’església de Sant Nicolau fou el primer centre religiós de la Vila de Baix i a la vegada un hospici o hospital, conegut des del 1283 A mitjan segle XIV les serventes de l’església eren organitzades en una comunitat de cinc monges regides per una priora El terratrèmol del 1427 destruí el monestir, però ben aviat hi retornaren les monges, que hi residiren fins el 1581, quan les seves comunitàries es fusionaren amb el monestir de canongesses de Peralada, successor del de Bell-lloc, a Cantallops L’església de Sant…
vall de Viu
Vall de l’Alta Ribagorça, drenada pel riuet de Viu (afluent, per l’esquerra, de la Noguera Ribagorçana, a la qual s’uneix aigua avall del Pont de Suert, vora l’antic monestir de Lavaix, actualment inundat pel pantà d’Escales, i que neix a la serra de Sant Gervàs, límit meridional de la vall) i pels seus afluents per la dreta, el riuet d’Erta i el torrent de Peranera o de Malpàs (que davalla de la línia de crestes que del Corronco de Durro, de 2546 m alt., a la pica de Cerbi, de 2742 m alt., limiten la vall pel N).
Entre els dos massissos esmentats, la vall no té una veritable capçalera entre el coll de Sas 1 480 m, al N, i el pla de Corroncui 1 235 m, al S, la carena divisòria ofereix multitud de passos a la comunicació amb la vall pallaresa de Bellera el principal dels quals és el coll de la creu de Perves, de 1 325 m alt, de tal manera que els límits jurisdiccionals, antics i moderns, contràriament al que s’esdevé a la major part de les valls pirinenques, no segueixen gens la divisòria d’aigües La vall comprèn la major part dels antics termes de Viu de Llevata i de Malpàs, del municipi…
el Vernet
Sector de la ciutat de Perpinyà (Rosselló) a l’esquerra de la Tet.
Era un antic terme centrat en el desaparegut castell de Vernet , a 2 km de la Tet, al N, vora l’actual bifurcació de les carreteres de Perpinyà a Narbona i a Foix En aquest indret sorgí un nucli urbà que prengué el nom de l' Alt Vernet , per oposició a la zona propera a la riba esquerra de la Tet, formada al darrer quart de s XIX el Baix Vernet A la zona intermediària, l’alt rendiment dels conreus regats pel canal del Vernet i de Pià , que rega també les veïnes terres de Sant Genís de Tanyeres i la localització d’establiments religiosos les clarisses, el Bon Pastor, Sant…
conca de Tremp

La conca de Tremp des del coll de Comiols
© Fototeca.cat
Vall
Gran depressió de la Catalunya pirinenca, nucli del Pallars Jussà, oberta a la conca de la Noguera Pallaresa, entre les Serres Interiors dels Prepirineus (les grans serres calcàries de Sant Gervàs, de 1.834 m alt., i del Boumort, de 2.070 m alt.), al N, i el Montsec (el Montsec de Rúbies, de 1.657 m alt., i el Montsec d’Ares, de 1.678 m alt.), al S; el riu fendeix aquestes dues alineacions pels llargs i profunds congosts de Collegats (la del N) i dels Terradets (la del S).
A llevant, les serres de Comiols 1356 m alt i del grau de Moles 1263 m alt la separen de la conca del Segre a ponent, les serres de Montllobar 1125 m alt i de Lleràs 1689 m alt, de la de la Noguera Ribagorçana Una alineació muntanyosa que travessa la conca d’W a E serres de Sant Corneli, de 1342 m alt, de Carreu, de 1850 m alt, i de Bóixols, de 1730 m alt divideix la depressió en dos sectors la conca de Dalt centrada a la Pobla de Segur i la conca de Baix centrada a Tremp El curs de la Noguera Pallaresa, d’altra banda, origina una altra divisió de la contrada en conca de Deçà , a la dreta del…
Carcí
Territori de la Guiena, Occitània, a la vora oriental del Massís Central, que comprèn els departaments francesos de l’Òlt i part del de Tarn i Garona.
L’Alt Carcí comprèn les plataformes del Juràssic superior, anomenades els Causses Aquitans o Petits Causses les seves poblacions més importants són Càors, capital del Carcí, i Fijac El Baix Carcí és drenat pels cursos inferiors de l’Avairon i del Tarn i és format per plataformes estretes que separen valls paralleles les principals poblacions són Montalban i Moissac L’agricultura és la principal activitat econòmica blat, blat de moro, patates, vinya, fruites Habitat en època preromana pels cadurcs, passà posteriorment sota el domini romà, visigot i franc Al segle X es convertí en…
pantà de Benaixeve
Embassament
Pantà situat en el curs mitjà del Túria, al municipi de Benaixeve
.
La necessitat de la seva construcció fou assenyalada en el pla hidràulic del 1912, però fins el 1933 amb la denominació de pantà de Blasco i Ibàñez no començaren les obres, que foren interrompudes gairebé immediatament La construcció definitiva fou iniciada el 1947, i l’obra fou inaugurada amb el nom de Pantano del Generalísimo el 1953 Ocupa 253 ha i és emplaçat en el lloc on hi havia l’antiga capital del municipi Té capacitat per a 228 milions de m 3 , i el salt de presa 110 m alt és capaç de produir 33 milions de kWh anuals Els seus objectius principals són la producció d’electricitat, el…