Resultats de la cerca

De caràcter multiesportiu, fou editada pel Centre de Sports d’Igualada, adreçada a la joventut local Tot i anunciar-se com un periòdic quinzenal, en sortí únicament un número, on publicaren firmes destacades com Josep Elies Juncosa, Àngel Millà, Albert Maluquer, Josep Astell, Joan Nochs i Salus

La primera època 1933-35, comptà amb les collaboracions de Rafael Benet, Joan Cortès, Josep Llorens i Artigues, Joan Sacs pseudònim de Feliu Elies Joaquim Torres i García, Sebastià Gasch, Joan Teixidor i Carles Riba, entre d’altres La segona època de la revista 1936 fou interrompuda per la guerra civil

El redactor final ~s VI aC, sota la llum de la teologia deuteronomista , posa especialment en relleu l’actuació dels profetes, sobretot d’Elies i d’Eliseu Les versions grega i llatina donen aquest nom també als dos llibres de Samuel , talment que compten quatre llibres dels Reis així I i II de Samuel són comptats com a III i IV dels Reis

El seu repertori comprèn autors d’èpoques distants, des d’Orlando da Lassus fins a L van Beethoven Novena simfonia i F Mendelssohn Elies , passant per Bach o les grans obres del repertori coral francès del segle XVIII Es presentà al Palau de la Música Catalana el 1998 juntament amb La Chapelle Royale, amb la qual ha actuat sovint Els seus membres foren anomenats Ambaixadors Culturals de Flandes el 1993

Ingressà al convent de franciscans d’Alcalá de Henares, on fou organista, càrrec que exercí més tard a San Francisco el Grande, de Madrid Fou amic de l’organista de la cort, Josep Elies Del 1706 al 1709 compilà quatre colleccions d’obres per a orgue d’ell i d’altres autors Publicà dos tractats teòrics Arte de canto llano 1714 i Breve suma de todas las reglas de canto llano y su interpretación 1734

Protector dels navegants, fou adorat primerament a Tir, però el seu culte s’estengué i penetrà també a Israel tingué un temple a Samària, la qual cosa provocà la reacció del profeta Elies Venerat a Cartago i a Tartessos, els romans l’identificaren amb Hèrcules Hercules Gaditanus i cregueren que, com a tal, havia posat les dues columnes als extrems que l’estret de Gibraltar separa i que constituïen el límit per als navegants

Fou conseller i tinent d’alcalde de Barcelona 1934-36 per Acció Catalana Intellectual rellevant, excellí en escrits i dictàmens forenses i en parlaments jurídics i cívics Incorporat al Collegi d’Advocats de Barcelona 1915-50, brillà amb executòria pròpia en una etapa important de la seva collectivitat Publicà, amb Elies Rogent i Massó, Bibliografia de les impressions lullianes 1927 Era fill de l’escriptor  Manuel Duran i Duran  i germà d’ Eudald , Raimon  i  Francesc Duran i Reynals

Esdevingué explícita des del 1846, moment culminant de la polèmica entre neoclassicisme i neogoticisme Fou afavorit pel millor coneixement dels edificis de cada país i per les prospeccions arqueològiques, al mateix temps que hom posava en circulació les primeres històries universals illustrades de l’arquitectura N’és l’exemple més representatiu Charles Garnier Òpera de París, 1861-74, i, a Barcelona, Elies Rogent Universitat de Barcelona, 1863-72 Perdurà, coexistint amb el Modernisme i les noves tendències, fins ben entrat el segle XX

Cursà la carrera d’advocat a València i estudis artístics a l’escola de Llotja, de Barcelona, i amb el pintor Antoni Ferran, a València Realitzà una sèrie de sis quadres de la vida de sant Elies, per al convent dels carmelitans de Barcelona, destruït el 1835, i un retaule de la Soledat, del monestir de Santa Clara de Manresa Autor de Curso completo de diseño y pintura en sus tres principales ramos de óleo, temple y fresco Barcelona, 1837

Adreçada a la societat benestant barcelonina que s’introduïa a l’esport, en fou director Ricard Cabot i redactor en cap Josep Elies Juncosa D’acurada presentació i ben illustrada, oferia seccions temàtiques com “Sección doctrinal”, “El apostolado del sport”, “Crónica gráfica”, “Nuestras sociedades”, “La moda en el sport”, “De sociedad” i “Las industrias del sport” Incloïa un suplement independent, titulat Guia del sportman De periodicitat quinzenal i setmanal, se’n publicaren 562 números i estigué activa fins al desembre del 1930