Resultats de la cerca

Generalment, el cònsol de cada país europeu tenia sobre els súbdits d’aquest país jurisdicció civil i penal, així com dret d’estraterritorialitat i de refugi, etc Iniciat al segle XV per acord entre el soldà Muhammad II i Gènova i Venècia, es generalitzà a partir del pacte entre Francesc I de França i de França i Sulaymān II Ha estat gradualment abolit a partir de la segona meitat del segle XIX

Succeí el seu pare Muhammad ‘Ali quan aquest fou deposat 1909, però no governà fins el 1914 Durant la Primera Guerra Mundial proclamà la neutralitat de Pèrsia, però no fou acceptada pels belligerants i, en acabar aquella, el país fou ocupat per soviètics i britànics, que obtingueren avantatjosos tractats El 1921, mentre era a Europa, fou deposat pel cop d’estat de Ridā Khān, que es proclamà xa amb el nom de Reza Pahlawī

Diplomat a l’Institut International des Droits de l’Homme de París, fou un activista en els moviments d’independència Afiliat al partit Istiqlāl 1943, dedicà molts esforços a l’organització del moviment obrer de Casablanca 1944-49 i de les classes populars marroquines emigrades a França 1949-52 Participà en l’organització i direcció dels moviments de resistència i de l’Exèrcit d’Alliberament 1953-56 L’any 1959 fou un dels membres fundadors del partit Union National des Forces Populaires UNFP, que posteriorment 1975 esdevingué Union Socialiste des Forces Populaires USFP Detingut i empresonat,…

Estudià a Al-Azhar i a Montpeller És autor del llibre Aforismes sobre els costums que recorda El llibre dels caràcters d’Ibn Hāzm Però la seva fama és deguda a les dues obres revolucionàries que publicà bé que hom les creu escrites o almenys directament inspirades pel seu mestre Muhāmmad 'Abduh , Tahrīr al-mar'a ‘Alliberament de la dona’, 1899 i Al-Mar'a al-ǧaadīda ‘La dona nova’, 1905, les quals defensen els drets de la dona criticant la tradicional estructura de la societat musulmana

El Partit per la Justícia i el Desenvolupament PJD del primer ministre Abd al-Ilah Binkiran guanya les eleccions generals del Marroc amb 125 escons d’un total de 395 A continuació se situen el liberal Partit de l’Autenticitat i la Modernitat 102 i el conservador Istiqlal 46 Malgrat que el PJD se situa lluny de la majoria absoluta, pot continuar les reformes iniciades el 2011, any que prengué el poder i el Marroc esdevingué nominalment una monarquia constitucional malgrat que el rei Muhàmmad VI conserva la major part del poder executiu

Reunits a Addis Abeba Etiòpia, els caps d’estats de la Unió Africana UA aproven per una majoria de dos terços readmetre el Marroc a la Unió Africana El rei Hassan II va abandonar el 1984 l’OUA llavors Organització de la Unitat Africana en protesta pel reconeixement de la República Àrab Sahrauí Democràtica RASD, que n’és membre de ple dret Tanmateix, el rei Muhàmmad VI adverteix que no renuncia a annexar el Sàhara Occidental al Marroc i a expulsar el Govern de la RASD de la UA

Habitat per població haussa, la guerra santa predicada per Usmanu dan Fodio provocà la revolta fulbe contra el sistema feudal imperant, però el nou estat teocràtic fou encara més opressiu que l’anterior L’imperi s’expandí fins al regne de Bornu i el Camerun, sobretot sota Muhammad Bello 1817-55, i es caracteritzà per la intransigència religiosa diverses tribus paganes foren reduïdes a l’esclavitud El 1904 passà a formar part de l’imperi Britànic i posteriorment fou incorporat a Nigèria En la revolta nigeriana del 1966 morí el darrer representant del poder fulbe a la regió, Ahmadu Bello

Membre de la família dels Banū Qasī Emprengué profitoses asseifes contra les terres del Pallars 904 i contra les del comte de Barcelona Guifré I, que ferí de mort 897, prop del castell d’Aura potser prop de Caldes S'emparà de Tudela i de Tarassona, atacà Àlaba i aconseguí temporalment Toledo, però no pogué impedir que el muladí Muhammad al-Ṭawīl, senyor d’Osca i antic rival seu, el destituís de Lleida Sembla que inicià 898 la fortificació de la suda de Balaguer, i probablement construí l’aljama de Lleida actual claustre de la seu vella

Fundador de la família d’origen baladí Banū Hūd Amb la caiguda dels Banū Tuǧīb s’emparà del govern de la taifa de Saragossa, que comprenia, a més a més de la capital, Lleida, Tudela i Calataiud Adoptà el sobrenom d’al-Musta'īn Essent governador de Lleida sembla que empresonà el fals califa Hišam II quan fou destituït de Còrdova 1032, probablement al castell de Balaguer En morir dividí el regne entre els seus fills Saragossa a Abū Ǧa'far Ahmad al-Muqtādir, Lleida a Yūsuf al-Muzaffar , Tudela a Muhammad i Calataiud a Sulaymān

Fill del rei Abd al-Aziz, fou durant quaranta-nou anys governador de la província d’Al-Riyāḍ El 2011 fou nomenat cap de les forces armades i el 2012 príncep hereu Rellevà sovint el seu germanastre, el rei Abdullà I de l’Aràbia Saudita , a causa del seu precari estat de salut, i després de la seva mort el succeí com a rei 23 de gener de 2015 Inicialment designà príncep hereu el seu germanastre Muqrin bin ʿAbd al-ʿAzīz, però l’any 2017 aquest títol passà al fill del monarca  Muhàmmad bin Salman , que el setembre del 2022 fou designat primer ministre en substitució del seu pare malalt​