Resultats de la cerca

Uns prometedors inicis en el terreny del cinema policíac — Embajadores en el infierno 1956, Amanecer en Puerta Oscura 1957, Usted puede ser el asesino 1961— deixaren pas a una dilatada filmografia constituïda per comèdies intranscendents El 1995 rebé el Premi Goya al conjunt de la seva obra

Autodidacte, els anys seixanta s’inicià en la professió treballant en estudis d’altres dibuixants Feu humor gràfic i entreteniments El seu personatge més característic és Ot, el bruixot, protagonista de les pàgines que publicà a Cavall Fort des del 1971 fins al 2014, que es jubilà, anys durant els quals en publicà més de 1500 historietes Collaborà en nombroses revistes, com ara  L’Infantil , Oriflama , En Patufet segona etapa, Matarratos , Penthouse , i diaris, l’ Avui , el Diari de Barcelona i el Punt Diari , entre d’altres L’any 2012 publicà el llibre de memòries  Històries d ’ una pensió…

Ben adaptat a personatges psicològicament tortuosos, protagonitzà Altered States 1979, de Ken Russell Body Heat 1981, de Lawrence Kasdan The Big Chill 1983, de L Kasdan The Kiss of the Spider Woman 1985 —Oscar al millor actor—, d’Hector Babenco Children of a Lesser God 1986, de Randa Haines Broadcast News 1987, de James L Brooks The Accidental Tourist 1988, de L Kasdan Bis ans Ende der Welt 1991, de Wim Wenders The Plague 1992, de Luis Puenzo Second Best 1993, de Chris Menzes Mister Wonderdful 1994, d’Anthony Minghella Jane Eyre 1995, de Franco Zeffirelli Smoke 1995, de Wayne Wang Michael…

Format al Club Tennis Barcino, fou campió d’Espanya júnior el 1980 i semifinalista de l’Orange Bowl Entrenat per Lluís Bruguera, jugà com a professional entre el 1981 i el 1991 Destacà en terra batuda sobretot en dues etapes de la seva carrera esportiva el 1984, quan es posicionà com a número set del rànquing de l’ATP, i la temporada 1989-90 Guanyà el torneig d’Ais de Provença 1984, Hamburg 1984, 1990, Bari 1989 i Niça 1990 També fou finalista a Bordeus 1983, Saint Vincent 1989, Palerm 1990 i San Remo 1990 Participà en diverses ocasions als torneigs del Grand Slam i arribà a vuitens de final…

Jesuïta 1922 i sacerdot 1932, fou deixeble de MHeidegger 1934-36 Dedicat a la cura pastoral durant l’època nazi, fou professor de dogmàtica a Pullach 1945, a Innsbruck 1949, a Munic 1964, a Münster 1967 i novament a Munic 1971 Influí decisivament en el concili II del Vaticà, on fou cridat com a expert 1963 Entre la seva prolífica producció es destaquen Geist in Welt ‘Esperit en el món’, 1939, Hörer des Wortes ‘Oïdor de la paraula’, 1953, Sendung und Gnade ‘Missió i gràcia’, 1959, Kirche und Sakramente ‘Església i sagraments’, 1961 Els seus escrits han estat recollits a Schriften zur Theologie…

Doctor enginyer de camins, en filosofia i lletres i en dret canònic, ingressà a l’ Opus Dei  el 1935 i fou ordenat de prevere el 1944 Collaborador íntim de Josemaría Escrivá de Balaguer , fou secretari general de l’Opus Dei 1940-47 i 1956-75, consiliari a Itàlia 1947-50 i procurador general 1947-56 El 1975, a la mort del fundador, fou elegit pel congrés general de l’Opus Dei per a succeir-lo El 1982 el papa Joan Pau II el nomenà prelat, en erigir en prelatura personal l'Opus Dei L’any 1991 fou ordenat de bisbe i el 1992 aconseguí la beatificació del fundador de l’Opus Dei posteriorment…

En la seva novella Les choses 1965, premi Renaudot efectuà una exploració del llenguatge amb finalitat de denúncia de la societat de consum, però des d’una òptica merament enumerativa, freda i distant, La disparition 1969 és una novella on no apareix la vocal e Altres obres seves són Les revenentes 1972, La boutique obscure 1973 Je me souviens 1978, La vie, mode d’emploi 1978, premi Médicis i La clôture 1980

Estudià cant a l’Òpera Reial de Copenhaguen i hi debutà, com a baríton, el 1913, amb I Pagliacci Posteriorment reorientà la seva carrera i el 1918 debutà, ara com a tenor, amb el paper titular de Tannhäuser Especialitzat a partir d’aleshores en R Wagner, es convertí en intèrpret de referència d’aquest compositor alemany El 1924 es presentà al Covent Garden de Londres com a Sigmund La valquíria i, dos anys més tard, ho feu al Metropolitan de Nova York amb Tannhäuser En 1928-29 debutà al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, on representà el seu primer paper de Tristany, i la…

Prestigiós fotògraf professional des del 1956, es traslladà a Madrid, on realitzà exposicions i publicà llibres fotogràfics i reportatges en revistes com Gaceta Ilustrada , Paris-Match , Panorama  i Observer , i també per al departament de publicitat de la productora de Samuel Bronston i la Secretaria de Turisme, pels quals rebé diversos guardons nacionals i internacionals El 1965 s’inicià com a director de curts documentals, un dels quals, El que enseña 1965, fou premiat en el Certamen de Bilbao i participà en el de Tours El 1970 dirigí el seu únic llarg, Topical Spanish , un musical pop…

Es destacà sobretot com a novellista Viatjà per Itàlia, i la impressió que li produí la sensibilitat meridional es tradueix, en les seves primeres obres, per una influència de l’esteticisme de D’Annunzio Im Schlaraffenland ‘Al país de Xauxa’, 1900 i Die Göttinnen oder die drei Romane der Herzogin d’Assy ‘Les deesses o les tres novelles de la duquessa d’Assy’, 1902-03 A Professor Unrat 1905 presenta una caricatura, patètica i a la vegada irònica, de l’ambient alemany sota l’imperi de Guillem II Ferm defensor de la democràcia, atacà el militarisme i el nacionalisme naixents en una sèrie de…