Resultats de la cerca
Es mostren 1019 resultats
Michael Radulescu
Música
Organista, director i compositor romanès.
Nasqué en una família de gran tradició musical Estudià orgue amb Victor Bickerich i composició amb Mikhail Jora, que havia estat deixeble de Max Reger, i continuà els estudis a l’Acadèmia de Música de Viena amb Anton Heiler i Hans Swarowsky Ha fet una carrera de concertista i director amb actuacions a Europa, l’Amèrica del Nord, el Japó i Austràlia Des del 1968 és professor d’orgue de la Universitat de Viena, i des del 1990, director de l’Acadèmia Internacional Bach de Perrentuy Suïssa, a més d’impartir classes a l’Acadèmia d’Orgue de Cremona La seva producció musical és formada…
choralbearbeitung
Música
Qualsevol composició vocal o instrumental basada en un coral.
L’expressió anglesa chorale setting vol dir això exactament, tot i que a Alemanya el terme comprèn també melodies anteriors a la Reforma Entre els diferents tipus de choralbearbeitung hi ha el coral variat , composició generalment per a orgue on la mateixa melodia el coral es presenta diverses vegades amb diferent tractament polifònic, des de la simple harmonització fins al tractament fugat Els seus grans cultivadors foren els compositors del segle XVII JP Sweelinck, S Scheidt i H Scheidemann JS Bach va desenvolupar o transgredir aquesta tècnica introduint transicions entre els…
Johann Ludwig Krebs
Música
Compositor i organista alemany.
Entrà a la Thomasschule a Leipzig l’any 1726 i allí estudià amb JS Bach, amb el qual mantingué una estreta relació al llarg dels anys Del 1737 al 1743 fou organista a la Marienkirche de la ciutat de Zwickau del 1744 al 1754 tingué el mateix càrrec al castell de Zeitz i des del 1755 fins a la seva mort, a la cort del príncep Frederic al castell d’Altenburg Les seves obres d’orgue foren considerades les millors de l’època Rebé elogis de Ch Burney, JN Forkel i fins i tot de JS Bach La música de Krebs reflecteix la transició estilística d’un llenguatge contrapuntístic,…
Christian Friedrich Henrici
Música
Poeta i llibretista alemany.
Estudià dret i s’establí a Leipzig 1720, on començà guanyant-se la vida com a ensenyant privat, com a funcionari al servei de correus de la ciutat 1732-40 i com a inspector de vins i licors Poeta de circumstàncies, utilitzà sovint el pseudònim de Picander Arran de Sammlung erbaulicher Gedancken 'Collecció de pensaments edificants', un encàrrec per als oficis religiosos, el 1725 conegué JS Bach, que li encomanà un gran nombre de textos per a la seva obra cantada, entre els quals els de la Passió segons sant Mateu 1729, la Passió segons sant Marc 1731 i una part de l' Oratori de…
Johann Philipp Kirnberger
Música
Teòric de la música i compositor alemany.
Estudià violí i orgue i, entre el 1739 i el 1741, composició amb Johann Sebastian Bach a Leipzig Ocupà diversos llocs com a instrumentista i professor fins el 1751, any en què ingressà a la capella reial de Berlín com a violinista L’any 1754 passà a la del príncep Heinrich de Prússia, i del 1758 fins a la seva mort serví com a mestre de capella de la princesa Anna Amàlia Gaudí de molta fama com a ensenyant Entre els seus deixebles destacaren CPE Bach i JAP Schulz La seva gran contribució a la teoria musical foren els quatre volums del tractat Die Kunst des reinen…
rejouissance
Música
Nom descriptiu donat a alguns moviments de caràcter alegre i festiu en algunes suites orquestrals del període barroc.
El terme, que significa ’diversió', ’festeig', fou utilitzat per JS Bach, GPh Telemann i GF Händel, entre d’altres Händel, per exemple, l’inclogué per destacar aquest sentit festiu en la seva Música per als reials focs d’artifici , escrita per a celebrar la signatura del tractat de pau d’Aquisgrà entre França i Anglaterra el 1748 Bach el fa aparèixer com a moviment conclusiu de l' Ouverture , núm 4 en re M BWV 1069
Michel Corboz
Música
Director de cor suís.
Fou iniciat pel seu oncle en la direcció de cors, i posteriorment estudià música a l’Escola Normal de Friburg Abans de fer vint anys dirigí el Rèquiem de G Fauré i el 1954 fou nomenat mestre de capella de Nostra Senyora de Lausana El 1961 fundà el Conjunt de Cant de Lausana, mentre exercia la docència al conservatori de la mateixa ciutat Michel Garin reclamà els seus serveis per a una gravació de L’Orfeo de C Monteverdi, la qual fou l’inici d’una important carrera fonogràfica, que inclou obres de JS Bach, Vivaldi, Mozart, Beethoven, Rossini, Haydn i Duruflé El 1969 passà a…
Henri Gustave Casadesus
Música
Violista francès.
S’especialitzà de ben jove en instruments antics, especialment en la viola d’amor El 1901 fundà, amb Camille Saint-Saëns, la Societat d’Instruments Antics Casadesus, amb la qual realitzà nombrosos concerts fins el 1939 Formà el Quartet Capet i edità diverses pàgines de música instrumental del segle XVIII, especialment obres de JC Bach GF Händel, i CPE Bach Mantingué una trajectòria intensa com a concertista, especialment als EUA Fou un destacat colleccionista d’instruments antics, que actualment poden visitar-se a Boston
Breitkopf
Música
Família alemanya d’editors de música.
L’empresa editora fundada a Leipzig el 1719 per Bernhard Christoph Breitkopf 1695-1777 començà imprimint obres de Telemann i CPhE Bach, entre d’altres El 1795, Christoph Gottlob Breitkopf 1750-1800, net de Bernhard Christoph, s’associà a Gottfried Christoph Härtel i refundà l’empresa amb el nom de Breitkopf und Härtel Editaren les obres de Mozart, Haydn i Beethoven, entre d’altres, i publicaren al llarg del segle XIX les obres completes de JS Bach Gran part dels seus arxius desaparegueren el 1943 a causa d’un bombardeig
resposta
Música
En una fuga, la imitació del subjecte generalment a la 5a J superior o 4a J inferior.
La resposta, anomenada també ’comes’, correspon a la segona entrada de l’exposició i és, per regla general, la versió del subjecte en el to o la regió de la dominant De fet, que l’interval de la imitació sigui la 5a J asc o la 4a J desc és una conseqüència d’aquesta voluntat d’oposar la tònica i la dominant Tanmateix, una resposta pot, en determinades ocasions, situar-se també en la zona de la subdominant JS Bach Fuga per a orgue , BWV 531 o produir-se a altres intervals com ara la 3a m desc D Šostakovič 24 Preludis i fugues , opus 87, fuga núm 21, compàs 9 o la 3a M asc P…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina