Resultats de la cerca
Es mostren 440 resultats
Adolf Pizcueta i Alfonso
Història
Literatura catalana
Política
Polític i promotor cultural.
Presidí la Joventut Valencianista, on ingressà el 1918 i de la qual el 1921 n’esdevingué president Aquest mateix any fou nomenat secretari de la secció valenciana de l’entitat Nostra Parla , en la revista de la qual collaborà, com també en altres periòdics valencianistes El Crit de la Muntanya , Pàtria Nova i La Correspondencia de Valencia A través de la seva amistat amb l’empresari Ignasi Vilallonga, es vinculà amb el valencianisme polític de la Unió Valencianista i, en escindir-se aquesta el 1923, s’afegí al sector liberal i nacionalista i protagonitzà la refundació del setmanari Pàtria…
,
Adolf Marsillach i Costa
Literatura
Periodisme
Periodista i escriptor.
Lerrouxista, fou collaborador amb el pseudònim d' El Maleta Indulgencias de La Publicidad i El Diluvio , on es destacà pels seus virulents atacs a tots els sectors catalanistes Prat de la Riba, Massó i Torrents, el canonge Collell, Eusebi Güell, etc Aplegà alguns dels articles publicats a El Diluvio en el volum Catalanistas en adobo 1903 També escriví peces teatrals, com El redentor del pueblo 1915 El seu fill, Lluís Marsillach i Burbano Barcelona 1906 — 1970, periodista, fou director d' Hoja del Lunes , de Barcelona i redactor del Diario de Barcelona 1964-70
Nils Adolf Erik Nordenskiöld
Cartografia
Geografia
Explorador i cartògraf suec.
Del 1858 al 1872 participà en cinc expedicions polars Navegà per la mar de Kara fins a la desembocadura del Ienissei i, en 1878-79, resolgué la incògnita del pas del Nord-est navegant des de la desembocadura d’aquest riu fins al Japó, a bord del Vega Encara féu una darrera expedició a Grenlàndia Són importants les seves descripcions dels viatges i els estudis que féu sobre la història de la cartografia
Adolf Cabané i Pibernat
Música
Músic, compositor i director.
Fou director de l’Escola de Música de Sabadell i en dirigí l’orfeó És autor de música coral i de sardanes
Adolf Friedrich Johann Butenandt
Bioquímica
Bioquímic alemany.
Professor a les universitats de Gdańsk 1933-36, Tübingen 1945-56 i Munic 1956-71, dirigí la secció de bioquímica del Kaiser-Wilhelm Institut des del 1948 Max Planck Institut del 1936 al 1972 i la Societat Max Planck 1960-71 Aïllà i identificà diverses hormones sexuals l’estrona o folliculina, simultàniament amb Edward Albert Doisy, el 1929, l’androsterona el 1931, i la progesterona o luteïna el 1934 Investigà les possibles propietats carcinògenes de les hormones sexuals El 1939 li fou atorgat, juntament amb Leopold Ružička, el premi Nobel de química, que li fou interdit d’acceptar pel govern…
Adolf Fargnoli i Janetta
Arts decoratives
Ebenista i orfebre.
Residí a Girona Efectuà un extens repertori d’arquetes per a joiells, a les quals donava títols decadentistes, i les decorava amb un barroquisme personal, amb aplicacions de pedres, ferros i metalls Exposà repetidament a Barcelona, a diversos llocs de Catalunya, a Madrid, a París i a Buenos Aires
Adolf Esteller i Melià
Cristianisme
Jesuïta.
Després de doctorar-se en filosofia a Roma 1921 i d’aprendre el sànscrit a Bombai, estudià indologia, iranologia i filologia comparada indoeuropea a la Universitat de Berlín, estudis que coronà amb la tesi Die älteste Rezension des Mahānāṭakam 1935 ensenyà sànscrit al Saint Xavier's College de Bombai del 1937 al 1964 Són fonamentals les recerques dutes a terme per tal de reconstruir críticament el text del Ṛgveda, basant-se en les regles mètriques, l’arcaisme lèxic i els passatges parallels Entre molts altres treballs, cal esmentar El palimpsesto del Ṛgveda sánscrito 1965 i Wordmobility in…
Adolf Beltran i Ibáñez
Història
Política
Polític.
Pertanyia a una família de vinaters acomodats, establerta a València Milità inicialment en el grup de Fusión Republicana, i després seguí Blasco i Ibáñez, quan aquest fundà el seu partit Fou diputat a corts blasquista pels districtes de Sueca i de València Ocupà també la presidència de l’Ateneu Mercantil de València
Emil Adolf von Behring
Biologia
Medicina
Metge i bacteriòleg alemany.
Treballà a l’institut d’higiene de Berlín, on, en collaboració amb Shibasaburo Kitasato, demostrà 1890 que el sèrum d’animals infectats amb bacteris del tètanus provocava immunitat en ésser injectat en altres animals, demostració que pot ésser considerada el punt d’arrencada de la immunologia Reeixí a preparar el sèrum antidiftèric 1891 L’any 1901 li fou concedit el primer premi Nobel de medicina i fisiologia
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina