Resultats de la cerca

També propugnà el realisme en un intent d’inserir el treball intellectual i literari en el procés de recuperació política del país i com a arma de lluita contra el franquisme En estreta relació, doncs, amb els moviments politicosocials d’oposició, trobà els seus fonaments teòrics en el marxisme Lukács i Gramsci, sobretot, en Sartre i en els corrents sociològics anglosaxons Raymond Williams i recuperà la tradició realista autòctona els escriptors que, els anys trenta i en el període de guerra, tot seguint els corrents europeus sorgits arran de la crisi econòmica del 1929, trencaren amb la…

Cursà estudis de Pantomima amb Pawel Rouba 1979 i es llicencià en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona 1980 Posteriorment estudià seguint el mètode Stanislavsky amb Carlos Gandolfo 1981 i 83 La seva versatilitat l’ha portat a actuar indistintament al teatre, el cinema i la televisió En teatre ha interpretat Glups 1983, de Dagoll Dagom , L’Amant 1997, de Harold Pinter, per la interpretació de la qual rebé el premi Margarida Xirgu Las presidentas 1998, de W Schwab, Bernadeta-xoc 1999, d’A Platel i A Sierens, Hurracán 2000, d’E Nolla, Cartas de amor a Stalin 2001, de J Mayorga Les…

Hom installà la casa mare, asil i noviciat a València, gràcies a la protecció del cardenal Mariano Barrio Fou aprovada per Pius IX 1876 i definitivament, per Lleó XIII 1887 i 1897 S'estengué ràpidament per tot l’Estat espanyol i l’Amèrica del Sud Es dedica preferentment a fundar i a regentar asils de vells desemparats

Iniciat en el teatre professional el 1994 amb l’obra  Estrelles en un cel de matinada , d’Alexandre Galine, dirigida per Jaume Melendres, la seva projecció començà a partir de la interpretació d’un dels protagonistes de la sèrie de Televisió de Catalunya  Nissaga de poder 1996 També en televisió ha actuat en les sèries El súper 1996-98, Laberint d’ombres 1998-2000, El pantano 2003, Àngels i Sants 2006, Mar de fons 2006-07 i La Riera 2010-16, i en els telefilms Carles, príncep de Viana 2001, El cas Reiner 2009, Marcats a foc 2006 i  De ley a ley 2017 En cinema ha actuat en els films de Ventura…

Desenvolupament enciclopèdic Recullen els treballs de crítica literària, els estudis i les reflexions sobre cultura i literatura que, al llarg del seu exercici professional, l’autor ha escrit per a diversos mitjans o ha conferenciat per a diferents auditoris El primer volum inclou el llibre Materials i propostes , que reuneix una mostra de l’aportació de l’autor a la literatura dels anys seixanta, concretament, al realisme històric, sobre el qual el crític matisa actituds amb relació als atacs que rebé posteriorment El conjunt del llibre respon a uns objectius programàtics i analítics, amb…

Desenvolupament enciclopèdic Proposa una reflexió sobre les convencions del teatre, els límits de la ficció i les relacions socials Un aristòcrata illustrat i un prestigiós comediant—el Marquès i Gabriel de Beaumont— entaulen un debat entorn de la interpretació de l’actor, el fenomen de la representació i la condició professional del comediant El Marquès —primer disfressat com a Criat— emprèn un joc de simulació que acaba per exigir a l’actor Gabriel Beaumont que interpreti la seva pròpia mort El Marquès concep el teatre com a sentiment, emoció i transgressió, i considera que l’…

Desenvolupament enciclopèdic La novella, presentada com una biografia, narra la identitat paradoxal d’un individu que, escindit entre els s XVIII i XIX, pateix la tensió de no trobar-se emplaçat en el temps que li toca viure i això farà que només pugui recuperar la seva identitat escindida mitjançant la memòria i el record La novella s’inicia amb un pròleg —que forma part de la ficció novellesca—, que respon a la finalitat d’esdevenir una mena de síntesi de l’obra i, alhora, ser-ne clau de lectura Els capítols següents reconstrueixen la vida del protagonista biografiat, el poeta Jeroni…

En una primera etapa, participà en diverses formes experimentals mentre estudiava a la universitat i feu teatre de carrer i itinerant, aquest darrer amb una comuna teatral fundada l’any 1971 El 1973 s’incorporà al teatre professional com a ajudant de direcció en la companyia de Pau Garsaball en l’obra Berenàveu a les fosques , de Josep M Benet i Jornet El 1975 obtingué un gran èxit amb Les Troianes , d’Eurípides-Sartre, amb un grup que ell mateix havia format a la universitat Fins el 1978 treballà en diverses companyies, i a partir d’aquest any s’integrà al grup Dagoll Dagom , en…

El 1865 li fou donat el nom pel qual és més conegut en memòria del topògraf britànic George Everest 1790-1866 Constitueix la part més elevada d’una regió muntanyenca on abunden els pics de més de 7000 m Localitzada en un sector de grans mantells de corriment, és formada en particular per les roques metamòrfiques del Primari i sedimentàries del Secundari Al vessant nord, particularment, hi ha grans glaceres que són origen de corrents fluvials El 1954 se li determinà una altitud de 8848 m després d’un mesurament dut a terme per l’Índia i assumit oficialment pel Nepal Tanmateix, el 1975…

Cursà estudis d’interpretació a la Real Escuela Superior de Arte Dramático de Madrid Ha treballat en diverses companyies de Madrid i de Barcelona en muntatges com Las galas del difunto i La hija del capitán 1978, de Valle-Inclán  La verdad sospechosa 1991, de Ruiz de Alarcón  Desig 1991, de JM Benet i Jornet, o Àngels a Amèrica 1996, de Tony Kushner Posteriorment ha protagonitzat Arte 1998, de Y Reza, dirigida per JM Flotats Celobert 2003, de D Hare, en versió de F Madico  El Rei Lear , de W Shakespeare, sota les ordres de C Bieito  Su seguro servidor, Orson Welles , sota la…