Resultats de la cerca

Filla del duc Joan Galeàs I de Milà i d’Isabel de França Fou desposada el 1386 amb Lluís de França, duc de Turena i comte de Valois i de Beaumont-sur-Oise i després duc d’Orleans, a qui aportà en dot els comtats de Vertus i Asti amb el dret de successió al ducat milanès en el cas que els seus germans morissin sense fills Acusada de sortilegis, es retirà a Blois El 1447 el seu net, el rei Lluís XII de França, feu valer el dret al ducat milanès

Es poden atorgar pels qui es volen casar, però cal que els facin abans de contreure matrimoni Un dels pactes importants és de determinar lliurement el règim econòmic matrimonial al qual se subjectaran els béns dels futurs consorts A manca d’espolits hom entén celebrat el matrimoni sota el règim d’absoluta separació de béns Poden comprendre pactes com els relatius a la constitució del dot, de l’escreix, de l’usdefruit recíproc entre els esposos a favor del sobrevivent, heretaments  a favor dels fills naixedors, i molts d’altres

Centre agrícola i comercial d’una fèrtil àrea vitícola amb diverses indústries tèxtils sederes, de bicicletes, de llumins Antic centre ligur i després colònia romana anomenada Hasta Pompeia, la ciutat es convertí durant el s VI en feu d’un comtat longobard Al s XII s’erigí en municipi lliure Sotmesa als Visconti de Milà s XIV, formà part del dot de Valentina Visconti muller de Lluís I d’Orleans i restà en poder de França fins el 1529, quan fou cedida a l’emperador Carles V pel tractat de Cambrai Incorporada a Savoia el 1575

Aquesta església, de localització avui desconeguda, pertanyia a l’alou comtal El capbreu de les propietats que tenien Ramon IV i la seva esposa Valença del Pallars Jussà vers mitjan segle XI i que havien estat lliurades com a dot a Garcia Eiz l’any 1044 consigna després de Noals l’església de Sant Iscle amb les cases, els horts i els noguers fins al riu i sota la paret Tal vegada es tracta de l’actual església de Santa Caterina de Vilamajor, situada als afores de Noals els seus vestigis semblen remuntar-se a l’època romànica

De Polònia, es traslladà, el 1909, a Palestina, on es lliurà a una tasca d’escriptor que li valgué el premi Nobel de literatura 1966 La seva obra recrea nostàlgicament, en la seva primera etapa, el món en dissolució de la diàspora a Polònia Ha-knassat kalla ‘El dot de la núvia’, 1929, Oréaḥ nata lalun ‘Un hoste s’ha quedat per passar la nit’, 1940 però amb la creació de l’estat d’Israel concedí més atenció als problemes dels emigrats en voler edificar la nova societat ' Tmol Šilšom ‘Abans-d’ahir’, 1945 i Šira 1971

Fill dels vescomtes Guillem I i Maria I de Bearn, fou posat per la seva mare sota la protecció d’Alfons I de Catalunya-Aragó, al qual, arribat a la majoria d’edat, renovà l’homenatge pel vescomtat de Bearn i més tard per Bigorra, que li aportà en dot la comtessa Peronella Fou també un fidel aliat de Pere I el Catòlic i lluità al seu costat a Muret 1213 contra els croats de Simó de Montfort Després de la desfeta li calgué fer acte de submissió a l’Església abans de recobrar els seus estats

Fill bastard de Frederic II de Sicília Criat a la cort de Jaume II, a Catalunya, fou nomenat vicari del duc d’Atenes 1317-1330 Casat amb Marulla, filla de Bonifaci de Verona morta el 1326, obtingué per dot la senyoria d’una part de Negrepont i d’Egina 1317-38 Tractà una treva entre Venècia i els catalans 1319 Conquerí diversos llocs de Tessàlia i formà el ducat de Neopàtria, unit al d’Atenes i dependent de Sicília Governà de fet la Grècia catalana en el període més brillant Fou investit comte de Malta i Gozzo 1330

Fill petit de Ramon I de Montcada, senyor de Tortosa, de qui heretà la senescalia 1188-1228 Promès el 1212 amb Constança d’Aragó, filla natural de Pere I de Catalunya-Aragó, li aportà en dot les riques baronies d’Aitona, Seròs, Mequinensa i Albalat de Cinca s’hi casà el 1222 El 1218 succeí el comte Sanç de Provença-Rosselló en la procuradoria del regne Fou un dels dirigents de la facció nobiliària dels “quatre Montcada” 1224 que lluità contra el rei, el partit dels Cardona i els Cabrera, en especial el vescomte GuerauIV de Cabrera, usurpador del comtat d’Urgell

El 1055 es casà amb el comte Ramon V de Pallars Jussà, que, veient obstruïda l’expansió natural del comtat vers el S per les possessions urgelleses de la serra del Montsec i de la vall d’Àger, segurament cercava amb aquest matrimoni una solució a aquest problema Segons alguns historiadors, Valença aportà en dot la conca de Tremp per part seva, Ramon V li donà 1056 els castells de Mur, l’Areny, Llimiana, Orcau i Basturs Figura sovint al costat del seu marit en documents de caràcter feudal de la segona meitat del s XI

Filla illegítima d’Alfons VII de Castella i de la dama asturiana Gontrodo Pérez El 24 de juny de 1144 es casà a Lleó amb el rei Garcia VI de Pamplona, de qui fou segona muller, el qual li donà en dot les viles d’Artajona, Cebror i Larraga, les quals, el 1153, passaren al seu germà Sanç III de Castella Un cop vídua, es retirà a Astúries, on morí A la crònica d’Alfons VII hi ha una narració molt detallada de les festes cortesanes que hi hagué a Lleó amb motiu del seu casament