Resultats de la cerca

Es formà musicalment a Israel, on la seva família havia emigrat quan ell tenia sis anys El 1948 s’establí a Nova York, i amplià la seva formació amb Pierre Monteux, entre altres mestres Debutà com a director d’orquestra l’any 1960, i del 1963 al 1977 fou titular de l’Orquestra Filharmònica de Nova Orleans Entrà com a professor a la Carnegie-Mellon University el 1982, el mateix any que fou nomenat titular de l’Orquestra Simfònica de Bangor, formació que dirigí fins a la seva mort

Collaborà en diferents revistes N R F , Commerce , Mesures , etc participà en la Resistència amb el pseudònim de Roland Mars fou director literari d' Action i membre del PCF 1937-47 La seva poesia rebutja la transcendència i cerca la descripció estàtica i minuciosa dels objectes, amb gran rigor en l’ús del llenguatge Ha publicat Douze petits écrits 1926, Le parti pris des choses 1942, Proèmes 1949, Le grand recueil en tres volums, 1961, Le savon 1966, Nouveau recueil 1967, Entretiens avec Philippe Sollers 1970, Nioque de l’avant-printemps 1983, Pratiques d’écriture 1984, etc Li foren…

Format al Darmouth College i a la Harvard University, des del 1937 dirigí el laboratori Jackson de Han Harbour Maine L’any 1980 compartí el premi Nobel de medicina amb JDausset i BBenacerraf, per les seves aportacions al camp de la immunologia i els estudis sobre les trasplantacions de teixits

Fill segon de Lluís II de Provença i de Violant d’Aragó , neboda del duc de Bar que el nomenà hereu el 1419 Succeí a Provença i Anjou el seu germà gran Lluís III Per a la successió del ducat de Lorena s’hagué d’enfrontar amb Antoni de Vaudémont, ajudat pel partit borgonyó, i fou vençut 1431 i empresonat a la cort del duc Felip III de Borgonya Confirmat en el títol per l’emperador Segimon 1434 fou novament empresonat pel duc El 1435, titular ja de Provença i Lorena, fou nomenat hereu de Nàpols per Joana II morta el 1435, però no en pogué prendre possessió pel fet d’estar…

A partir del 1880 estudià al Conservatori de París i tingué com a mestres Savart solfeig, Th Dubois harmonia, LA Bourgault-Ducoudray història i L Delibes composició Aquest últim el censurà per la llibertat amb què utilitzava el ritme i els modes antics en les seves primeres composicions, i li prohibí optar al Premi de Roma de Composició Aquest enfrontament feu que Emmanuel estudiés amb E Guiraud, gràcies al qual conegué personalment C Debussy Llicenciat en lletres el 1887, es doctorà el 1896 amb una tesi sobre la dansa a l’antiga Grècia Del 1907 fins a la seva jubilació, el 1936, fou…

Famós advocat, diputat 1887, ministre de l’educació 1895, vicepresident de la cambra i senador 1903, fou el membre més prominent de la dreta republicana Retirat de la política activa, fou elegit novament ministre de finances 1906 i, en caure el gabinet socialista Clemenceau-Caillaux, fou cridat per AFallières a la presidència del consell 1912 com a cap de l’oposició parlamentària Retingué la cartera d’afers estrangers fins a l’elecció, no sense l’oposició de l’esquerra, com a president de la república 1913 Antagonista d’Alemanya i sostenidor de la Triple Aliança , la seva actitud precipità la…

Es doctorà el 1890 amb Recherches sur les électrolytes fondus i fou professor a diversos liceus, encarregat de curs a la facultat de ciències de París i inspector d’instrucció pública Fou també secretari general de la Société Française de Physique Publicà nombrosos treballs, principalment en els Comptes Rendus de l’Acadèmia de Ciències Intervingué en l’important donatiu de llibres científics que el govern francès féu a la Biblioteca de Catalunya l’any 1916 Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans

Historiador de la filosofia, escriví diverses obres sobre la filosofia grega i medieval i sobre l’idealisme alemany, i una important Histoire de la philosophie 1926-30

Professor d’història i de filosofia de les ciències a Dijon i després a la Sorbona, es dedicà sobretot a l’epistemologia, a la filosofia de les ciències i a la psicoanàlisi en general El reconeixement de la complexitat de les teories científiques l’obligà a refusar les simplificacions introduïdes per les interpretacions racionalistes Afirmà l’existència d’un nou esperit científic, que s’oposa tant al predomini antic i medieval de la imatge com a l’esquema geomètric modern, i realitzà l’intent d’eixamplar el marc i l’estructura de la raó Enfront de la pretensió de sabers absoluts, Bachelard…

Fou professor de grec al Collège Royal 1611 i publicà Poematia exposita 1630