Resultats de la cerca

Fundà l’Escola d’Art Dramàtic de l’Orfeó de Sants i, des del 1958, dirigí la del Centre Catòlic de Sants Publicà i estrenà nombroses obres de teatre d’ampli ressò popular Entre d’altres, De més verdes en maduren 1970, Arribar, a les set mort 1972, El crit del cel 1973, El passadís de la mort 1978, Tots en tenim una 1983, Nina i els altres 1986, El venedor de “coca” 1989, Adrià un torero català 1990, Enigma d’una mort 1991 i En Narcís s’ha tornat boig 1996 Com a poetessa conreà una poesia intimista Engrunes del cor 1973, Records que parlen 1984 i Cercant una estrella 1997

Arribà a València després dels fets del Crit del Palleter , i dirigí una revolta popular contra afrancesats i francesos s’apoderà de la Ciutadella 5 de juny de 1808, on la Junta Suprema havia acollit els francesos establerts a València en foren assassinats dos-cents més cent quaranta-tres el dia 6, davant la plaça de bous Terroritzada, la Junta l’acceptà com a vocal El dia 7, però, en iniciar-se la repressió dels revoltats, fou detingut per les autoritats i traslladat a Palma Mallorca, on el seu nebot Fèlix Merino intentà de provocar una revolta per a salvar-lo Fou condemnat a mort i executat…

Llicenciat en dret civil i en dret canònic 1862 De jove fundà i dirigí El Manresano , periòdic conservador Conreà la novella històrica El crit de l’ànima 1869, on criticà la Revolució de Setembre,  Les òrfenes de mare 1872, premiada amb un accèssit als Jocs Florals de Barcelona, i  La guerra 1877, episodis històrics de la tercera guerra Carlina Publicà contes de costums catalans en Lo Gai Saber , Lo Calendari català , La Renaixença , etc Es manifestà en diversos opuscles a l’entorn del proteccionisme i publicà treballs jurídics Escriví un article sobre “La caza bajo el punto de vista…

La tensió social i política entre els menestrals, capitanejats pels teixidors, d’una part, i els patricis urbans i el comte de Flandes, Lluís de Male, de l’altra, esclatà el 1379 en una rebellió a Gant El 1382 Filips van Artevelde fou posat al capdavant del moviment i derrotà a Beverhouts 3 maig, prop de Bruges, les forces del comte Tot Flandes, gairebé sense excepció, reconegué la seva autoritat, i la victòria dels menestrals provocà l’entusiasme de les classes populars de més enllà de les fronteres a París, a Rouen, ressonà el crit de "Vive Gant” El rei de França acudí en socors del comte…

Fundà l’Escola d’Art Dramàtic de l’Orfeó de Sants i, des del 1958, dirigí la del Centre Catòlic de Sants Publicà i estrenà les obres De més verdes en maduren 1970, Arribaré a les set mort 1972, El crit del cel 1973, Adrià un torero català 1973, El passadís de la mort 1978, Tots en tenim una 1983, Nina i els altres 1986, El venedor de coca  1989, Enigma d’una mort 1991, En Narcís s’ha tornat boig 1996, etc Com a poetessa conreà una poesia intimista Engrunes del cor 1973 i Records que parlen 1984 El seu germà, Josep M González Borriana 1908 — Barcelona 1979 fou també autor teatral Dirigí la…

Ingressà a la Congregació de la Missió el 1947 Sacerdot a Solsona, del 1955 al 1968 visqué a Hondures, on exercí de professor de literatura i filosofia, i posteriorment divuit anys a Nova York, a la universitat de la qual es llicencià en filologia romànica La seva trajectòria com a narrador començà amb la novella La pell de la iguana 1974, i continuà amb El clam de l’asfalt 1976, Mirall d’anatema 1982, La petja incerta 1986, Lo cop de falç 1987, Lo crit del guacamai 1988, Cròniques de l’aborigen crònic 1995, El sol de la darrera selva 1998 i L’ombra del còndor 1998 Publicà l’…

Té el plomatge de color negre, lluent el bec és molt gruixut, i les potes, amb ungles molt fortes La cua és unciforme, cosa que el diferencia, si més no en el vol, de la cornella negra Té un crit ronc i profund el seu vol és potent i sovint vola a vela fent amples cercles que li permeten de localitzar les possibles preses S'alimenta de tota mena de petits animals, que caça amb el seu potent bec, i de carronya Viu en llocs accidentats, bé que freqüenta també les planes, sobretot a l’hivern Nia als forats de les penyes, rarament en els arbres És sedentari a quasi tot Europa és comú al Principat…

Filla de Joan Llimona i Bruguera Es formà a Llotja i a l’Escola de Belles Arts Conreà la natura morta, la figura i, especialment, el paisatge, dins un estil naïf constructiu i postimpressionista, i destacaren sobretot les seves visions de Barcelona Fou presidenta del 9è i 10è Saló Femení de l’Art Actual Exercí també com a illustradora i exposà individualment i en diferents collectius, i obtingué diversos premis, entre els quals la Creu de Sant Jordi 2000 i la Medalla d’Or de Barcelona 2006 Té obra als museus d’art modern de Barcelona i Madrid, i d’altres Publicà Las brujas 1995 i El crit del…