Resultats de la cerca

Format a les escoles oficials de Tolosa i de París S'especialitzà en pintura mural Exposition Internationale de París, 1937 i en cartons de tapissos per a diverses institucions oficials Hom l’ha qualificat d’expressionista poètic És representat a museus de París, Tolosa, Albi, etc

Membre del Club Natació Banyoles, l’any 2002 fou segona en el Campionat de Catalunya sènior i primera del júnior, aconseguint podis en diferents proves Guanyà la prova de 4 × 50 m obstacles en el Campionat d’Espanya 2002 Participà en el Míting Internacional de salvament d’Albi 2002 amb la selecció catalana

Destacà al Club Natació Kallípolis i, posteriorment, al Club Natació Banyoles Participà en diversos Campionats d’Espanya i guanyà la prova de cursa amb esquí del Campionat de Catalunya 2002, 2003 Formà part de la selecció catalana de salvament i socorrisme, amb la qual guanyà la medalla de bronze del Campionat d’Espanya 2001 També participà en el Míting Internacional de Salvament d’Albí França, 2002

Fou impulsada per César Apezteguía, Salvador Fábregas, Francesc Gòdia i Juan Jover amb la finalitat de participar en proves internacionals, en una època en què era molt difícil sortir de l’Estat espanyol per participar-hi La seva vida fou curta, ja que les tres primeres curses en els circuits francesos d’Albi i Montlhéry i en l’italià de Torí no tingueren gaire èxit esportiu i econòmic

La projectada empresa de Carles VIII contra Nàpols i el desig d’assegurar-se la no-intervenció de Ferran II induïren el rei francès a acollir favorablement les gestions iniciades pel setembre de 1491 per Joan Albió destinades al recobrament dels comtats de Rosselló i de Cerdanya Les negociacions foren conduïdes, en nom de Ferran II, per Joan de Mauleon, Bernat Boïl, Joan Albió i Joan de Coloma, i, per part francesa, pels bisbes d’Albi, Louis d’Amboise, i de Lectora i per Gilbert de Borbó, comte de Montpensier, a Albi, Figueres i Narbona El tractat establia l’aliança entre els sobirans…

L’any 1023 el prevere Albí dotà Santa Maria de Nocelles amb una terra sota Alsamora Es tracta de la primera notícia de l’indret En una concòrdia del 1295, el monestir de Sant Victorià d’Assan cedí l’església d’Alsamora, juntament amb les de Nocelles, Torrueco i Castellar, a Sant Vicenç de Roda, de manera que esdevingué un domini del priorat En canvi Sant Victorià va rebre l’església de Campo