Resultats de la cerca

Fou jugador del Círcol Catòlic de Badalona fins el 1958 El 1960 s’incorporà a l’estructura directiva del Club Joventut de Badalona, tasca que exercí durant disset anys, i de la qual destaca la seva labor en la construcció d’un nou pavelló que s’inaugurà el 1972 El 1977 passà a la secció de basquetbol del FC Barcelona El 1998 fou nomenat històric del bàsquet català i el 2009 el Joventut de Badalona li atorgà la màxima distinció del club

N’és l’estirp Alfonso Fernández de Córdoba mort el 1325, primer senyor de Cañete de las Torres i del castell de Dos Hermanas, adelantado major de la frontera d’Andalusia i alcaid i algutzir major de Còrdova Era fill de Fernán Núñez de Témez mort el 1283, un dels conqueridors de Còrdova, i net de Nuño Fernández Témez, ric home gallec, senyor de Témez i Chantada El llinatge s’ha estès en una gran profusió de línies, branques i subbranques, que han recollit els més importants mayorazgos i títols nobiliaris de la península Ibèrica La primera gran línia d’Aguilar o de Priego fou formada per…

Debutà com a davanter a l’Igualada HC, on jugà durant vuit temporades, fins que fitxà per l’hoquei base del FC Barcelona la temporada 1998-99 Debutà a l’OK Lliga amb el Barça durant la temporada següent, i al cap de quatre anys a la disciplina culer, fitxà per l’Igualada HC 2002-03 La temporada 2012-13 fitxà per l'equip francès La Vendéenne La Roche-sur-Yon Vendrell, on la temporada 2014-15 fou jugador i entrenador de l'equip L'any 2015 fitxà pel CP Vilafranca, equip amb el qual es proclamà subcampió de la Copa de la CERS 2016 La temporada 2016-17 fitxà pel CE Vendrell Fou internacional amb…

Fou organista de la capella reial de Granada des del 1551 fins a la seva mort, encara que també freqüentà els orgues de l’església de San Jerónimo La seva obra es coneix gràcies a Luis Venegas de Henestrosa, el qual inclogué tretze composicions de Fernández Palero en el seu Libro de cifra nueva para tecla, harpa y vihuela Alcalá de Henares 1557 Es tracta principalment de tientos i glosas a partir d’obres d’altres autors com Morales, Josquin, Mouton o Crecquillon En aquestes peces queda palès que era un bon coneixedor de la tradició musical de l’Escola Francoflamenca, coetània i…

Germà de Blanca Fernández Ochoa , fou el primer esportista espanyol a assolir una medalla d’or individual en uns Jocs Olímpics Sapporo 1972, en la modalitat d’eslàlom especial Als campionats del món del 1974 guanyà una medalla de bronze Es retirà el 1980

Germana de Francisco Fernández Ochoa , obtingué victòries a la Copa del Món del 1985 Vail, 1987 Sestrieres, 1990 Morzine i 1991 Lech Fou la primera dona espanyola que guanyà una medalla olímpica bronze en la modalitat d’eslàlom especial Albertville, 1992 Aquest any es retirà de l’alta competició

Anomenat Moisés García Fernández, es formà al Cádiz Club de Fútbol Fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol l’any 1993 i hi romangué fins el 2003, exceptuant la temporada 2001-02 que jugà cedit al Rayo Vallecano Les nou temporades que jugà amb el Reial Club Deportiu Espanyol disputà 266 partits de Lliga i aconseguí 30 gols Assolí l’ascens a primera divisió la temporada 1993-94, guanyà una Copa del Rei 2000 i arribà a ser capità de l’equip Es retirà el 2007

Membre del Club d’Arquers d’Osona, guanyà el Campionat d’Espanya de recorregut de bosc en tres ocasions 2009, 2010, 2012 També aconseguí diversos títols estatals per equips i diversos Campionats de Catalunya, tant en recorregut de bosc com en arc nu en sala En l’àmbit internacional, es proclamà campió d’Europa de bosc en 3D, juntament amb Xavier Fernández i Javier Mérida 2012 També guanyà la medalla de bronze amb arc nu al Campionat del Món de tir amb arc en 3D 2011 i baté el rècord del món en arc nu en l’edició del 2012

Mateu Fernández de Soto i Llasat Barcelona 1881 — Amèrica Central d 1939, escultor, fill de pare castellà i mare tortosina, fou molt amic de Picasso i freqüentà Els Quatre Gats, juntament amb el seu germà Àngel Barcelona 1882 — 1938, àlies Patas , bohemi típic, personatge central del món picassià de l’època barcelonina, que durant la guerra civil de 1936-39 esdevingué comissari artístic i morí atropellat Hi hagué dos germans més, Lluís Barcelona 1894 — 1965 i Wenceslau Barcelona 1889-, narrador i publicista, resident a Buenos Aire, on aplegà algunes de les seves narracions en castellà,…

Vida i obra Els seus pares es traslladaren a Catalunya quan tenia quatre anys A dotze anys començà a introduir-se en els àmbits sindicalistes, primer com a bibliotecari afiliat de la CNT a Gràcia, i després com a membre del sindicat del Bloc Obrer i Camperol BOC S’exilià a París i posteriorment a Xile, durant més de disset anys En tornar, recuperà el contacte amb altres sindicalistes Es declarà defensor d’un catalanisme popular i integrador, tal com descriu en Diàlegs a Barcelona amb Juli Morera 1984 S’integrà al seu país de destí, on arribà fins i tot a ser mestre de català, sense oblidar…