Situació
Planta de l’església, a escala 1:200. És un edifici d’una nau amb un absis quadrat, molt alterada i en estat ruïnós.
G. Orriols
L’antiga església parroquial es troba al sector de migjorn del terme municipal, en un dels racons més amens i pintorescs del Congost, al Valle Danielis, topònim que, després de sofrir una colla de variacions fonètiques, ha passat a donar el de Valldaneu. Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 1:50.000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 364-M781: x 37,5 —y 22,3 (31 tdg 375223).
Per arribar-hi cal anar a Aiguafreda. Es troba a 2,5 km del poble en direcció a migjorn, per un camí carreter que va fins al casal de l’Oller, des d’on s’arriba a l’església per una pista forestal. El lloc és indicat just passant el pont de l’Abella, sobre el riu Congost, entre Aiguafreda i Sant Martí de Centelles. Cal anar a cercar la clau a la casa parroquial d’Aiguafreda. (GOP)
Història
Aquesta església es trobava situada dins l’antic terme del castell de Sant Esteve, més tard anomenat de Centelles, el vilar de Daniel, que donà Valldaneu.
El lloc de Valldaneu i la seva església estigueren vinculats a la parròquia de Sant Martí del Congost o d’Aiguafreda, però després l’església adquirí funcions parroquials, que ha conservat fins a l’actualitat.
El castell de Sant Esteve és documentat, l’any 898, en l’acta de consagració de l’església de Sant Martí del Congost o d’Aiguafreda, quan el bisbe Gotmar uní a l’església consagrada diverses esglésies, viles i vilars; una església d’aquestes era la del castell de Sant Esteve. Mentre que el mateix any 898 Daniel i la seva muller vengueren al comte Guifré Borrell i a la seva muller Garsenda béns al vilar Daniel (Valldaneu).
L’església de Sant Pere no és esmentada fins el 1007 en el testament sagramental d’Odesind, que fou jurat sobre l’altar de sant Pere, la basílica del qual era al comtat d’Osona, prop de Sant Martí d’Aiguafreda que, sens dubte, correspon a Sant Pere de Valldaneu.
Les funcions parroquials de Sant Pere de Valldaneu són conegudes per constar en les llistes de parròquies del bisbat; en la primera, datable d’entre l’any 1025 i el 1050, figura amb el nom Vilar Daniel i en l’anterior a 1154 com a Valdaniel.
L’edifici romànic fou parcialment substituït per un de nou cap al 1640 i en temps posteriors hi hagué noves reformes que només deixaren intacte l’absis, mentre que la nau i el portal foren modificats totalment.
Actualment la població s’ha desplaçat cap als sectors de l’Abella i de l’Oller, la qual cosa ha motivat que, malgrat conservar les seves funcions parroquials, la celebració del culte és de manera esporàdica; no obstant això, el temple es troba en bon estat de conservació. (APF-ABC)
L’edifici és d’origen romànic, bé que posteriorment fou molt modificat, de manera que des de l’interior no se’n pot veure cap resta i des de l’exterior hi ha visibles alguns indicis poc clars. L’església és d’una nau, amb capelles laterals afegides, de manera que sembla que tingui tres naus. La volta central és de punt d’ametlla. L’accés actual a la nau és pel mur de ponent.
L’absis, orientat a llevant, és tan sols visible des de l’exterior, des d’on es veu també una absidiola al mur de tramuntana tocant a l’absis central. Cap dels dos absis no es reflecteix a l’interior del temple.
Església
L’absidiola és totalment llisa i sense finestra. L’absis central presenta tretze arcuacions cegues, de les quals només en són visibles deu, sense bandes. A sobre hi ha una cornisa abans del ràfec de teules. Tant les arcuacions com la cornisa han estat fetes amb pedra tosca.
L’aparell ha estat construït amb pedra molt barrejada, tosca i vermella, de blocs irregulars sense carejar i amb la junta poc definida i Grossa. El percentatge de pedra tosca als murs és força elevat.
L’exterior és arrebossat, una part del qual ha desaparegut.
L’interior del temple és totalment enguixat i decorat, la qual cosa fa impossible la visió de l’aparell i les característiques del mur.
Resumint direm que aquest edifici sembla ésser una construcció del segle XII que més tard fou refeta i allargada en la seva nau única, amb unes parets massisses que es tanquen a la coberta a través de la volta resolta en ogiva molt acusada.
En època posterior foren obertes dues capelles a cada costat, més fondes les del costat dret, d’acord amb un art rústic dels voltants del segle XVI. També d’aquesta època sembla ésser el campanar, de torre quadrada, que s’erigeix al costat de la façana. (GOP-JVV)
Bibliografia
- Eduard Junyent: Itinerario histórico de las parroquias del obispado de Vich. Separata del publicado en Hoja Parroquial, en 1945-52, núm. 60.