Resultats de la cerca

Tant en les pròpies narracions Los ilusos , 1958 Los europeos , 1960 com en els guions cinematogràfics es caracteritzà inicialment per la utilització de l’humor negre Fou collaborador com a dibuixant de la revista humorística “”La Codorniz” i s’inicià com a guionista amb Marco Ferreri El pisito , 1958 El cochecito , 1960 L’ape regina , 1963, amb Lluis Garcia Berlanga Plácido , 1962 El verdugo , 1964 Tamaño natural , 1973 La escopeta nacional , 1978 i amb Carlos Saura Peppermint frappé , 1967 El jardín de las delicias , 1970 La prima Angélica , 1973 El 1981 rebé el Premio…

Inicià estudis de dret, que no acabà, a la facultat de Santiago Viatjà a Mèxic 1892-93, i el 1895 es traslladà a Madrid, on s’establí, bé que féu també estades a la seva terra Féu nous viatges a Amèrica 1910 i 1922, visità els fronts aliats durant la Primera Guerra Mundial i intentà breus intervencions en política El 1929 fou empresonat per la seva oposició a la Dictadura de Primo de Rivera Durant la Segona República fou director de l’Academia Española de Bellas Artes de Roma Finalment, el 1934, ja malalt, es retirà a Galícia Al marge de la pura biografia, Valle-Inclán es recreà a si mateix…

El 1916 es llicencià en dret i ciències socials a la Universitat de Barcelona, i es doctorà a la Universitat de Madrid 1917 amb la tesi Derecho de familia en Mallorca 1918 El 1945, fou elegit corresponent de la Real Academia de la Historia i, el 1964, acadèmic numerari de l’Acadèmia Provincial de Belles Arts de Palma El 1947, fou nomenat president de la Comissió Provincial de Monuments de Balears President de la Societat Arqueològica Lulliana 1971-78, el 1981 fou elegit president de l’Acadèmia de Belles Arts de Palma Pel que fa a la seva tasca com a historiador, collaborà en la Historia de…

La denominació de grande aparegué al regne de Castella a la primera meitat del s XIII i deixà en desús la de ricohombre Al regnat de Joan II hom començà a parlar dels grandes del reino i dels grandes de la corte referint-se als vasalls immediats del rei, que eren successors dels antics ricoshombres i assistien a les corts per dret propi com a caps de la més alta noblesa Les convocatòries a les corts castellanes fins a Carles I es feien distingint entre els grandes i els caballeros , i tots els títols eren grandes Des de la comfirmació de la dignitat de gran per Carles I 1520 la…

S’inicià en l’equip del Grup d’Empreses Seat de Barcelona 1975, i posteriorment fitxà pel Futbol Club Barcelona 1983-86, pel Club Nike 1986-89 i la Unió Colomenca d'Atletisme 1995-2000 Fou campió de Catalunya júnior de 5000 m en pista a l'aire lliure 1976 i absolut de 1500 m en pista coberta 1978, de 5000 m en pista a l'aire lliure 1984, 1986 i de marató 1986, i encapçalà el rànquing absolut de Catalunya en la prova dels 10000 m llisos en pista a l'aire lliure 1983, 1984 i 1986 També aconseguí la tercera posició en categoria sènior de la Cursa Jean Bouin 1983, al Campionat d’Espanya absolut…

Començà la seva carrera a tretze anys jugant a galotxa a l’equip de Quart de les Valls, i el 1994 s’inicià com a professional El 1998, a l’Escola Comarcal de Pilota de Sagunt, fou campió cadet en la modalitat d’escala i corda, en la qual també fou el campió del Circuit Bancaixa 1997, 2001, 2002 i 2012 i subcampió 1996, 2000, 2003 i 2006, i també campió individual 1998, 2001-09 i 2011, subcampió 1995 i 2000 i guanyador de la Copa Diputació 2008 En la modalitat de frontó guanyà l’Obert Terra i Mar 2002 i 2003, l’Obert Ciutat de València 2003 i l’Obert d’Albal 2008 i 2009 També ha aconseguit el…

Es titulà el 1951 Poc influït per l’Escola d’Arquitectura, però sí pel seu treball a l’estudi de Francesc Folguera, inicià la seva tasca professional amb Oriol Bohigas , amb el qual fou, juntament amb altres arquitectes, membre fundador del Grup R Posteriorment 1962, amb el mateix Bohigas i amb David Mackay , fundà MBM Arquitectes , en què desenvolupà tota la seva carrera professional, amb projectes com ara l’Escola Thau, els habitatges de la Meridiana, les ampliacions d’El Corte Inglés, l’urbanisme de la Vila Olímpica, i el Museu del Disseny i el Palau Nou de la Rambla, a…

Vida Orfe de mare des dels dos anys, estudià música a Santa Maria del Mar, on Francesc Andreví el tingué sota la seva tutela dels set als deu anys Després anà a Santa Maria del Pi, fins que el 1818 fou admès a l’Escolania de Montserrat Allí estudià humanitats, harmonia i composició El 1822, arran dels aldarulls liberals, abandonà el monestir i marxà a Barcelona, on continuà els estudis amb Francesc Queralt i Mateu Ferrer, que li ensenyà orgue i piano Dos anys després concursà a la plaça d’organista de Santa Maria del Mar D’aquells primers anys data la composició d’una petita òpera, El triunfo…

Fou presidida per Benet Cordomí, i entre les activitats d’aquella època destaquen la participació en les festes de la Mercè o els Aplecs a Montserrat El 1952, la federació anà a Madrid, viatge que li permeté mostrar la seva vigència i estrènyer el lligam amb el règim franquista Per aquell temps l’entitat federativa rebé, entre altres honors, la Medalla de Plata de la Ciutat de Barcelona 1955, i Cordomí i el director artístic de la Federació, Francesc Folguera, foren guardonats amb la insígnia de l’Encomienda de la Orden de Alfonso X el Sabio Benet Cordomí morí el 1957, i fou…

Vida Un dels principals creadors de sarsueles i òperes del final del segle XIX i començament del segle XX, començà els seus estudis amb el mestre de capella del seu poble, aprenent amb una vella guitarra i un flautí la formació usual que es rebia a les bandes del seu país Aviat fou conegut com el "xiquet de Villena" per la seva destresa en les bandes, en les quals destacà com a cornetí, i a quinze anys fou nomenat director de la banda del seu poble A Villena compongué les seves primeres obres, entre les quals la sarsuela La estrella del bosque El 1867 es traslladà a Madrid, on J Gaztambide…