Resultats de la cerca
Es mostren 117 resultats
Brasília
Ciutat
Capital del Brasil i de Distrito Federal, situada en un altiplà de la regió Nord-est.
Fou projectada per a uns 200 0000 d’habitants El seu emplaçament a l’interior mostra l’esperit dels seus promotors de dirigir el Brasil cap a la colonització d’un continent pràcticament buit i l’intent de solucionr la intensa rivalitat entre São Paulo i Rio de Janerio Aprovat el projecte definitiu l’any 1956, Brasília fou oficialment inaugurada l’any 1959, i l’any següent fou declarada capital dels Estats Units del Brasil El seu creixement ha estat accelerat, puix que, d’uns 65 000 habitants l’any 1959, passà a la xifra de 141 742 en el cens de l’any 1960, fenomen causat per la gran afluència…
Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània
© Fototeca.cat
Arquitectura
Associació creada a Barcelona —amb estatuts aprovats pel govern civil de Barcelona el 28 de novembre de 1930— com a secció catalana del CIRPAC
.
L’equip integrant es formà al final del decenni dels vint i adoptà en principi el nom del GCATSPAC Grup Català d’Arquitectes i Tècnics per a la Solució dels Problemes de l’Arquitectura Contemporània, amb el qual convocà la reunió constituent del GATEPAC Uns nous estatuts del 1936 el desvincularen d’aquest grup, ja pràcticament inexistent La finalitat era de fomentar i divulgar l’arquitectura contemporània i les indústries que hi eren relacionades Publicà la revista AC Documents d’Activitat Contemporània, de la qual fou redactor en cap Josep Torres i Clavé Hom féu una anàlisi de l’estructura…
ciutat radiant
Urbanisme
Formulació de Le Corbusier (1935) a partir de la seva ciutat de 3 milions d’habitants (1922) i del pla Voisin per a París (1925).
Es concreta en les unitats d’habitació Marsella, 1950 Nantes, 1953 Briey-en-Forêt, 1957 Berlín, 1958 Firminy Vert, 1969, que recullen el concepte dels immeuble-villa , o superposició d’habitatges unifamiliars de dues plantes en un gran bloc A Barcelona, la casa Bloc Sant Andreu de Palomar, 1934-36 dels arquitectes Sert, Torres i Subirana n'és també un exemple, anterior a les unitats d’habitació
Atelier 5
Arquitectura
Grup d’arquitectes suïssos que practicaren un estil molt influït pels plantejaments brutalistes i l’estètica de les darreres etapes de l’obra de Le Corbusier.
Format inicialment per Erwin Fritz, Sammuel Gerber, Rolf Hesterberg, Hans Hostettler, Niklaus Morgenthaler i Alfredo Pini, cal destacar-ne l’ús del formigó vist com a sistema constructiu i d’expressió estètica, que es manifesta al llarg de les seves obres Es destaquen, entre d’altres, l’Escola d’Alts Estudis de Sankt Gall, i la Colònia Halen de Berna, model d’organització d’habitatges unifamiliars agrupats
Josep Maria Bosch i Aymerich
Arquitectura
Arquitecte, enginyer i empresari.
Estudià arquitectura i enginyeria industrial i, gràcies al premi de fi de carrera en enginyeria 1944, anà als Estats Units com a delegat de l’Instituto Nacional de Industria INI i amplià estudis a Harvard i al Massachusetts Institute of Technology MIT, on obtingué un màster en administració d’empreses i enginyeria, i assistí a les classes magistrals d’Alvar Aalto, Walter Gropius i Le Corbusier De tornada a Catalunya 1947, acabà els estudis d’arquitectura i es doctorà Fou fundador, amb Josep Poal, de l’Institut d’Estudis Nord-americans 1951, del qual projectà la seu a Barcelona…
vil·la
© Arxiu Fototeca.cat
Arquitectura
Història
Casa més o menys luxosa, situada fora de la ciutat, generalment voltada de jardí.
D’origen romà, les villes primitives eren centres d’explotació agrària, que en determinades ocasions esdevingueren residències secundàries de plaer per a gent urbana parallelament al centre agrari incloïen sovint determinades funcions industrials, de transformació de productes agrícoles oli, vi, etc, i fins indústries ceràmiques o vidrieres En alguns casos —els més coneguts i investigats— esdevingueren veritables residències senyorials, envoltades de jardins, llacs, pòrtics, terrasses i columnates, adornades amb escultures, mosaics i decoracions murals, que denoten el gran luxe i el…
Nicolau Maria Rubió i Tudurí
Arquitectura
Urbanisme
Botànica
Literatura
Jardineria
Arquitecte, dissenyador de jardins, urbanista i escriptor.
Fill del general d’enginyers Marià Rubió i Bellver i nebot de Joan Rubió i Bellver Establert a Barcelona, estudià a l’Escola d’Arquitectura, on obtingué el títol el 1915 Fou deixeble de Francesc d’A Galí i de Jean Forestier Fou professor d’arquitectura de jardins a l’Escola Superior dels Bells Oficis i des del 1917 director dels jardins públics de Barcelona Succeí Cebrià de Montoliu com a secretari de la societat La Ciutat-Jardí 1920 Collaborà amb Forestier en la realització del parc de Montjuïc i vers el 1925 introduí a Catalunya el jardí de paisatge plaça de Francesc Macià, de Barcelona…
Rio de Janeiro
© Fototeca.cat-Corel
Ciutat
Capital de l’estat de Rio de Janeiro, Brasil.
La geografia Situada al S de la badia de Guanabara, s’estén entre petites planes alluvials i relleus granítics, que estan situats parallelament a la costa, dels quals sobresurten dics de materials més durs i verticals, que tanquen la badia Pedra Gavea, Corcovado, Pão de Açúcar, etc Als peus d’aquests “pans”, de formes arrodonides, a causa de la descomposició química del granit, hi ha una gran acumulació de sediments, que són els que formen les cèlebres platges de Copacabana, Flamengo i Botafogo, que, juntament amb el carnaval han convertit Rio en el centre turístic més important del país És…
art brasiler
Art
Art desenvolupat al Brasil.
L’art precolombí al Brasil és d’interès escàs Res no permet de comparar-lo al de les grans cultures ameríndies inca, asteca, maia, etc Els primers monuments artístics aixecats pels portuguesos foren esglésies Aquestes construccions i llur decoració i llurs imatges religioses constitueixen l’inici de l’art colonial Al segle XVII els jesuïtes hi introduïren el barroc Els centres de l’art colonial són tres Recife, Bahia i Minas Gerais La principal figura del barroc colonial és l’escultor mulat L'Aleijadinho ‘l’esguerrat’, figura llegendària de l’art sud-americà L’arquitectura barroca brasilera,…
Sebastià Gasch i Carreras
Art
Arts de l'espectacle
Periodisme
Crític d’art i espectacles.
Cursà la carrera de peritatge mercantil i treballà a l’Agència Marítima Delgado 1916-30 Assistí al Cercle Artístic de Sant Lluc —on feu amistat amb Joan Miró—, del qual fou bibliotecari El 1925 inicià la seva collaboració com a crític d’art a la Gaseta de les Arts , i després a D’Ací i d’Allà i a La Veu de Catalunya Manifestà una clara voluntat de ruptura amb el Noucentisme, per incorporar la cultura artística catalana a l’òrbita avantguardista europea Coneixedor de la cultura francesa dels anys vint i trenta, els seus referents foren Jean Cocteau, Maritain, Paul Morand, Blaise Cendrars i el…
, , ,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina