Resultats de la cerca

És un dels pioners de l’orientació catalana, cap del Club Minerva, de l’Acadèmia General Bàsica de Suboficials de Tremp, i membre fundador de la Federació de Curses d’Orientació de Catalunya Ha estat l’organitzador dels 2 Dies d’Orientació del Pallars Fou campió de la Copa Catalana 1991 i del Trofeu President Companys 1990, ex aequo amb Ramon Casal També ha impartit cursos de divulgació de l’orientació a l’INEFC de Lleida

El 1985 arribà a Barcelona i s’afilià al Club Natació Montjuïc Fou dues vegades campió de Catalunya en els 200 m papallona 1988, 1989 i tres vegades subcampió d’Espanya d’aquesta mateixa prova, dues a l’estiu 1985, 1989 i una a l’hivern 1985

Membre del Club Twirling Blanes i de la selecció catalana, ha participat en diferents campionats internacionals Fou medalla de bronze en el Campionat d’Europa 2007 amb la selecció catalana

Vida i obra Des de la seva joventut demostrà les seves aficions literàries collaborant en la premsa de Maó, Ciutadella i Palma, on fou redactor de La Almudaina També escriví a Menorca Artística  El 1911 s’installà a Barcelona i collaborà a  La Illustració Catalana  i La Vanguardia , sota el pseudònim El Licenciado Pablillos,  entre d’altres publicà també en els diaris madrilenys ABC , El Debate i El Fígaro Fill de pare castellà, gran part de la seva obra literària l’escriví en aquesta llengua Oro y escorias 1893 Episodios ribereños 1906 El último hidalgo 1912 Clara sombra 1915…

Fou membre del Club Gimnàstic Blume Guanyà el Campionat de Catalunya de primera categoria 1959 Morí en l’accident d’avió en què també ho feu Joaquim Blume Entre les dècades de 1960 i de 1980 la Federació Catalana de Gimnàstica organitzà un trofeu de gimnàstica artística masculina de segona categoria en memòria seva, que rebé el nom de Trofeu Pablo Muller

De família comerciant, estudià lleis a Lima, i començà 1745 una carrera de funcionari judicial, estroncada per una acusació i un procés per malversació que el portà 1750 a Espanya Empresonat 1757, fugí, viatjà per Europa i s’establí a París Tornà 1765 a Madrid, on es casà amb una dama d’una gran posició social, mantingué una tertúlia selecta, freqüentada pels illustrats més significats de Madrid, i gràcies al comte d’Aranda, amic seu, començà 1766 una nova carrera de funcionari com a director de l’Hospicio de San Fernando Intendent d’Andalusia i superintendent de les repoblacions de Sierra…

Format com a violinista a l’Escola de Música de Saragossa, fou deixeble de M Arnaudas en les disciplines d’harmonia i composició Concertino titular de l’Orquestra del Teatre Principal de Saragossa, inicià la seva carrera compositiva el 1904 amb l’estrena de La escalera de los duendes , al Teatre Campos Elíseos de Bilbao, i de La rabalera 1904, a Saragossa Més tard es traslladà a Madrid, on, amb el suport de Chapí, pogué oferir diferents títols sarsuelístics El punt d’inflexió en la carrera de Luna arribà el 1910 amb l’estrena, al Teatre Cervantes de Sevilla, de la sarsuela Molinos de viento…

Religiós jesuïta, fill de pares catalans, fou considerat un dels millors crítics literaris del país És autor, entre d’altres obres, de En torno al centenario de Marcelino Menéndez Pelayo Fou rector de la Universidad Católica Andrés Bello i formà part de l’Academia Venezolana de la Lengua

Estudià al Real Conservatorio de Música de Madrid Posteriorment amplià la seva formació a Munic i, de retorn a Espanya 1977, ensenyà a l’Escuela Superior de Canto de Madrid Entre el 1980 i el 1988 fou director de l’Orquestra Simfònica d’Astúries Des del 1986 és director titular de l’Orquestra Simfònica de Tenerife, càrrec que alterna, des del 1992, amb la direcció de l’Orquestra Simfònica de Galícia Ha dirigit, així mateix, les orquestres filharmòniques de Londres i de Munic, la Royal Philharmonic Orchestra i l’Orquestra de l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma A més, ha intervingut en el…