Resultats de la cerca

Era filla de Joan de Cardona i de Ventimiglia Fou esposada pel seu cosí Artau de Cardona, comte de Collessano Era persona afeccionada a la música i a les lletres Garcilaso de la Vega li endreçà un sonet Vídua el 1536, es tornà a casar el 1540, amb Francesco d’Este, marquès de Massa Lombarda, fill natural del duc Alfons de Ferrara i Mòdena

Fill i successor del vescomte Jofre VII de Rocabertí Associat al govern del vescomtat pel seu pare el 1476, pledejà en unió d’ell per la possessió de la baronia de Verges, que havia estat atribuïda al seu cosí Onofre de Rocabertí i de Cruïlles El 1483 donà la baronia de Sant Llorenç de la Muga i el lloc de Terrades al seu germà Pere

Es casà a Sevilla 1526 amb el seu cosí germà l’emperador Carles V, rei de Catalunya-Aragó i de Castella Durant les absències del seu marit exercí la governació dels regnes 1529, 1530-34 i 1535-38 Morí de sobrepart, i fou soterrada de primer a Granada, en presència de Francesc de Borja i d'Aragó , duc de Gandia, i després a El Escorial

Era filla de Ferran I de Catalunya-Aragó i d’Elionor d’Alburquerque, de qui heretà la senyoria de Montalbán Fou casada 1420, a Àvila, amb el seu cosí germà Joan II de Castella les esposalles, però, s’havien celebrat el 1418, a Medina del Campo Intervingué poc en la política Fou mare d’Enric VI de Castella Fou sepultada al monestir de Guadalupe

Cosí de la reina Joana I, s’hi casà 1346 l’any següent de la mort del seu marit, Andreu d’Hongria, de la qual foren tots dos acusats Combaté contra Lluís I d’Hongria, que havia arribat a Nàpols per venjar el seu germà Després d’obtenir del papa Climent VI una declaració d’innocència, tornà amb la seva muller a Nàpols 1348

Cosí de Yūsuf ibn Tašfīn, collaborà eficaçment en la formació i la consolidació de l’imperi almoràvit submissió dels berbers de Salé, 1073 Tremissèn, 1075, etc Mort el Cid, assetjà València 1101, i, després de derrotar Alfons VI de Castella —que hi acudí en socors de Ximena— a Cullera, s’emparà de la ciutat 1102, el govern de la qual fou encomanat a ‘Abd Allāh ibn Fātima

En la seva principal obra, Ahnentafelatlas 1898-1904, en la qual dóna els trenta-dos quarters dels caps de les cases sobiranes d’Europa, se serví del mètode d’enumeració creat per Jerónimo de Sousa i el divulgà Era fill del químic August Kekulé von Stradonitz Darmstadt 1829 — Bonn 1896 i cosí germà de l’arqueòleg Reinhard Kekulé von Stradonitz Darmstadt 1839 — Berlín 1911

Amb el seu cosí Cèsar Comas i Llaberia, fou l’introductor de la radiologia mèdica a la Península Fou radiòleg dels hospitals de la Santa Creu i del Sagrat Cor i de les cases de Caritat i de Maternitat de Barcelona Collaborà en la fundació 1898 de l’Institut Medicofarmacèutic de Barcelona i en fou president 1904-06 Morí a conseqüència de les metàstasis d’una radiodermitis contreta professionalment

D’entre els seus membres cal esmentar Maria Melissena , muller d' Antoni I d'Atenes , senyor de Corint, la qual, en morir el seu marit 1435, s’oposà a la successió de l’hereu i cosí del seu marit, Nerio II Acciaiuoli, i el magnat tessali Gabriel Melissenos , comte de Mitra Demetrias i senyor de Licònia i del castell de l’Estanyol, feus que passaren al seu gendre Ot de Novelles

Amb l’ajut del rei Alfons I, cosí seu, li fou reconeguda la meitat d’Arborea compromís d’Oristany, 1192, els drets sobre la qual heretà de la seva tia Agalbursa, morta el 1190 Hug I es titulà rei d’Arborea i fins i tot rei de Sardenya La seva absència de Catalunya li féu perdre el vescomtat de Bas El succeí el seu fill Pere II d’Arborea