Resultats de la cerca

Lluità a la Primera Guerra Mundial General 1939, participà en les campanyes de Polònia 1939 i França 1940, com a cap d’estat major de Reichenau Destinat a la de Rússia 1941, el 1942 atacà Stalingrad encerclat pels russos, hi resistí fins el 31 de gener de 1943 —el mateix dia Hitler el nomenà mariscal— Testimoni al procés de Nuremberg, el 1953 fou alliberat pels russos i s’establí a l’Alemanya oriental

Militant nazi des del 1928, fou gauleiter de Viena i, gràcies al suport de Hitler, ministre de l’interior 1938 En dimitir el canceller Schuschnigg, afavorí l’entrada de les tropes alemanyes al país i l’ Anschluss Arran d’això esdevingué statthalter d’Àustria Durant la Segona Guerra Mundial fou, successivament, adjunt de Frank a Polònia 1939 i comissari del Reich a Holanda 1940-45 Jutjat pel tribunal de Nuremberg, fou penjat

Diputat des del 1906, presidí la comissió estatutària de l’Índia 1927-30 i propugnà l’autonomia en el govern d’aquells territoris Cap dels “liberals nacionals” en el govern de Mac Donald, fou ministre del Foreign Office 1931-35 Partidari d’una entesa pacífica amb Hitler, secundà la política de no-intervenció en la Guerra Civil Espanyola de 1936-39 Fou ministre de l’interior, canceller de l’Exchequer 1937-40 i lord canceller 1940-45

Com a cap de les SS 1929 i de la Gestapo 1934, organitzà la matança dels adversaris de Hitler 30 de juny de 1934 Cap suprem de les forces de policia del Tercer Reich 1936, comissari per al trasllat de poblacions 1939 i ministre de l’interior 1943, fou el responsable principal de l’extermini de milers de jueus i de militants de partits antinazis Capturat pels britànics el 1945, se suïcidà abans d’ésser jutjat

Adherit al Partit Nacionalsocialista 1933, com a oficial de les SS  formà part dels reforços que Adolf Hitler envià a Itàlia el 1943 per a impedir l’avançament dels aliats Al març de l’any següent, 33 soldats de l’exèrcit alemany moriren en un atemptat dels partisans comunistes Com a represàlia, Hitler ordenà executar deu italians per cada soldat mort Les autoritats alemanyes a Roma elaboraren una llista amb 330 civils, la majoria jueus, petits delinqüents i presos polítics en la pràctica, les persones assassinades foren 335 La matança tingué lloc el 24 de març de…

Deixeble de l’escola de Belles Arts de Düsseldorf S'installà a França el 1926 i guanyà el premi de Roma del 1932 El 1935 Hitler el convertí en l’escultor oficial del Tercer Reich, al servei del qual esculpí estàtues colossalistes, que intentaven de reviure el classicisme de l’imperi Romà tot glorificant la raça ària decoració de l’estadi olímpic de Berlín, 1936 Installat a París vers el 1963, retrobà l’antiga tasca de retratista i publicà les seves memòries 1969

Gran muftí de Palestina 1921, després de la creació de l’estat d’Israel a la qual s’oposà presidí el “govern de Gaza”, fent-li costat l’Aràbia Saudita i Egipte, per tal d’impedir que Abdullah de Transjordània s’annexés la riba occidental del Jordà Decidit antibritànic, fou obligat a exiliar-se, i, acollit per Hitler, portà a terme una forta campanya contra els aliats entre el món islàmic Es refugià a Egipte i des del 1959 visqué al Líban

La visita de Himmler, cap suprem de la policia del tercer Reich, pretén estrènyer els vincles de collaboració entre els cossos de seguretat de l’Estat dels règims franquista i nazi A l'endemà, Himmler visita Montserrat per esbrinar si els monjos del monestir oculten el Sant Grial La visita de Himmler a Barcelona coincideix amb la cimera hispanogermànica que Hitler i Franco mantenen a Hendaia País Basc francès per negociar els termes de la incorporació espanyola a la Segona Guerra Mundial 1939-1945

Cap de l’estat major de Hindenburg, contribuí a derrotar els russos a la Prússia Oriental 1914 Des del 1915 compartí amb ell la direcció dels exèrcits alemanys de fet, en fou el cap pensant, i la seva influència envaí el camp civil Hàbilment, malgrat haver sollicitat l’armistici 29 de setembre de 1918, sabé defugir-ne la responsabilitat i traspassar-la al govern Nacionalista i racista exaltat, definidor de la guerra total, féu costat a Hitler putsch del 1923 Escriví sobre qüestions militars i polítiques

Durant la Primera Guerra Mundial lluità com a voluntari Membre de l’estat major, participà en la campanya de França 1940 i en la de Rússia 1942-43 El 1944 ascendí a tinent general i prengué part en la batalla de Normandia, però fou destituït juliol arran de l’atemptat contra Hitler Acabada la guerra, fou conseller militar de la RFA i cap 1957-63 de les forces de l’OTAN a l’Europa Central Publicà diverses obres de caràcter històric i teoria militar