Resultats de la cerca

Treballà a Itàlia possiblement a Nàpols i a la ciutat de Mallorca, on el 1488 pintà amb Pere Terrencs la taula de Sant Sebastià Museu de la Catedral, d’una sequedat i un ritme constructiu insòlits La seva influència a Mallorca fou, però, escassa, damunt Martí Torner, Pere Terrencs, etc Féu després, ja a Castella la Vella, retaules a Montenegro de Cameros i a Los Balbases, així com una important collaboració al retaule major de la catedral de Burgos Museo Diocesano En la seva darrera etapa la seva qualitat decaigué notablement

Participà en la repressió de l’aixecament dels Països Baixos, i es destacà en el comandament de la cavalleria en l’assalt a Anvers 1576 Comandà l’exèrcit castellà que Felip II envià a Aragó per tal de sufocar les alteracions motivades per l’afer d’Antonio Pérez 1591

Ha realitzat una àmplia tasca d’interpretació i anàlisi de la literatura gallega des de l’òptica marxista i ha centrat el seu treball especialment en aspectes sociolingüístics i de sociologia literària Cal destacar O que compre saber da lingua galega 1969, Constitución del gallego en lengua literaria 1970, Rosalía de Castro 1972, Informe dramático sobre lengua gallega 1973, Lingua, literatura e sociedade en Galicia 1977, Política e cultura en Galicia 1977, Política e cultura en Galicia 1977 i Escritores desterrados, namorados, desacougados, desacougantes 1981 Ha preparat també edicions de…

Fou diputat 1854-56, i ministre de foment 1855-56 Presidí la comissió encarregada de l’elaboració de la Constitució del 1876, que havia de regir la vida política de la Restauració, i fou posteriorment ministre de justícia com a tal intervingué en la redacció del codi civil 1888

Visqué a les Índies Potosí, Orur, Chuquisaca, on governà diverses parròquies Descobrí i introduí l’amalgamació en calent anomenada de cazo Escriví Arte de los metales Madrid, 1640, traduït a diversos idiomes, on codificà i sistematitzà els coneixements del seu temps sobre el benefici de l’or i de l’argent

És citat per Cervantes en el Viaje del Parnaso

Les seves estades a Sigüenza i a Guadalajara el familiaritzaren amb l’obra de Lorenzo Vázquez La seva obra presenta dues etapes a la primera, plateresca, predomina l’element ornamental palau arquebisbal d’Alcalá capella dels Reyes Nuevos, a la catedral de Toledo sagristia de la catedral de Sigüenza, i a la segona predomina l’element constructiu palau arquebisbal i porta nova de Bisagra, de Toledo La transició d’una etapa a l’altra és situada el 1537, que Covarrubias fou nomenat, amb Luis de Vega, arquitecte dels reials alcàssers

Anà a Itàlia on emprengué una vida militar sovint interrompuda per altercats i fugides Es dedicà al cors contra els turcs al servei de l’orde de Malta El 1608 es féu ermità al Moncayo, però fou acusat de dirigir la sublevació morisca i detingut A Nàpols contribuí al salvament de diversos pobles amenaçats per una erupció del Vesuvi 1630 Conegué Lope de Vega, que li dedicà la comèdia El rey sin reino Escriví un Discurso de mi vida que restà inèdit fins el 1900

Fill del convers Pablo de Santa María Fou cronista de Castella, preceptor del futur Enric IV, conseller 1420 de Joan II i bisbe de Burgos 1435-56 Ambaixador 1434 al concili de Basilea, prengué el partit del papa Eugeni IV La seva residència de Burgos esdevingué un cercle humanístic Entre les seves obres es destaquen Defensorium unitatis christianae , a favor dels conversos, Doctrinal de caballeros 1487, Rerum in Hispania gestarum chronicon , Anacephaleosis i les Allegationes en defensa dels drets, a les Canàries, de Castella sobre els de Portugal

President del Consell d’Administració del Banc de l’Exportació, d’ençà del 1975 promogué el Partido Popular Regional Valenciano, que s’integrà després en la coalició Unión de Centro Democrático d’ençà de les eleccions del 1977 i 1979, fou diputat per València, president de la Comissió Constitucional i vicepresident del Congrés dels Diputats, en les legislatures del 1977 i de 1979-82 Posteriorment es retirà de la política Conseller d’estat 1982-85, publicà, entre d’altres, el llibre Vida y muerte de UCD 1983