Resultats de la cerca

A mitjan gener es va celebrar la primera cimera econòmica de la Lliga Àrab a Kuwait, on es van abordar qüestions relacionades amb el desenvolupament del món àrab i les conseqüències de la crisi financera mundial Els líders participants van secundar la posada enmarxa, el 2010, d'una unió duanera, el primer pas cap a un mercat comú, i la creació d'una xarxa elèctrica i una xarxa de ferrocarrils panàrab La trobada va tenir lloc en un context de divisió en el món àrab a conseqüència de la manca d'acord en una postura comuna durant l'ofensiva israeliana del desembre del 2008 al gener del 2009 a la…

L’intent turc d’apoderar-se del canal de Suez febrer del 1915, fracassat per una contraofensiva dels britànics, menà aquests a la campanya, a fi d’allunyar qualsevol amenaça damunt el canal Llur general, Allenby, ocupà Gaza i Jerusalem 1917, ajudat per una flota aliada i forces franceses, australianes i àrabs Presa també Damasc setembre del 1918, per l’octubre els francesos ocuparen Beirut, i tres dies després Turquia demanà l’armistici

Té els seus precedents en el moviment guerriller palestí sorgit a Gaza i Cisjordània que participà en la primera de les guerres araboisraelianes 1948-49 Fundada amb el suport de la primera Conferència dels estats àrabs al Caire, després de l’ocupació de Gaza i Cisjordània per Israel 1967 i amb la subsegüent diàspora dels refugiats palestins, l’organització tingué un gran creixement Establí el seu quarter general a Jordània, des d’on perpetrà atacs contra Israel fins el 1970, que fou expulsada del país pel mateix rei Hussein L’OAP passà aleshores al Líban, des d’on…

Són mujahidins els membres dels grups Amal Líban, Ḥizb Allāh Líban i Hamàs Gaza i Cisjordània que lluiten contra Israel En canvi, no reben aquesta denominació els guerrillers d’Al Fatah, el braç armat de l’OAP Organització per l'Alliberament de Palestina , malgrat tenir el mateix enemic que els anteriors La diferència rau en el fet que els primers lluiten per motius religiosos, mentre que els segons ho fan per raons estrictament polítiques També són mujahidins els guerrillers islàmics de l’Afganistan

Gran muftí de Palestina 1921, després de la creació de l’estat d’Israel a la qual s’oposà presidí el “govern de Gaza”, fent-li costat l’Aràbia Saudita i Egipte, per tal d’impedir que Abdullah de Transjordània s’annexés la riba occidental del Jordà Decidit antibritànic, fou obligat a exiliar-se, i, acollit per Hitler, portà a terme una forta campanya contra els aliats entre el món islàmic Es refugià a Egipte i des del 1959 visqué al Líban

Serví a Betxuanalàndia 1884-85 i a Zululàndia 1888, i lluità contra els bòers 1899 Participà en la Primera Guerra Mundial, de primer a França 1915-17 i després a Palestina com a comandant de les forces expedicionàries egípcies S'apoderà de Běer Sheva’ i Gaza, entrà a Jerusalem 1917 i després de la victòria de Megiddo setembre del 1918 aconseguí la capitulació de Turquia armistici de Murdros, octubre del 1918 El 1919 fou nomenat alt comissari per a Egipte, càrrec que ocupà fins el 1925

Ingressà a l’exèrcit el 1959 Llicenciat en física i matemàtiques 1976, inicià una brillant carrera militar en les guerres araboisraelianes  dels Sis dies 1967 i del Yom Kippūr 1973 Cap de l’estat major 1991, el 1994 fou un dels signants de l’acord de retirada de les tropes israelianes de Gaza i Jericó i d’un tractat de pau amb Jordània Ministre de l’interior del govern laborista de Yitzhak Rabin 1995 i, en 1995-96, d’afers estrangers del de Shimon Peres Primer ministre 1999, constituí el govern de coalició Un Israel liderat pels laboristes Malgrat la implicació dels EUA en les…

Hamàs, inclosa en la llista d’organitzacions terroristes dels Estats Units i de la Unió Europea, escull com a nou líder Yahya al-Sinwar en successió d’Ismaïl Haniya, que ocupava aquest càrrec des del 2006 com també el de màxima autoritat de Gaza Sinwar, cofundador de les brigades Iz al-Din al-Qassam, el braç armat de Hamàs, va ser empresonat el 1988 per Israel per haver dut a terme activitats terroristes i el 2011 va ser alliberat en un intercanvi de presoners És totalment contrari a cap mena de negociació amb Israel

El reconeixement de Jerusalem com a capital d’Israel va rebre el suport del president dels Estats Units i el rebuig majoritari de l’ONU La política israeliana envers el tema palestí es va endurir arran de la victòria de Donald Trump en les eleccions presidencials dels Estats Units Al febrer, durant una visita a la Casa Blanca del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, el nou president va declarar que podia ser que trenqués el compromís de la solució dels dos estats i va reiterar la intenció de traslladar l’ambaixada de Tel-Aviv a Jerusalem –una intenció que es va tornar en fet quan, al…

El primer ministre israelià, Ehud Barak, i el president palestí, Iàsser Arafat, signen a la ciutat egípcia de Xarm al-Xaykh un acord per a rellançar el pla de pau de Wye Plantation de l’octubre del 1998 El document, signat en presència del president egipci, Hosni Mubàrak, del rei jordà, Abdallà II, i de la secretària d’Estat nord-americana, Madeleine Albright, preveu l’alliberament de presos palestins, la retirada militar israeliana de Cisjordània, l’obertura del port de Gaza i l’establiment de negociacions per a fixar l’estatut definitiu dels territoris ocupats per Israel