Resultats de la cerca
Es mostren 98 resultats
François René de Chateaubriand
Literatura francesa
Escriptor francès, vescomte de Chateaubriand.
El paisatge bretó de Combourg, on visqué, i el temperament apassionat de la seva germana Lucile influïren en la seva trajectòria posterior Del 1786 al 1791 fou oficial de l’exèrcit, i conegué París i els cercles literaris En desacord amb la Revolució, el 1791 féu un viatge als EUA, on intentà de descobrir el pas del NW de l’Atlàntic a les mars polars Tornà a Europa i el 1792 s’enrolà en l’exèrcit reialista Ferit, es refugià a Anglaterra 1793 Publicà un Essai sur les Révolutions 1797, on es mostra escèptic i nega la noció de progrés La mort de la seva mare 1798 provocà en ell un…
Companyies Blanques
Exèrcit mercenari del s XIV, format per uns 12 000 aventurers de diverses nacionalitats, comandat pel cavaller bretó Bertrand Du Guesclin.
Es constituïren amb bandes que havien lluitat tant al bàndol francès com a l’anglès a la guerra dels Cent Anys i que després de la pau de Brétigny 1360 havien restat sense feina des d’aleshores es dedicaren a saquejar les terres occitanes, i per això Carles V de França procurà, pagant una part de llur soldada juntament amb el papa i el rei Pere III de Catalunya-Aragó, que passessin a Castella al servei d’Enric de Trastàmara, el qual ajudaren a conquerir la corona de Pere el Cruel 1365-68 Uns altres caps de les Companyies, a més de Du Guesclin, foren el mariscal francès Arnaud d’Audrehem i l’…
música celta
Música
L’expressió "música celta", tal com s’empra correntment, és molt difusa i no té res a veure amb la música dels antics celtes, sobre la qual se sap ben poca cosa.
El terme es fa servir generalment per a designar un conjunt de músiques populars provinents bàsicament d’Irlanda, Escòcia, Galles, l’illa de Man, Bretanya França, Galícia, Astúries i també d’alguns llocs del Canadà Pel que fa a Galícia, aquest concepte ha trobat un terreny ben adobat en la visió idealitzada de la cultura celta que ha caracteritzat el nacionalisme gallec des de la segona meitat del segle XIX Aquesta tendència també s’observa a Astúries, tot i que d’una manera menys marcada Així com els historiadors tenen clar que el terme celta referit a la població de la Gran Bretanya d’…
gos | gossa
© C.I.C. - Moià
Mastologia
Mamífer carnívor del subordre dels fissípedes de la família dels cànids, d’aspecte, de forma i de pelatge molt diversos, segons les races.
Els gossos actuals sembla que provenen d’espècies salvatges que foren domesticades a la prehistòria per l’home, i hom n'ha reunit nombrosos testimonis, descoberts en excavacions de po blats neolítics El gos de les torberes Canis palustris és una raça salvatge que convisqué amb l’home a l’edat de la pedra hom n'ha trobat restes en uns jaciments de torba que daten del Paleolític A l’edat del bronze hi havia el Canis matrisoptimae , del qual hom creu que provenen els gossos d’atura En el gos actual persisteixen alguns costums primitius, bé que n'ha perduts la majoria per exemple, continua d’…
estret de Cabot
Estret marí
Estret de l’Atlàntic del nord, entre les illes de Terranova i del Cap Bretó, que comunica el golf de Sant Llorenç amb l’oceà.
micmac
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’una tribu ameríndia que habita les costes de Nova Escòcia i les illes del Cap Breto i del Príncep Eduard i de Terranova.
Llur llengua és de la família algonquina
escola de Pont-Aven
© Corel Professional Photos
Grup d’artistes format al poble bretó del mateix nom i a l’estació balneària propera de Le Pouldu al darrer quart del s XIX.
En fou el membre principal Paul Gauguin —abans del seu exili voluntari de la civilització occidental—, tot i que les seves troballes plàstiques, concretades en el sintetisme , foren reivindicades com a pròpies per Émile Bernard, un altre membre del grup Entre altres integrants hi havia també Émile Schuffenecker, Louis Anquetin, Charles Laval, Cuno Amiet, Henri Moret i Paul Sérusier, que portà la influència de Pont-Aven al nou grup dels nabís Un nombre representatiu de membres de l’escola es manifestaren conjuntament el 1889 al cafè Volpini del Champ de Mars de París en l’exposició dita d’…
cap Canso
Cap
Cap de l’extrem nord-oriental de Nova Escòcia, Canadà, davant l’illa de Cap Bretó, de la qual és separada per l’ estret de Canso
.
Zona industrial i portuària
literatura bretona
Literatura bretona
Literatura en llengua bretona les primeres mostres de la qual són dels segles XV i XVI: obres de pietat, misteris i, sobretot, el Catholicon, diccionari bretó-francès-llatí.
Els misteris —vides de sants—, en vers, ofereixen rimes internes característiques de la mètrica bretona Fins al segle XIX aparegueren únicament obres de lingüística, però a partir d’aleshores s’inicià el renaixement literari, del qual Ar Gonideg 1775-1838 fou el principal promotor Entre d’altres, l’obra de Kervarker 18-1895 Barzhaz-Breizh , recull de balades històriques i de cants populars, obtingué un ampli ressò El veritable renovament es produí, però, al començament del s XX, lligat als moviments polítics que cercaren el reconeixement de la nació bretona Així, els lexicògrafs Fañch Valle…
Tirant lo Blanc
Literatura catalana
Novel·la escrita pel cavaller valencià Joanot Martorell.
Gènesi i circumstàncies de l’obra Segurament durant la seva estada a Anglaterra 1438-39, Joanot Martorell degué recollir idees i preparar materials per tal de redactar una novella cavalleresca, de la qual, en data indeterminada, donà una mena d’esbós o assaig, el Guillem de Varoïc , els episodis i les idees principals del qual foren refosos als cinquanta-vuit primers capítols del Tirant Hom pot acceptar que, com fa constar en la dedicatòria, al començament de l’any 1460, potser a precs de l’infant Ferran de Portugal, Martorell començà la redacció definitiva de la novella, que segurament…
,