Resultats de la cerca

Biografia Alumne de l’Escola Pia d’Igualada, entrà en aquest orde a Moià el 19 de setembre de 1897 i hi professà el 20 d’agost de 1899 Cursà els estudis eclesiàstics a les cases centrals d’estudis d’Iratxe i de Terrassa En acabar-los, passà a Moià com a ajudant del mestre de novicis 1904-07 Fou ordenat de sacerdot a Barcelona al juliol del 1905 Gràcies al mecenatge de Rafael Patxot posà els inicis de l’observatori meteorològic que després amplià i formalitzà el pare Vicenç Aloy L’estiu del 1909 es trobava a la comunitat de Sant Antoni i es veié obligat a fugir entre flames i protegit per l’…

Publicà biografies d’artistes i personalitats igualadins Gaspar Camps, 1953 Pere Valls, 1955 el general Vives i Vich i treballs històrics, com Història i llegenda de les batalles del Bruc 1968 Altres publicacions seves són La verdad sobre la vida y la tragedia de Verdaguer 1971 i l’obra pòstuma Història de la prostitució, la bruixeria i els mals costums a Igualada 1980 Fou membre corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i cronista oficial d’Igualada des del 1952

Fou metge del capítol de Tarragona Refugiat a Mallorca durant la Guerra del Francès, hi publicà diversos opuscles sobre qüestions polítiques i militars en contra dels afrancesats 1811-12 El 1813 inicià la publicació d’un periòdic antiliberal, “Nuevo Diario de Palma intitulado El Liberal Napoleón” en oposició a “La Aurora Patriótica Mallorquina”

Deixeble de Ferran Soldevila als Estudis Universitaris Catalans i de Jaume Vicens i Vives a la facultat de filosofia i lletres de la Universitat de Barcelona Es doctorà, el 1946, amb la tesi Barcelona durante la ocupación francesa, 1808-1814 1949 Fou fundador d’Anabis 1945, entitat precursora del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada, ideat igualment per ell 1947, i del qual fou secretari general Professor adjunt a la Universitat de Barcelona 1948-54, vicesecretari de la Societat Catalana d’Estudis Històrics i un dels principals impulsors de les Assemblees Intercomarcals d’Estudiosos…

Gerent de l’empresa d’arts gràfiques Romanyà/Valls, la seva afició per la música la portà el 1988 a organitzar concerts domèstics amb els quals intentava donar a conèixer joves intèrprets catalans no tan sols al públic sinó també als organitzadors de cicles de concerts La bona acollida d’aquests concerts fou l’origen de la primera convocatòria el 1990 del "Concurs Paper de Música de Capellades", que fou un reclam per a músics de tot Europa Poc després inicià la construcció de la Sala Paper de Música a Capellades, inaugurada a l’octubre del 1991 Sempre interessada a donar suport a…

El 1736 publicà a Cervera Historia del Santo Cristo de Igualada y noticias de esta villa

Adscrit des del 1881 al partit federal, fou durant molts anys el president del Centre Republicà d’Igualada i director del setmanari El Igualadino 1893, 1904, 1911 Regidor en 1904-07, impulsà la creació de l’escola racionalista de la vila

Fill de Domènec Sugrañes i Gras Llicenciat en dret i en filosofia per la universitat de Barcelona 1933, durant la Segona República formà part del moviment catòlic de renovació de l’ensenyament, fou secretari del Patronat de la Universitat Autònoma 1933-34 i collaborà a  El Matí Exiliat l’any 1936, des d’aquest any fins al 1939 estudià al Sacro Cuore de Milà i participà en el comitè que treballava per la pau civil a Espanya L’any passà a residir definitivament a Suïssa i des del 1944 ensenyà llengua i literatura hispàniques a la Universitat Catòlica de Friburg Fou president de Pax Romana ,…

Propietari de terres, fou el primer a organitzar una partida contra les tropes de Napoleó a la guerra del Francès S'emboscà amb homes armats al coll del Bruc, on, juntament amb Maurici Carrió, posà en fuga els francesos batalles del Bruc Des d’aleshores lluità en diverses accions i fou batlle d’Igualada El seu retrat obra de JBrull figura a la Galeria de Catalans Illustres de Barcelona des del 1902

Fou autor d’una sèrie de cintes breus basades a voltes en texts literaris d’altres collaboradors i de cintes argumentals de caire humorístic, a més d’una comèdia Cupido , 1945 i d’un drama La cita , 1948 ambdós codirigits amb A Moncunill Entre els seus títols cal destacar El caballero de la rosa 1935, Fiesta del aspirantado y benjaminas 1943, La caja de cerillas 1944, etc realitzats gairebé sempre amb la collaboració d’altres cineastes El 1952 corealitzà amb Josep M Lladó el seu darrer film, El campió, títol molt destacat de la cinematografia amateur dels Països Catalans Fou guardonat amb…