Resultats de la cerca
Es mostren 1139 resultats
ambrita
Mineralogia i petrografia
Resina fòssil, de composició molt semblant a la de l’ambre, però sense àcid succínic.
Es presenta en masses amorfes de color gris groguenc, translúcid i insoluble en alcohol, èter, etc És abundant a Nova Zelanda
Les pannariàcies
Són líquens de tallus esquamulós, més rarament foliaci, de color gris, blavós o brunenc, amb la cara inferior coberta per un filtre dens de rizohifes Poden presentar isidis, soralis i cefalodis El tallus acostuma a presentar cianofícies del gènere Nostoc , algun cop Psoroma clorococcals, però no té consistència gelatinosa i presenta el còrtex diferenciat Els apotecis, sèssils o immersos, tenen un excípul format per grans cèllules Els ascs tenen un tolus fortament amiloide i les paràfisis rígides les espores són gairebé sempre unicellulars Són líquens de talussos o roques àcides…
cerdana
Ramaderia
Varietat de bestiar boví pròpia de la Cerdanya i pertanyent a la raça catalana.
Els seus individus tenen el pelatge generalment gris Són de gran talla, i hom els destina sobretot a la producció de carn
argentopirita
Mineralogia i petrografia
Sulfat de ferro i argent, AgFe3S5, del grup de els pirites d’argent.
Cristallitza en el sistema ròmbic, en macles pseudohexagonals, no té exfoliació color gris d’acer o marró daurat Té duresa 3-4
Les pluteàcies
La família de les pluteàcies se separa de la resta dels agaricals per caràcters microscòpics el color rosat de les espores, que no són anguloses, i l’anatomia de les làmines, però, en general, les seves espècies tenen les làmines també d’un to rosat i lliures, i viuen sobre femta en descomposició o en sòls rics de matèria orgànica per exemple, palla de gramínies L’espècie de la fotografia, Volvariella = Volvaria speciosa , és abundant, tant a la primavera com a la tardor, en vores de camins i prats Noteu el barret umbonat i molt viscós, i la presència de volva a la base del peu És comestible…
sorell de penya
Sorell de penya
jome jome (cc by-nc-nd)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels caràngids, molt semblant a la palomida, de fins a 40 cm de llargada, de cos fusiforme amb línia lateral sense escudets ossis, la primera dorsal amb radis espinosos lliures, precedits d’una espina fixa dirigida cap endavant.
Té el dors gris blavós i els flancs i el ventre argentats Depredador, pelàgic i bon nedador, és bastant comú a la Mediterrània
berruga seborreica
Patologia humana
Berruga consistent en un tumor benigne de l’epidermis que es caracteritza per lesions papuloses úniques o múltiples lleugerament protuberants, arrodonides o ovalades.
És de color gris, marró o negre, i la seva localització més freqüent és a les espatlles a la cara i al tronc
bravoïta
Mineralogia i petrografia
Sulfur de níquel i ferro, (Ni,Fe)S2.
Cristallitza en el sistema cúbic, en cristalls de color gris metàllic Té una duresa de 5,5-6 i un pes específic de 4,6
löl·lingita
Mineralogia i petrografia
Mineral, arsenur de ferro, FeAs2.
Cristallitza en el sistema ròmbic i és de lluïssor metàllica, opac, de color blanc a gris D’origen hidrotermal, es presenta en formes massives i prismàtiques
peluda d’alga
Peluda d’alga
FAO (cc-by-nc)
Ictiologia
Peix de l’ordre dels pleuronectiformes, de la família dels solèids, que no sol passar dels 15 cm de longitud total, molt semblant al llenguado però amb l’aleta pectoral del costat cec pràcticament inexistent.
És de color castany o gris terrós i habita als fons baixos de la mar Mediterrània La seva carn és menys estimada que la del llenguado