Resultats de la cerca

Fou organista de la capella reial de Granada des del 1551 fins a la seva mort, encara que també freqüentà els orgues de l’església de San Jerónimo La seva obra es coneix gràcies a Luis Venegas de Henestrosa, el qual inclogué tretze composicions de Fernández Palero en el seu Libro de cifra nueva para tecla, harpa y vihuela Alcalá de Henares 1557 Es tracta principalment de tientos i glosas a partir d’obres d’altres autors com Morales, Josquin, Mouton o Crecquillon En aquestes peces queda palès que era un bon coneixedor de la tradició musical de l’Escola Francoflamenca, coetània i anterior als…

Clergue de la diocèsi de Màlaga Succeí Juan de Valdolivos com a mestre de capella de la catedral de Màlaga Es mantingué actiu a la seu de Màlaga en 1507-51 i hi exercí diversos càrrecs musicals, entre d’altres el de capellán contralto 1513 L’any 1537 veié rebutjada la seva decisió de preparar només sis chanzonetas per a la missa de la nit de Nadal i el capítol catedralici li exigí que en compongués nou En canvi, però, en atenció a la seva edat avançada li permeteren tenir un mestre substitut per a ensenyar els nens del cor de la seu El seu successor com a mestre de capella fou Cristóbal de…

Jugà al RCD Espanyol entre el 1911 i el 1913 Posteriorment fou president del club en tres períodes diferents 1920-22, 1925-30, 1933-42 En la primera etapa recuperà el porter Ricard Zamora i adquirí els terrenys de Sarrià Durant el seu mandat guanyà la Copa d’Espanya 1929, 1940 i es revitalitzaren les seccions d’atletisme, ciclisme, rugbi i basquetbol També fou pioner de l’hoquei En deixar la presidència, seguí vinculat al club i fou el soci número 2 D’altra banda, fou directiu de la Federació Espanyola de Futbol També presidí el Club de Golf Sant Cugat, i, en finalitzar la Guerra Civil,…

Extrem esquerre, es formà al planter del Vic Jugà al primer equip osonenc fins a la temporada 1950-51 i després milità en el Màlaga 1951-55, el Tetuán 1955-56, el Ceuta 1956-57, l’Alacant 1957-58, el Llevant 1958-59, el San Fernando 1959-60, el Deportivo Italia 1960-61 i la Unión Deportiva Canarias 1961-62, aquests dos últims de Veneçuela

Fou promotor de la Copa del Rei a Palma, president del Saló Nàutic Internacional de Barcelona i president del Club Nàutic de Barcelona, entre altres càrrecs Des del 1988 fou l’armador de diferents embarcacions amb el nom d’ Azur de Puig Rebé la medalla d’or de la Reial Federació Espanyola de Vela 2007

Conegut pel títol nobiliari, marquès de Lamadrid, fou el primer president del Comitè Olímpic Espanyol 1926-31, constituït oficialment a Barcelona el 1926 Renuncià a la presidència el 1931 a causa de la derrota de la candidatura de Barcelona als Jocs Olímpics del 1936 i dels canvis polítics amb l’adveniment de la República També fou president del Reial Club de Polo de Barcelona 1922-26 i del Reial Automòbil Club de Catalunya 1929-33

Com a jugador destacà al MTK de Budapest i l’Stade de Reims, i fou 15 vegades internacional Com a entrenador dirigí el Honved dels anys cinquanta i fou assistent de Gusztáv Sebes en la selecció d’Hongria, campiona olímpica 1952 i subcampiona del món 1954 El 1958 inicià una llarga etapa al futbol espanyol La temporada 1966-67 fou contractat pel RCD Espanyol, al qual classificà en tercer lloc a la Lliga i guanyà el trofeu Costa del Sol 1967 en imposar-se al Santos de Pelé i a la selecció argentina Dirigí el conjunt blanc-i-blau fins a mitjan temporada 1968-69 Més endavant entrenà el Saragossa,…

Fill d’un remer olímpic, s’aficionà molt aviat a la pràctica esportiva al Club Natació Barcelona, si bé també competí esporàdicament amb el RCD Espanyol i el CA Stadium Fou campió d’Espanya de 400 m i 400 m tanques 1951, i triple campió de Catalunya de totes dues proves 1950, 1951, 1954 Establí els rècords estatals de 400 m tanques 1951 i 4 × 400 m 1950, amb la selecció catalana Fou cinc vegades internacional amb la selecció espanyola i disputà els Campionats d’Europa 1954

Conegut com a Areta II , arribà al Futbol Club Barcelona el 1954 procedent del Real Oviedo Hi jugà dues temporades, participà en 30 partits i marcà 15 gols Fou l’autor del primer gol de la història barcelonista en competició europea, l’any 1955 en la Copa de Fires Posteriorment fitxà pel València Club de Futbol

Dirigia el Saragossa abans de ser contractat pel Futbol Club Barcelona l’estiu del 1965 Entrenà l’equip blaugrana durant dues temporades 1965-67 i guanyà una Copa de Fires 1966