Resultats de la cerca
Es mostren 3061 resultats
violer
violer vermell
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies d’anuals a perennes, de la família de les crucíferes, peloses, de fulles simples alternes, de flors arranjades en raïms i de fruits en síliqua.
El violer blanc , o violer vermell Mincana , és una herba perenne, de 20 a 80 cm d’alçària, tomentosa i blanquinosa, amb fulles enteres i amb flors purpúries, vermelloses o blanques, que creix en roquissars litorals i que també és plantada en jardins El violer marí Msinuata és una herba biennal, de 15 a 60 cm d’alçària, amb fulles sinuades i amb flors de color purpuri clar, que es fa en terrenys arenosos del litoral
jusquiam
Botànica
Farmàcia
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les solanàcies, de fulles simples alternes, de flors infundibuliformes quinquelobulades i de fruits capsulars inclosos en el calze acrescent.
Creixen en terraplens, al peu de murs, vora corrals, etc El jusquiam blanc Halbus , de 30 a 90 cm, té fulles peciolades, orbiculars i lleugerament fistonades i flors groguenques n'hi ha a la regió mediterrània El jusquiam negre Hniger , de 30 a 80 cm, té fulles sèssils i flors grogues amb venes purpúries i amb la gola d’un color porpra fosc n'hi ha a quasi tot Europa Són plantes oficinals, que contenen hiosciamina, atropina, escopolamina i altres alcaloides, els quals els confereixen propietats hipnòtiques, midriàtiques i paralitzants Les llavors són usades en…
gerani de jardí

Gerani de jardí
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les geraniàcies, de fulles peloses o glabrescents i de flors sovint zigomorfes.
Són plantes molt conreades en jardins i tests per la boniquesa del fullatge i de les flors i per llur rusticitat Les espècies més comunes són el gerani d’escata de peix P zonale i el gerani de flor de papallona P schizopetalum
berbena
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies o poc lignificades, de la família de les verbenàcies, de fulles oposades i flors de coloracions diverses, procedents sobretot d’Amèrica.
Moltes espècies són conreades en jardineria, especialment les culti-vars híbrides, i les berbenes híbrides , de fulles ovalades i flors d’1 cm de diàmetre, molt oloroses, monocromes o bigarrades La berbena per excellència V officinalis és una planta herbàcia perenne, de tija quadrangular, pilosa, de 60 a 80 cm d’alçada, fulles de contorn oblong triangular, molt dividides, i flors petites, liloses, lleugerament bilabiades, agrupades en llargues espigues terminals Es fa en herbassars ruderals i vores de camins una mica humides Conté un glucòsid, la verbenalina, i hom…
pensament

pensament de jardí
© Laura Martínez Ajona
Botànica
Jardineria
Nom donat a les espècies del gènere viola
, de la família de les violàcies, que tenen les flors policromes i amb els dos pètals laterals pròxims als superiors.
El pensament de jardí o, simplement, Aspecte general d’un pensament de camp © Fototecacat pensament V wittrockiana , de 20 a 50 cm d’alt, té fulles oblongues crenades i flors grosses, solitàries, generalment discolors, amb prevalença del violat i del groc És una espècie de jardí d’origen híbrid, plantada en tests i platabandes El pensament silvestre V tricolor , de 10 a 40 cm d’alçada, té fulles oblongues o lanceolades, crenades i amb estípules partides, i flors solitàries, generalment tricolors, amb predomini del violat sobre el groc i el blanc Es fa en prats i en…
riber
Botànica
Gènere d’arbusts caducifolis, de la família de les saxifragàcies, de fulles alternes i palmades, de flors regulars, epígines i pentàmeres, agrupades en raïms axil·lars, i de fruits en baia.
Els fruits són anomenats ribes o groselles , i sovint són comestibles, al natural o preparats en forma de melmelada, de compota o de xarop de grosella El riber alpí o cirerola Ralpinum fa fruits menjables però insípids El riber espinós o agrassó Ruva-crispa fa fruits comestibles El riber petri Rpetraecum , de flors vermelloses i campanulades i de fruits vermells i acerbs, es fa als Pirineus i en altres serralades europees El riber vermell Rrubrum , de flors d’un verd pàllid i de fruits vermells i acíduls, comestibles, és conreat a molts països europeus
vanda
Botànica
Nom donat a diverses espècies d’orquídies epifítiques del gènere Vanda, de tiges amb fulles ligulades, disposades en dues fileres oposades i inflorescències de flors molt vistoses en raïms axil·lars, alternant amb les arrels aèries.
Originàries de les regions tropicals d’Àsia i de Malàisia, són molt apreciades com a plantes d’interior pel seu port i per les seves flors Els horticultors han hibridat espècies de vanda entre elles i amb altres gèneres, per tal d’aconseguir una gran quantitat de tipus de flors diferents Necessiten molta llum i humitat ambiental
clavell de pom

Clavell de pom
Erick Munro (CC BY-NC)
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia perenne, de la família de les cariofil·làcies, de 30 a 60 cm d’alçària, de fulles lanceolades i breument peciolades i de flors vermelles o porprades, amb cinc pètals lleugerament dentats i un calicle d’esquames ovades i arestades.
Les flors són agrupades en glomèruls multiflors guarnits amb bràctees llargues i reflexes Creix en prats i boscs dels Pirineus També és planta de jardí, molt estesa i amb moltes cultivars Les seves flors, tallades, gaudeixen de molta estima
peònia

Peònia (Paeonia lavachensis)
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Gènere d’herbes perennes, subllenyoses, de la família de les peoniàcies, de fulles alternes biternades, grosses; de flors blanques, roses o vermelloses, solitàries, i de fruits fol·liculars.
Diverses espècies, sovint amb flors dobles, són conreades en jardineria
trèvol

Trèvol de prat
Rick Leche (CC BY-NC 2.0)
Botànica
Gènere de plantes herbàcies d’anuals a perennes, de la família de les papilionàcies, sovint cespitoses, de fulles trifoliolades, de flors rosades, blanques o grogues, reunides en glomèruls o en raïms densos, i de fruits secs petits, ordinàriament indehiscents. Són excel·lents plantes farratgeres.
El trèvol blanc Tnigrescens és una herba anual, amb tiges procumbents o redreçades de 5 a 40 cm, amb fulles de folíols cuneïformes, i amb flors blanques, disposades en glomèruls petits i laxos Es fa en pastures i vores de camins, en terrenys silicis, a la regió mediterrània El trèvol de prat o trefle Tpratense és una herba perenne, amb tiges erectes o ascendents de 10 a 60 cm, amb fulles més o menys peloses, de folíols ellíptics, i amb flors purpúries o rosades, aplegades en glomèruls ovoides Habita prats humits i llocs frescals, a quasi tot Europa El trèvol…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina