Resultats de la cerca

Sovint se’l confon amb el seu cosí Jean Baptiste Loeillet, anomenat Loeillet de Londres A Lió treballà al servei de l’arquebisbe Paul-François de Neufville, càrrec que mantingué fins a la seva mort Compongué quaranta-vuit sonates per a flauta i baix continu, que publicà a Amsterdam i Londres Són escrites en l’estil italià d’A Corelli i segueixen generalment el model de la sonata da chiesa , tot i que algunes inclouen moviments de dansa com l' allemande , la sarabande , la gavota i la giga La seva escriptura contrapuntística és més densa que la dels altres membres de la seva família Tanmateix…

Un dels deixebles predilectes d’Enric Granados, començà la seva carrera amb una sèrie de gires de concerts per diverses ciutats de l’Estat espanyol Posteriorment es traslladà a França, on amplià estudis amb Édouard Risler El 1902 prengué part en el primer concert promogut per l’Acadèmia Granados, de la qual més tard fou professor El 1906 actuà a Vilafranca del Penedès amb Matthieu Crickboom, i el 1909 oferí concerts a la seva vila natal i al Palau de la Música Catalana a Barcelona L’any 1920 s’installà a Lió, on fou nomenat professor dels cursos superiors de piano de l’Escola d’Art, centre…

Graduat en trompeta al Conservatori de París, amplià estudis de direcció amb André Cluytens i debutà a l’Òpera de Marsella amb Samson et Dalila 1946 Posteriorment fou director als teatres d’òpera de Lilla 1948, Casablanca 1949 i Tolosa 1946-55 El 1955 es traslladà a París, on l’any següent dirigí l’estrena de Capriccio , de Richard Strauss, i fou nomenat director estable de l’Opéra Comique 1955-59 i del Théâtre National de l’Opéra 1970-71 Collaborà sovint amb  Francis Poulenc , del qual estrenà La voix humaine, i amb  Maria Callas , i els anys seixanta començà a projectar-se internacionalment…

La seva obra reflecteix la seva activitat política i les seves idees nacionalistes Les chants du soldat 1872, Nouveaux chants du soldat 1875, Marches et sonneries 1881, Chants du paysan 1894 També escriví obres de teatre L’Hetman 1877, Messire Du Guesclin 1895

Obtingué grans èxits a Londres, Berlín, Florència i Moscou Exposà les seves teories teatrals a The Art of the Theatre 1905, On the Art of the Theatre 1911 i Towards a New Theatre 1912

Fill d’un teixidor de brocats, treballà amb els telers del seu pare El 1801 inventà una màquina rudimentària la màquina jacquard que simplificava la reproducció dels dibuixos en els teixits, alhora que permetia l’obtenció de mostres més grans el 1806, després de perfeccionar-la amb les idees que li suggerí el teler de Jacques de Vaucanson, fou declarada d’utilitat pública

Estudià cant amb Greta Callew i Jessica Smity i es graduà al Conservatori de Melbourne Després de treballar com a cantant popular en cafès i en una companyia ambulant, debutà el 1950 a l’Òpera de Melbourne Aquests anys ingressà en el National Theatre Movement, amb el qual protagonitzà Els contes de Hoffmann 1954 Aquest mateix any anà a París per perfeccionar els seus coneixements amb el baríton Dominique Modesti i el 1956 debutà a l’Òpera Còmica de la capital francesa amb Tosca En 1956-57 cantà a l’Òpera de París, escenari on a partir del 1959 interpretà assíduament Carmen El 1958 participà…

Els Apenins són constituïts sobretot per roques sedimentàries del Triàsic, del Juràssic, del Cretaci, de l’Eocè i del Miocè, igual que les àrees externes dels Alps Al final de l’Eocè, el plegament fou màxim i s’inicià l’activitat volcànica Els moviments tectònics continuen encara actualment, tal com demostra el Pliocè poc plegat i aixecat a més de 1000 m d’altura i l’activitat volcànica els volcans Stròmboli i Vulcano, a les illes Eòlies Vesuvi a Nàpols i sísmica, que fan dels Apenins una de les serralades de plegament més joves del món Pel nord, els Apenins s’estenen per la…

Neix al Piano del Re, a 2 022 m d’altitud, al peu del mont Viso, als Alps Cottins desemboca a l’Adriàtica per un delta de cinc boques Té un curs alpestre molt curt s’adreça després al N fins a Torí i després a l’E i travessa la plana passant per Casale, Piacenza, Cremona i Ferrara El seu cabal 1 480 m 3 /s a Pontelagoscuro el fa un dels grans rius d’Europa Occidental, després del Rin i del Roine però la seva abundància d’aigües 21,1 l/s/km 2 el colloca en el primer lloc, atesa la seva conca Deu aquesta abundància essencialment als afluents alpins, sobretot a la Dora Baltea, el…

És un territori molt muntanyós que s’estén entre Baviera, al N, i el Trentino al S S'hi distingeixen una sèrie de massissos formats per roques metamòrfiques, continuació de la zona axial de la gran serralada alpina, amb altures superiors als 3 000 m l’Ortler Ortles, l’Ötztaler, el Zillertal, el Brenner i l’Alt Tauern a ambdós costats d’aquests s’estenen els Prealps calcaris, amb altituds més modestes Alps de Pusteri, Càrnics, Dolomites, Lechtal A la zona de contacte estructural entre ambdós massissos s’inscriuen els solcs longitudinals de les valls de l’Inn i del Drava, que reben petites…