Resultats de la cerca

El 1921 s’incorporà a la guarnició de Melilla, amb el grau d’alferes Arran de la seva participació a les campanyes militars del nord d’Àfrica, on fou ferit greument, obtingué moltes condecoracions també fou felicitat pel rei i ascendí a capità El 1931 fou nomenat capità dels Mossos d’Esquadra, càrrec que encara ocupava quan fou proclamada la República S'enrolà, el 1934, a l’expedició per a la conquesta d’Ifni, però en esclatar la Guerra Civil Espanyola no volgué sumar-se als sollevats Es traslladà a Talavera, on fou governador militar d’Almeria En plena guerra, lluità, com a tinent coronel,…

Destinat a Amèrica, el 1748 es traslladà a Lima Perú, on professà a l’orde franciscà 1751 El 1774 fundà a Lima una casa d’exercicis espirituals, de la qual fou director durant més de 40 anys Dins de l’orde, exercí els càrrecs de definidor, guardià i superior provincial 1791 i, en el camp diocesà, fou nomenat examinador sinodal de l’arquebisbat i també consultor de la Inquisició Exercí de catedràtic de teologia de la Universitat de San Marcos i es destacà com a orador Escriví respostes erudites a consultes i censures a diverses publicacions de l’època Dins de la seva obra, publicà Novenario…

Biografia Alumne de l’Escola Pia d’Igualada, entrà en aquest orde a Moià el 19 de setembre de 1897 i hi professà el 20 d’agost de 1899 Cursà els estudis eclesiàstics a les cases centrals d’estudis d’Iratxe i de Terrassa En acabar-los, passà a Moià com a ajudant del mestre de novicis 1904-07 Fou ordenat de sacerdot a Barcelona al juliol del 1905 Gràcies al mecenatge de Rafael Patxot posà els inicis de l’observatori meteorològic que després amplià i formalitzà el pare Vicenç Aloy L’estiu del 1909 es trobava a la comunitat de Sant Antoni i es veié obligat a fugir entre flames i protegit per l’…

Publicà biografies d’artistes i personalitats igualadins Gaspar Camps, 1953 Pere Valls, 1955 el general Vives i Vich i treballs històrics, com Història i llegenda de les batalles del Bruc 1968 Altres publicacions seves són La verdad sobre la vida y la tragedia de Verdaguer 1971 i l’obra pòstuma Història de la prostitució, la bruixeria i els mals costums a Igualada 1980 Fou membre corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i cronista oficial d’Igualada des del 1952

Fou metge del capítol de Tarragona Refugiat a Mallorca durant la Guerra del Francès, hi publicà diversos opuscles sobre qüestions polítiques i militars en contra dels afrancesats 1811-12 El 1813 inicià la publicació d’un periòdic antiliberal, “Nuevo Diario de Palma intitulado El Liberal Napoleón” en oposició a “La Aurora Patriótica Mallorquina”

Deixeble de Ferran Soldevila als Estudis Universitaris Catalans i de Jaume Vicens i Vives a la facultat de filosofia i lletres de la Universitat de Barcelona Es doctorà, el 1946, amb la tesi Barcelona durante la ocupación francesa, 1808-1814 1949 Fou fundador d’Anabis 1945, entitat precursora del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada, ideat igualment per ell 1947, i del qual fou secretari general Professor adjunt a la Universitat de Barcelona 1948-54, vicesecretari de la Societat Catalana d’Estudis Històrics i un dels principals impulsors de les Assemblees Intercomarcals d’Estudiosos…

Gerent de l’empresa d’arts gràfiques Romanyà/Valls, la seva afició per la música la portà el 1988 a organitzar concerts domèstics amb els quals intentava donar a conèixer joves intèrprets catalans no tan sols al públic sinó també als organitzadors de cicles de concerts La bona acollida d’aquests concerts fou l’origen de la primera convocatòria el 1990 del "Concurs Paper de Música de Capellades", que fou un reclam per a músics de tot Europa Poc després inicià la construcció de la Sala Paper de Música a Capellades, inaugurada a l’octubre del 1991 Sempre interessada a donar suport a la música i…

El 1736 publicà a Cervera Historia del Santo Cristo de Igualada y noticias de esta villa

Adscrit des del 1881 al partit federal, fou durant molts anys el president del Centre Republicà d’Igualada i director del setmanari El Igualadino 1893, 1904, 1911 Regidor en 1904-07, impulsà la creació de l’escola racionalista de la vila

Fill de Domènec Sugrañes i Gras Llicenciat en dret i en filosofia per la universitat de Barcelona 1933, durant la Segona República formà part del moviment catòlic de renovació de l’ensenyament, fou secretari del Patronat de la Universitat Autònoma 1933-34 i collaborà a  El Matí Exiliat l’any 1936, des d’aquest any fins al 1939 estudià al Sacro Cuore de Milà i participà en el comitè que treballava per la pau civil a Espanya L’any passà a residir definitivament a Suïssa i des del 1944 ensenyà llengua i literatura hispàniques a la Universitat Catòlica de Friburg Fou president de Pax Romana ,…