Resultats de la cerca

Estudià a Osca i a Barcelona Es doctorà en medicina i fou metge del Servei Municipal de Beneficència de Barcelona El 1869 fou redactor i impulsor de Les Barres Catalanes , revista republicana catalanista Publicà obres de tema mèdic i sociològic, com La prostitución en la ciudad de Barcelona 1882, La sífilis matrimonial 1887, etc, i traduí obres mèdiques d’Ambroise Tardieu al castellà Dirigí diverses revistes mèdiques

El 1921 es traslladà a Barcelona i, per mitjà dels germans Badia, ingressà al partit Estat Català 1936, del qual fou secretari general A l’exili, el 1939, contribuí a fundar el Front Nacional de Catalunya i, retornat clandestinament a Catalunya, participà en les tasques del Consell Nacional de la Democràcia Catalana Detingut per la seva activitat resistent 1943-46 1958, 1967, es llicencià en ciències econòmiques i fou representant del FNC, però, partidari de la unitat del socialisme català, el 1978 abandonà el FNC per a ingressar al PSC-Reagrupament i, més tard, al Partit dels Socialistes de…

Actuà d’àrbitre en diferents plets fronterers entre repúbliques americanes President de l’Asociación Española de Derecho Internacional i vicepresident de l’Instituto Colonial Publicà Catalina de Aragón y Carolina de Brunswick 1881, Tratado del derecho internacional público 1887-89, Colección de los tratados celebrados por nuestros gobiernos con los estados extranjeros desde el reinado de doña Isabel II hasta nuestros días 1892, Bibliographie du droit international París 1905-10

És guionista de mitjans audiovisuals i autor musical Es va donar a conèixer amb el poemari Quaderns del retruny 1982, i després, a més d’alguns contes apareguts en reculls diversos, ha publicat les novelles Puta misèria 1986, Amb la cua encesa 1990 —totes dues en collaboració amb Trinitat Satorre pseudònim de J Dolç—, i La solsida 2000 Puta misèria , amb el mateix títol, va ser duta al cinema per Ventura Pons 1989

Competí com a amateur en els equips Espa Banyoles, La Jabugueña i Porcelanato Es proclamà sis vegades campió de Lleida i, el 1996, guanyà dues etapes de les voltes a Àvila i a Castelló

Moltes espècies són remeieres, amb virtuts tòniques, estimulants, estomacals, carminatives i calmants també són la base dels licors de menta , i proporcionen essències, d’ús en farmàcia i en perfumeria Les mentes més importants són la menta d’aigua M aquatica , que creix en indrets aiguosos la menta borda o de bou o mendastre o mentastre M rotundifolia , pubescent, d’olor desagradable, amb les flors blanques o rosades, agrupades en espigues agudes, que es fa en herbassars, regalls i llocs humits la menta boscana M longifolia , pròpia de jonqueres de muntanya, i la menta…

Extrem anomenat Papa Dribling per la seva facilitat en el driblatge, començà en el juvenil de la seva població, després jugà en el Reus i a continuació jugà dues temporades al RCD Espanyol 1942-44 En la seva primera campanya anotà 22 gols a la Lliga, xifra només igualada per Rafa Marañón en l’equip blanc-i-blau Disputà 44 partits de Lliga amb l’Espanyol, en els quals marcà 34 gols Seguidament fitxà per l’Atlético de Madrid, amb el qual jugà onze temporades, fins a la temporada 1954-55, que es retirà Amb els matalassers guanyà dues Lligues 1950, 1951 i una Copa Eva Duarte 1951 En les tretze…

El ranuncle asiàtic o  francesilla Rasiaticus , perenne, pubescent, de 15 a 30 cm d’alçària, de fulles ternades i dentades, de flors grosses, diversament colorades, i d’aquenis ovats i amb un bec gruixut, és oriünd de Creta i l’Àsia Menor, i és plantat en jardins El ranuncle bulbós Rbulbosus , perenne, de 20 a 60 cm d’alt, de rabassa bulbosa i arrels fibroses, de fulles trisectes, amb els segments irregularment incisos i dentats, de flors grogues i de núcules amb un bec curt i corbat, creix en prats, talussos, camps, etc, a quasi tot Europa El ranuncle d’aigua dit també llac, Rtricophyllus…

Es fa en boscs de coníferes i de caducifolis És una espècie metzinosa, a causa del seu contingut en micoatropina i muscarina La seva ingestió produeix intoxicacions més o menys greus, però rara vegada mortals Els antics habitants de la Sibèria l’utilitzaven com a droga allucinògena També antigament, barrejat amb sucre, havia estat emprat per a matar mosques Com indica el seu nom, es pot confondre amb el reig o l’ou de reig Les principals diferències són el color de les làmines i del peu, que són blancs en el reig bord i grocs en l’ou de reig, i la presència de berrugues blanques…

L’ estepa blanca Calbidus , de 30 a 80 cm d’alt, de fulles oblongues o lanceolades, recobertes d’un toment blanquinós, i de flors roses, es fa en brolles i boscs clars de terra baixa L’ estepa borrera Csalviifolius , de 30 a 70 cm, de fulles ovades o ellíptiques i de flors blanques, és silicícola i característica de la brolla d’estepes i brucs L’ estepa crespa Ccrispus , de 30 a 50 cm d’alt, pelosa, molt olorosa, amb fulles oblongues o ovades, rugoses, reticulades i de marges cresps, i amb flors purpúries, creix en terres pedregoses i sauloses de les comarques del litoral L’…