Resultats de la cerca
Es mostren 213 resultats
Irene Castells i Oliván
Historiografia
Historiadora.
Era germana del sociòleg Manuel Castells Professora d’història contemporània de la UAB i membre associat de l’Institut de la Revolució Francesa de París-I Sorbona Especialista en història europea del període 1789-1848 Se centrà en l’estudi del liberalisme europeu, la Revolució Francesa i la revolució liberal a Espanya Entre les seves publicacions destaquen La utopia insurreccional del liberalismo Torrijos y las conspiraciones liberales de la década ominosa 1989, La revolución francesa, 1789-1799 1997, juntament amb Antoni Moliner, Crisis del Antiguo Régimen y Revolución Liberal…
Peter Hacks

Peter Hacks (1956)
© German Federal Archive
Literatura alemanya
Escriptor alemany.
Després de cursar filosofia i lletres a Munic es traslladà a Berlín Oriental 1955 Influït per B Brecht, intentà de superar les doctrines d’aquest i es convertí en un dels seus successors més representatius Les seves obres teatrals interpreten esdeveniments històrics des del punt de vista marxista, com Theaterstücke ‘Peces teatrals’, 1957, Der Müller von Sanssouci ‘El moliner de Sanssouci’, 1958, Der Friede ‘La pau’, 1962 basada en Aristòfanes, Adam und Eva 1973, Ein Gespräch im Hause Stein über den abwesenden Herrn von Goethe ‘Conversa a casa del senyor Stein sobre el senyor von Goethe,…
Nau Côclea

Interior del Nau Côclea
© Nau Côclea
Centre d’art dedicat a la investigació, producció i mostra d’art contemporani situat a Camallera, Alt Empordà.
El germen d’aquest centre fou el grup Côclea, que fundà Clara Garí juntament amb Josep Manel Berenguer per mostrar les seves creacions de música electroacústica i multimèdia El 1994 tingué lloc al nucli empordanès de Ventalló una acció artística amb una plantada d’espantaocells, proposada per Ester Xargay i Carles Hac Mor Altres activitats d’aquest tipus, anomenades revistes parlades, es dugueren a terme en diferents espais fins que es trobà una seu estable en una vaqueria de Camallera, que anomenaren Nau Côclea 1999 Des d’aquest any, i fins el 2011, Clara Garí i Montserrat Moliner…
Sant Jaume de la Calçada (Vilafranca del Penedès)
Art romànic
Les seves arrels són antigues Potser és l’església que s’esmenta en el testament de Pere de Vilafranca del 1187, en el qual es deixen 2 morabatins a Sant Jaume Era situada prop de l’església de Sant Pere Apòstol, al peu del camí ral Quan fou visitada pel doctor Moliner el 1675, hi havia fundat un benefici sota l’advocació de sant Jaume Apòstol, procedent del patronat de la senyora Teresa d’Aiguaviva i Pomar de la quadra de Savall, terme de Subirats, de què era posseïdor el rector de Subirats Aquest visitador esmentat, a causa del deplorable estat en què es trobava la capella,…
Club d’Escacs Terrassa
Escacs
Club d’escacs de Terrassa.
Fundat el 1933, ascendí a primera categoria dels escacs catalans l’any 1940, on s’ha mantingut Integrat al Centre Social Catòlic de Terrassa, és el club que ha participat més temporades en la màxima categoria Fou campió de Catalunya per equips en cinc ocasions 1954, 1964, 1967, 1969, 1972 i subcampió en dotze 1947, 1949, 1955, 1957, 1958, 1968, 1971, 1976, 1981, 1990, 1993, 1998 Guanyà el Campionat d’Espanya l’any 1983 i en fou subcampió el 1969 i el 1971 A títol individual, alguns membres del club foren campions de Catalunya, com Romà Bordell 1948, 1953, 1964, Emili Simón 1975, Xavier Mateu…
Llorenç de Montcada i de Lioro
Història
Noble.
Fill bastard de Guillem Ramon III de Montcada i de Luna Tot i ésser l’únic fill baró, el seu pare deixà ~1456 els béns familiars i els títols a la seva germana gran Orfresina, muller de Mateu de Montcada i de Vilaragut En esclatar la guerra contra Joan II, lluità al costat de la generalitat Les autoritats de Lleida, on residia, el reconegueren, llavors, com a hereu legítim del seu pare Lluità a les ordres del comte de Pallars i, més tard, a les de Pedro de Deza, cosí de Pere de Portugal El 1464 el rei li confiscà els seus béns, els de la seva muller i els de la seva sogra, i foren lliurats a…
Josep Gimeno i Navarro
Literatura catalana
Poeta i dramaturg.
De família immigrada, de jove fou tipògraf i futbolista professional També es dedicà a la pintura Començà escrivint en castellà, però passà al teatre en català amb obres com L’amor infinit 1935, Barraques de Montjuïc 1936 i Els desheretats estr 1938 Són obres bàsicament de temàtica social Al mateix temps publicà llibres de poesia de línia popularista i amb una imatgeria influïda per García Lorca o per Sánchez Juan El moliner invisible 1936, Poemes de raval i altres poemes 1938, Festeig 1938, L’íntim recés 1947, amb peu d’impremta del 1937, Les ales dels àngels 1948 i L’enyor…
Pablo Bruna
Música
Organista i compositor aragonès, conegut també amb l’apel·latiu d'el ciego de Daroca.
Un primer intent del capítol de la collegiata de Santa Maria de Daroca de nomenar-lo organista, el 1628, feu fallida a causa de la migradesa del sou i no fou fins el 1631 que accedí al càrrec Des d’aquesta ocupació desenvolupà una intensa activitat professional i docent i assolí un gran prestigi arreu de la Península El 1639, el capítol del Pilar de Saragossa li oferí la plaça d’organista, que rebutjà El 1669, el capítol de Daroca el nomenà mestre de capella i concedí al seu nebot, Diego Xaraba, el dret de succeir-lo com a organista Bruna fou confirmat en el càrrec el 1674 i sembla que l’…
Bach
Música
Família alemanya de músics residents sobretot a Turíngia, notables durant els segles XVII i XVIII.
L’avantpassat conegut més antic fou Hans Bach 1520 — Wechmar Veit Bach Wechmar 1550 — 1619, fill de Hans, flequer i moliner, era afeccionat a tocar la cítara o el llaüt Del seu fill Lips Bach —1620 nasqué l’anomenada branca de Meiningen , en la qual figura Johann Ludwig Bach 1677 — 1741, compositor i director de la capella de Meiningen Johann o Hans Bach 1580 — Wechmar 1626, darrer fill de Veit, tingué tres fills, músics de professió, i iniciadors de tres altres branques Bach importants Johann Bach Wechmar 1604 — Erfurt 1673, organista i compositor branca d’Erfurt Christoph…
Osip Afanas’evic Petrov
Música
Baix rus.
Començà a cantar en un cor d’església i, parallelament, estudià clarinet i guitarra, aquest darrer instrument de manera autodidàctica El 1826 ingressà en una companyia d’òpera itinerant, però el seu debut tingué lloc el 1830 a Sant Petersburg, amb una sèrie d’actuacions que el feren famós El 1836 participà en l’estrena d' Una vida pel tsar , de M Glinka, amb una interpretació del paper d’Ivan Susanin que tingué molta anomenada a la seva època També fou el Ruslan de Ruslan i L’udmila -estrenada el 1842 i també de Glinka-, el moliner de Rogneda 1865, d’A Serov, l’Ivan el Terrible…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina