Resultats de la cerca

Graduat a la Universitat d’Alabama 1950, el 1955 es doctorà a la Harvard University, on des del 1956 exercí la docència i fou catedràtic de zoologia del 1964 al 1976 Autoritat mundial en formigues, descobrí el sistema de comunicació d’aquests insectes, basat en la transmissió de feromones A partir de l’estudi de les formigues i altres insectes deduí diverses teories sobre especiació, equilibri i evolució de poblacions, i explicà molts tipus de comportament social mitjançant mecanismes de transmissió genètica, que exposà el 1971 en The Insect Societies A Sociobiology The New Synthesis 1975…

Vida Des dels dos anys visqué a Worcester, on el seu pare tenia una botiga d’articles musicals Aprengué els rudiments de la música del seu progenitor, de confessió protestant, però organista a l’església catòlica de Saint George, i, més tard, el piano i el violí Tot i que a quinze anys deixà l’escola, fou un home d’una gran cultura literària, probablement gràcies a l’exemple de la seva mare Malgrat el desig d’assolir una formació musical del màxim nivell a Alemanya, hagué de conformar-se amb un tipus d’aprenentatge en bona part autodidàctic Gràcies a la lectura del llibre de contrapunt de L…

Estudià dret a la Universitat de Malta i exercí com a advocat des del 1959 Al principi dels anys seixanta ingressà al Partit Nacionalista, pel qual fou diputat des del 1969 i en fou nomenat president el 1977 En 1987-96 fou primer ministre Impulsà una liberalització econòmica de resultats notables, i la renovació d’infraestructures Novament cap de govern el 1998 i confirmat en el càrrec el 2003, promogué l’ingrés de Malta a la UE, que tingué lloc l’1 de maig de 2004 Al febrer d’aquest mateix any dimití la presidència del partit i al març del 2004 cedí el càrrec de cap de govern A l’abril fou…

Professor de geografia a la Universitat de Cambridge 1958-74, universitat de la qual fou professor emèrit 1979-2022 Fou cofundador 1964 i membre del Cambridge Group for the History of Population and Social Structure, grup que codirigí fins l’any 1994 Fou un dels capdavanters en el desenvolupament de la demografia històrica al Regne Unit Presidí la British Economic History Society 1996-98 i la British Academy 1997-2001

Professor de les universitats de Leeds 1948-65 i de Warwick 1965-75, fou un dels punts de referència de la Nova Esquerra nascuda els anys cinquanta i seixanta i un ferm militant del moviment pacifista Militant del Partit Comunista Britànic des del 1942, l’abandonà el 1956 arran de l’esclafament de la revolta hongaresa d’aquell any Collaborà en revistes com Past and Present i Radical History Review Entre les seves publicacions destaquen The Railway 1948, William Morris, Romantic to Revolutionary 1955, The Making of the English Working Class 1962, Whigs and Hunters 1975, Albion's Fatal Tree…

Estudià a la Universitat de Minnesota i a l’Institut de Tecnologia de Califòrnia, on fou professor 1946-88 Doctor honoris causa per les universitats de Minnesota EUA i Umeaa Suècia, també fou un estudiós de la bioestadística i la meteorologia El 1995 rebé el premi Nobel de medicina i fisiologia, juntament amb Christiane Nüsslein-Volhard i Eric F Wieschaus, pels seus treballs en biologia bàsica i pels coneixements aportats sobre el control genètic del desenvolupament embrionari

L’any 1928, juntament amb RWGurney, elaborà una teoria per a explicar el mecanisme de la desintegració alfa Aquesta teoria es basa en l’anomenat efecte túnel quàntic

Doctorat per la Harvard Medical School 1946, inicià la seva carrera al Brigham Hospital de Boston Massachusetts, EUA, on s'especialitzà en medicina interna i en hematologia oncològica El 1955 fou nomenat director mèdic del Bassett Medical Center, adscrit a la Universitat de Columbia L'any 1963 entrà a la Universitat de Washington, on fou el primer cap del departament d'oncologia de l'Escola Mèdica, càrrec que exercí fins el 1990 Es retirà l'any 2002 Al començament dels anys cinquanta establí les bases tècniques del trasplantament de medulla òssia en els seus experiments amb gossos Participà…