Resultats de la cerca

Per bé que es considera el segle XVIII com l’edat d’or del bel canto , l’expressió no apareix en els tractats dels teòrics de l’època El terme es començà a fer servir a mitjan segle XIX, a causa, especialment, de les observacions de G Rossini sobre l’òpera i el cant Els principals impulsors del bel canto foren els compositors italians d' opera seria A Scarlatti, N Porpora, N Jommelli i N Piccinni Els castrati , intèrprets per excellència de l’òpera barroca, imposaren una tradició vocal i interpretativa i influïren de forma notable en compositors d’òpera i oratori propers a la sensibilitat…

Estudià cant a la Universitat de Califòrnia i el 1977 debutà a l’Òpera de San Francisco amb el paper de Vitellia La clemenza di Tito , que posteriorment enregistrà sota la direcció de R Muti i que ha interpretat en nombroses ocasions El 1982 fou Donna Anna Don Giovanni en el Festival de Glyndebourne, punt de partida d’una brillant carrera europea que l’ha duta ha actuar al Teatro alla Scala de Milà, a partir del 1990, al Covent Garden de Londres i a les òperes de París i Viena A més, ha cantat en diversos teatres nord-americans, com el Metropolitan de Nova York, on debutà el 1984 amb…

Es formà musicalment al Conservatori de Madrid, on estudià piano, percussió i composició Anà a Basilea a estudiar direcció d’orquestra amb P Boulez, que l’animà a dedicar-se a la direcció Completà la seva formació, tant en composició com en direcció d’orquestra, a Friburg i a Viena El 1967 fundà el Grupo Koan, dedicat a la divulgació de la música contemporània, i en fou el director fins el 1971 Des del 1977 dirigí diverses orquestres europees centrant-se especialment en obres contemporànies, de les quals arribà a ser un autèntic especialista Participà en diversos festivals Donauschingen,…

Estudià música a la seva ciutat natal, abans de passar a la Universitat de Tulane i posteriorment a Nova York El 1973 guanyà una beca per a prosseguir els estudis a Florència amb T Gobbi De seguida debutà a la New York City Opera com a Micaela Carmen i el 1975 ho feu a Europa, on, després de la seva presentació a Berna, actuà en diversos teatres germànics Destacà en els principals personatges protagonistes d’òpera italiana G Verdi i V Bellini especialment i alemanya CM von Weber, R Wagner, R Strauss Debutà al Covent Garden el 1987 amb La dona sense ombra R Strauss, amb la qual es presentà…

Estudià a l’Acadèmia Benedetto Marcello de Venècia i debutà a la mateixa ciutat amb Otello , de Verdi Ben aviat fou contractada per a actuar a Amsterdam, París i Nàpols El 1969 interpretà el paper de Liú Turandot a l’Arena de Verona i un any després hi cantà el de Micaela Carmen , paper amb el qual debutà a la Scala de Milà el 1972 Després actuà successivament a Munic, Berlín, Florència, Barcelona i Nàpols, on obtingué un gran èxit en el paper titular de Tosca El 1985 inaugurà la temporada de la Scala amb Aïda , que protagonitzà diverses vegades a Verona El 1991 protagonitzà Turandot ,…

Formada a la seva ciutat natal, debutà com a membre del cor a les representacions del festival d’estiu celebrat a l’Arena El 1980 guanyà el primer premi del Concurs Maria Callas de Milà i de seguida fou contractada pels millors teatres europeus El 1982 substituí M Caballé en unes funcions de La sonnambula , de V Bellini, a la Scala de Milà Després d’obtenir grans èxits a Itàlia, cantà a l’Òpera de París, on debutà el 1983 amb Mosè , de G Rossini El 1985 es presentà a l’Òpera de Chicago i a la de Viena, i més tard cantà al Metropolitan de Nova York i al Japó, on feu una gira de…

Estudià música i cant, i el 1941 debutà com a Sparafucile Rigoletto en un teatre proper a Vicenza Cinc anys més tard debutà a la Scala de Milà amb Nabucco i fou contractat com a membre de la companyia d’aquest teatre italià, amb la qual el 1950 es presentà al Covent Garden de Londres El mateix any ingressà al Metropolitan de Nova York, on actuà els vint-i-quatre anys següents El 1953 interpretà al Festival de Salzburg un Don Giovanni dirigit per W Furtwängler, que un any després enregistrà en disc i per al cinema Tot i que s’especialitzà en els grans papers per a baix de l’òpera italiana G…

S’inicià en l’estudi de la trompa, però poc després es passà al cant Fou alumne d’A Rossi, A Boni i B Osidi Debutà el 1818 a Cento amb La Contessa di Colle Erboso , de P Generali, i els tres anys següents cantà a Mirandola, Corregio, Piacenza, Nàpols, Liorna i Torí La tempora da del 1822 es presentà a la Scala, on interpretà Adele ed Emerico , de S Mercadante, i Matilde di Shabran , de G Rossini, i estrenà Chiara e Serafina , de G Donizetti La seva intensa activitat el portà a participar en l’estrena d’obres de Donizetti - L’aio nell’imbarazzo Roma, 1824, Don Pasquale París, 1843…

Estudià música a Bucarest i el 1947 es traslladà a Itàlia, on fou deixebla de cant d’Aureliano Pertile, amb qui completà la seva formació Debutà a Bolonya el 1948 amb el paper principal de La Traviata El 1953 cantà a Londres i el 1957 ho feu a Viena i a París El 1956 actuà al Teatro alla Scala, escenari on tornà en temporades successives També actuà a Nova York, a Barcelona, a Nàpols i a Roma Destacà en el repertori italià romàntic, tot i les seves reeixides incursions en el verista —especialment U Giordano— i del bel canto —V Bellini, G Donizetti i G Rossini— També cantà…

La seva vigorosa personalitat i l’amplitud dels seus interessos influïren gairebé en tots els camps de la cultura italiana del seu temps, i la música no en fou una excepció Melòman amb una profunda comprensió de l’art musical, fou dels primers que acceptaren sense reserves l’obra de Claudio Monteverdi i Richard Wagner, i dedicà dos dels seus Laudi a V Bellini i G Verdi Escriví els llibrets de nombroses òperes, sovint adaptacions de drames seus La figlia di Iorio , d’Alberto Franchetti, 1906 Fedra , d’Ildebrando Pizzeti, 1909 Le martyre de Saint Sébastien , de Claude Debussy,…