Resultats de la cerca

Amb l’aparició del cinema sonor passà del cinema experimental i avantguardista Novyj Vavilon, 'Nova Babilònia’, 1929 que havia realitzat fins aquell moment al més pur realisme socialista, amb la trilogia sobre la vida de l’obrer Màxim Junost’ Maksima ‘La joventut de Màxim’, 1935, Vozvraščenie Maksima ‘El retorn de Màxim’, 1937 i Vyborgskaja storona ‘El barri de Vyborg’, 1939 Separat de Leonid Trauberg, fins aquell moment lligat a la seva obra, realitzà Pigorov 1948, Don Kikhot ‘Don Quixot’, 1956 i Hamlet 1964

Tot utilitzant la sàtira, criticà l’oposició als bolxevics durant la revolució en la novella Belaja Gvardija ‘La guàrdia blanca’ 1925 La seva millor obra, però, és Master i Margarita ‘Mestre i Margarida’, 1928-40, que fou publicada pòstumament 1967 Conreà també el teatre, on plantejà les tensions entre l’artista i la societat Poslednije dni Puškin ‘Els últims dies Puškin', 1940

De pare suís i mare russa, estudià piano i filologia a Varsòvia i el 1936 es doctorà en filologia eslava i oriental, estudis que compaginà amb la música Dirigí la revista polonesa "Muzyka polska" en 1937-39 Deportat pels alemanys durant la Segona Guerra Mundial, el 1944 aconseguí fugir a Suïssa, on fou catedràtic de llengües eslaves i orientals a Lausana i a Friburg Malgrat la seva important tasca docent en el camp de la filologia, no abandonà la música i assolí renom internacional com a compositor i pianista Feu diverses gires de concerts interpretant aquest instrument i participà molt…

Estudià música amb R Glière a Moscou i, més tard, al conservatori amb N M’askovskij i G Prokof’ev Músic prometedor, entrà a l’Associació per a la Música Contemporània i participà en el moviment renovador del futurisme, del qual fou un destacat representant amb peces adscrites al maquinisme, com la famosa Zavod 'La foneria d'acer', coneguda també com 'Música de màquines', 1926-27 Aviat es guanyà les crítiques de l’Associació de Músics Proletaris i veié la seva obra rebutjada i en part perduda Tot i esdevenir un treballador de la música en favor del règim, sofrí condemnes, i a partir del 1939…

Estudià a l’Escola Imperial de Dansa del Teatre Mariinskij de Sant Petersburg 1898-1907, i el 1907 entrà a formar part de la companyia del teatre El 1909 S de Diaghilev el contractà per a actuar a París La seva intervenció en Le pavillon d’Armide 1909, de NN Cerepnin, fou un èxit, i dos anys després ingressà en els Ballets Russos Amb aquesta companyia protagonitzà Le spectre de la rose i Petruška el 1911, i l’any següent n’esdevingué el coreògraf Des del seu nou càrrec creà les coreografies de L’après-midi d’un faune 1912, de C Debussy, i Consagració de la primavera 1913, d’Igor Stravinsky, l…

El 1914 la seva família es traslladà a Suïssa, on Igor inicià posteriorment estudis de piano A vuit anys oferí el seu primer concert Animat per A Cortot, el 1926 anà a viure a París, on completà la seva formació musical a l’Escola Normal de Música i fou deixeble de N Boulanger, entre d’altres El 1929 compongué un ballet per encàrrec de S de Diaghilev i l’any següent debutà com a director amb l’Orquestra del Concertgebouw d’Amsterdam Dedicat de manera quasi exclusiva a la composició fins el 1939, a l’acabament de la Segona Guerra Mundial tornà una altra vegada a la direcció Després d’haver…

Estudià a la seva ciutat natal i, a vuit anys, debutà com a nen prodigi dirigint la Sisena simfonia , ’Patètica’ de PI Cajkovskij Posteriorment amplià la seva formació a França, on, durant els anys trenta, fou contractat per FI Šal’apin per a dirigir l’orquestra de la Gran Òpera Russa Després fou reclamat per L Massine, que el contractà el 1937 per als Ballets Russos de Montecarlo, amb els quals viatjà als EUA El 1940 es traslladà a Anglaterra, on fixà la seva residència Exercí la seva tasca sempre com a director convidat, a excepció d’una breu titularitat al capdavant de l’Orquestra…

Filla del financer judeorús Leonid Némirovsky, president i membre del consell d’administració de diversos bancs, la seva infància transcorregué marcada per l’absència del pare, ocupat en els negocis, i de la mare, abocada a la vida mundana L’odi nascut del sentiment d’abandó, especialment vers la seva mare, és un tret recurrent en personatges de la seva obra, i es projectà, també, en alguns dels prejudicis més associats a l’antisemitisme presents en la seva obra, manifestacions no obstant això acompanyades de fortes contradiccions Educada per una institutriu francesa gràcies a la qual…

Resident als EUA des del 1919 i naturalitzat nord-americà el 1928, projectà nombrosos models d’avió i d’helicòpter, alguns tipus d’aquests darrers molt emprats per l’exèrcit nord-americà en la Segona Guerra Mundial

Féu viatges d’estudi a la Rússia meridional Anà als EUA 1918 arran de la Revolució Russa, on ensenyà a les universitats de Wisconsin 1920-25 i de Yale 1925-44 De la seva bibliografia en anglès es destaquen Iranians and Greeks in South Russia 1922, The Social and Economic History of the Roman Empire 1926, A History of the Ancient World 1926-28 i The Social and Economic History of the Hellenistic World 1941