Resultats de la cerca

Fill de Francesc de Borja-Centelles i Dòria, duc de Gandia Menino de la reina fou bisbe de Calahorra 1701, arquebisbe de Burgos 1702, cardenal 1702 i regent del consell suprem d’Aragó i del consell d’estat

Fill de Francesc de Borja-Centelles i Dòria, duc de Gandia El 1701 acompanyà Felip V de Castella a Barcelona i a Itàlia Fou nomenat arquebisbe de Trebisonda 1705, patriarca de les Índies 1708 i almoiner major de palau

Fill de Gilabert de Centelles i de Riu-sec De molt jove passà a Sicília al servei de Martí el Jove, del qual fou camarlenc Posseí a l’illa el feu de Naso i, després, la castellania de Capo d’Orlando 1409 El 1408 acompanyà el rei en la seva expedició a Sardenya amb tropes a despeses seves Fou un dels signants del testament del rei, que li destinà un llegat 1409 Retornà després a València, on, en morir el seu pare 1410, capitanejà el bàndol dels Centelles en els moments decisius de l’interregne Partidari de Ferran d’Antequera, aquest li envià tropes castellanes per…

Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Sant Esteve o de Centelles No degué passar de capella rural La seva existència es documenta a partir de l’any 1007 en el testament d’Odesind, el qual manà donar a la casa de Sant Julià una peça de terra prop del riu Congost a la carretera El culte no degué perdurar molt de temps, ja que al principi del segle XVIII el rector de Sant Pere de Valldaneu, parla, en la consueta que va redactar, d’una església de Sant Julià, considerant-la la gent com l’antiga església parroquial, si bé ell mateix no s’ho creu En aquest…

Situació Planta de l’església, a escala 1200 És un edifici d’una nau amb un absis quadrat, molt alterada i en estat ruïnós G Orriols L’antiga església parroquial es troba al sector de migjorn del terme municipal, en un dels racons més amens i pintorescs del Congost, al Valle Danielis , topònim que, després de sofrir una colla de variacions fonètiques, ha passat a donar el de Valldaneu Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 364-M781 x 37,5 —y 22,3 31 tdg 375223 Per arribar-hi cal anar a Aiguafreda Es troba a 2,5…

Fill de Nicolau de Pròixida i de Calataiud Serví Joan II durant les guerres de Catalunya i participà en les lluites contra Jaume d’Aragó per la baronia d’Arenós Féu bàndol amb els Montcada contra Pere Maça de Liçana, al qual vengué després els llocs de Llutxent, Quatretonda i Pinet En ajuda de Ferran de Castella, lluità contra els partidaris de la infanta Joana a la batalla de Toro Participà al setge de Màlaga durant les guerres de Granada Assistí a les corts de Montsó 1510 Casat amb Beatriu Vives de Canyamars, el succeí en el patrimoni llur fill Gaspar

Vida i obra Era fill de Francesc Gilabert de Centelles-Riu-sec i de Queralt Prengué part en el setge de Màlaga 1487 i en les campanyes de Ferran II de Catalunya-Aragó a Nàpols Durant la revolta de les Germanies, fou amb el duc de Sogorb, Alfons d’Aragó, un dels dirigents de la repressió contra els agermanats Afeccionat a les lletres i a la poesia, subvencionà les despeses d’edició de diversos llibres, entre els quals el Cancionero general d’Hernando del Castillo València 1511, en què figuren composicions seves en castellà Protector de l’humanista Joan Baptista Anyés el qual l’…

Estabanell i Pahisa, una de les fàbriques a Centelles El 1842, Albert Estevanell tenia una petita filatura de cotó a Roda de Ter El mateix any, un Albert Estebanell filava i teixia cotó a Tortellà Garrotxa Era un temps en què el mateix nom s’escrivia de diverses formes i es reproduïa també diversament En el cas del cognom esmentat, el trobarem escrit Estabanell, Estebanell i Estevanell, un fet que no representa cap ajut per a l’historiador, que no sap si són la mateixa persona, parents propers o estranys En tot cas sembla que la família que porta aquest nom ve de Roda, o allí s’…

El cortesà erasmista Gaspar de Centelles és cremat per luterà a València

Fill de Bernat de Centelles-Riu-sec i de Cabrera Prengué part en les guerres d’Itàlia al servei d’Alfons el Magnànim del 1433 al 1458 Com a segon comandant de la flota reial, capitanejada per Bernat de Vilamarí, es distingí en la segona batalla naval de Ponça 1454, contra els genovesos Formà part de l’ambaixada tramesa pel rei a Calixt III, per felicitar-lo per la seva elecció 1455 El rei Alfons li donà Empúries de Sardenya 1438, on tenia altres possessions heretades dels seus pares, i li concedí el títol de comte d’Oliva 1449 El 1444 permutà el seu feu de Naso a Sicília pels de…