Resultats de la cerca

Doctorat en bacteriologia i immunologia per la Universitat de Harvard 1970 i professor a la Universitat de Missouri des del 1975, la seva aportació principal és el desenvolupament d’una tècnica biotecnològica anomenada phage display , amb la qual s’insereixen seqüències de proteïnes en un bacteriòfag  amb la finalitat d’identificar gens El 2018 rebé el premi Nobel de química, compartit amb Frances Arnold  i Gregory Paul Winter

Mostrà sempre un gran eclecticisme a l’hora de programar, i mantingué una gran activitat durant els cinc primers anys d’existència Homes i no , de Manuel de Pedrolo, Aquí al bosc , de Joan Brossa, Les arrels , d’Arnold Wesker, Els justos , d’Albert Camus, etc Excelliren, entre els seus directors, Francesc Balaguer, Josep MMinoves, Vicenç Olivares i Modest Sala, i entre els actors Aleix Aixelà i Maria Eulàlia Arqué

Pioner en l’edició de música antiga, la seva aportació al procés de redescoberta de la música anglesa d’aquesta època fou molt destacada Com a compositor, escriví sobretot obres per a veu i piano El seu llenguatge mostra influències de F Delius i Bernard Van Dieren Saudades , 1916-17, cicle de cançons També hi és present l’influx de la música de l’època isabelina, especialment en les cançons As ever I saw 1917 i Sweet content 1918-19, així com elements de la cançó popular, visibles a Captain Stratton’s Fancy 1921 La seva obra mestra és el cicle de cançons The Curlew 1922, per a tenor, flauta…

Durant els anys 1948-58 celebrà a la seva residència barcelonina el Jardí dels Tarongers de Pedralbes nombrosos concerts i representacions que marcaren una època en el món musical de la ciutat Hom hi feu conèixer l' Orfeo, de Claudio Monteverdi, Socrate , d’Erik Satie i els Gurrelieder , d’Arnold Schönberg a més, s’hi interpretaren per primera vegada algunes obres de compositors del país, com La Mérope , de Domènec Terradellas i el Quartet de Pedralbes, de Manuel Blancafort

Coneguda també amb la sigla ADLAN, entre els seus membres hi hagué Joan Prats -que n’era l’ànima-, Joan Miró, Josep Lluís Sert, Robert Gerhard, JV Foix, Sebastià Gasch, etc Organitzà exposicions de l’obra de Picasso, Dalí, Miró, Calder, etc i donà a conèixer la música d’Arnold Schönberg, Manuel Blancafort i Robert Gerhard, a qui l’any 1933 dedicà un concert monogràfic Mantingué l’activitat fins a l’inici de la Guerra Civil

Estudià amb Arthur Schnabel i amb Arnold Schönberg a la New York Trade School El 1936 debutà a Nova York Poc després es convertí en membre de l’Eastman Quartet i professor de l’Eastman School of Music de Rochester 1965-80 El 1980 es convertí en artista resident al Bates College de Maine Destacà per les seves interpretacions de música contemporània nord-americana, com ara del compositor Charles Ives, i també per la personal visió de la música d’Erik Satie

Es doctorà en jurisprudència i dret canònic a la Universitat de València, d’on fou catedràtic Passà a Madrid com a catedràtic de filosofia moral i dret públic, al seminari de nobles Publicà les Lecciones de economía civil o del comercio 1779, en les quals donà a conèixer les doctrines econòmiques franceses de Condillac i dels fisiòcrates i les britàniques de Hume i Cantillon El 1778 publicà a València una adaptació al dret castellà dels comentaris del jurista holandès Arnold Vinnen

Format a la Universitat de Colúmbia, seguí la tendència de la “nova crítica” americana Excelleixen els seus estudis sobre EMForster 1943, Matthew Arnold 1939 i Freud 1955, les teories del qual incorporà a la crítica literària Entre la seva producció abundant en el camp de l’assaig sobresurten The Liberal Imagination 1950, Beyond Culture 1965 i Sincerity and Authenticity 1973 És autor també d’una única novella, The Middle of the Journey 1947 significativa respecte a la posició de l’intellectual d’esquerra americà

Fill de l’historiador Arnold Toynbee Escriví la seva primera novella a vint anys, The Savage Days 1937 Durant la Guerra Civil Espanyola, s’allistà a les Brigades Internacionals Membre de la revista literària “Horizon” dels anys quaranta, exercí la crítica literària fins a la fi de la seva vida Gran experimentador novellístic, la seva obra més popular és Tea with Mrs Goodman 1947 i és autor d’un volum autobiogràfic, Part of a Journey 1981, aparegut pocs dies abans de la seva mort

Jugador professional de rugbi, aprofità l’experiència per a la seva primera novella, This Sporting Life 1960, obra de gran èxit portada al cinema el 1963 i en la qual presenta personatges que pugnen per ascendir socialment, tret freqüent de la seva producció Radcliffe , 1963 Saville , premi Booker 1976 Present Times , 1984, etc En les seves obres teatrals la temàtica és similar The Restoration of Arnold Middleton 1967, Celebration 1969, Home 1970, Mother's Day 1976, Early Days 1980, The March on Russia 1984, Stages 1992, etc