Resultats de la cerca

Vida i obra Fou pedagog Regentà un negoci editorial Collaborà a “Joventut”, “Lletres”, La Illustració Catalana , “Lo Geronès”, “Armonia”, “Studi” i “Lectura”, entre d’altres Publicà nombroses obres didàctiques, de divulgació i d’erudició Cal destacar Art popular i de la llar a Catalunya 1926, El bon company 1931, Empúries i Roses 1934, Estampes 1934, Gerona histórica 1940, Biografías de gerundenses 1948 i Els setges de Girona el 1808 i el 1809 1962 La seva obra literària, influïda pel modernisme, s’inscriu en un realisme de notes crues i punyents És autor del recull de quadres rurals Proses…

Llicenciada en filologia hispànica per la UAB i màster en Administració Pública per Esade, fou professora universitària, articulista en diversos mitjans de comunicació i presentadora de programes de televisió Directora dels serveis territorials de cultura de la Generalitat de Catalunya a Girona 1995-97 i directora de la Filmoteca de Catalunya  1997-2000 i cap de gabinet del conseller de Cultura Jordi Vilajoana 1999-2003 El 2011 fou nomenada directora de la Casa de Cultura de Girona  antologada a Vibracions celestials 1999, Monòlegs a tres bandes 1992 i Anys i anys 1999 amb El silenci dels…

Fou davanterr i s’inicià en l’Unió Sport Club Llagostera Després fitxà per l’UE Girona 1929 Jugà al Girona els anys trenta 1930-35 i 1936-40, i fou l’autor del primer gol en partit oficial de l’equip gironí Es proclamà campió de grup de tercera divisió 1934 i campió del grup 2 de segona divisió 1936 També jugà amb el CE Sabadell 1935, el Club Esportiu Constància d'Inca 1940 i l’UE Llagostera 1941-49 El 1936 formà part de la selecció catalana

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Girona i es guanyà la vida com a delineant Treballà amb l’arquitecte Rafael Masó i Valentí 1928-35, el qual el posà en contacte amb l’arqueologia a través de treballs de prospecció i restauració a la ciutat de la Girona, com ara els dels Banys Àrabs, Sant Pere de Galligants i les muralles, en collaboració amb Josep de Calassanç Serra i Ràfols , Carles de Palol i altres, que el portaren a descobriments notables, com els oppida ibèrics de Quart 1932 Fou cofundador i membre actiu de la secció arqueològica del Grup Excursionista i Esportiu Gironí El 1936 Pere…

De formació autodidàctica, treballà a Barcelona i retornà aviat a Girona, obligat per la seva mala salut És autor d’estatuetes de fusta, pedra, guix i, sobretot, de terra cuita, a la qual donava una pàtina com de bronze oxidat

Doctor en arts Prevere, rector de Sant Jaume de Perpinyà 1573 i catedràtic de filosofia a la Universitat de Perpinyà 1578 És autor d’un vocabulari català-llatí Thesaurus puerilis València, 1575, objecte de diverses edicions i ampliacions i traduïda la part catalana al castellà per Bernabé Soler, que hi afegí, a més, un vocabulari de termes geogràfics i uns set-cents proverbis castellans amb la correspondència llatina El manual serví de llibre de text a les universitats fins al segle XVIII

Fill de Joaquim Pla i Cargol Es doctorà a la Universitat de Barcelona i exercí la professió a Girona Membre de l’Academia de Farmàcia de Barcelona i de l’Academia de Historia de Madrid, estudià més de cinquanta mostres pollíniques de la flora catalana en Polen 1961, extens tractat de palinologia Autor de La farmacia del Hospital provincial de Gerona 1971, Aportación a la historia de la farmacia gerundense en los últimos cien años 1972, La farmacia de Llivia 1974, La experiencia farmacológica a través de la historia 1965, Comentarios sobre la influenza 1972, ultra obres didàctiques i escolars

Residí a l’Argentina i collaborà en La Ilustració Catalana , La Mainada , Canigó , etc Publicà els poemes Athenea 1915 i la novelleta El bruc sagrat , les meditacions Breviario para o espirito Brasil 1937, les proses Horas serenas 1946 i l’antologia escolar Garba 1925

La seva extensíssima bibliografia, sobretot de divulgació —la majoria en castellà—, comprèn història —especialment de tema gironí—, llibres de text, art, ciències, etc Cal destacar-ne Proses 1914, Art popular i de la llar a Catalunya 1926, El bon company 1927, Empúries i Roses 1934, Gerona histórica 1940 i Els setges de Girona el 1808 i el 1809 1962

Dirigí la banda de l’hospici de Girona i fundà vers el 1910, juntament amb Josep Saló i Tomàs Sobrequés, l’Acadèmia Musical Gironina Fou considerat un dels millors flautistes catalans de l’època Dirigí el cor masculí La Regional, de gran qualitat musical