Resultats de la cerca

Germà de Baltasar Jesuïta, a Catalunya, des del 1753, el 1759 passà a Quito en tenir lloc l’exili del 1767 era a Popayán Residí a Ravenna fins el 1773, i ensenyà teologia a la Universitat de Camerino, on publicà Divina gratia Augustini recuperata 1791 i on escriví un tractat de teologia natural

Fill de pare barceloní i militar al servei de Carles III Josep Ignasi de Masdéu i de Grimosacs Jesuïta, a Catalunya, des del 1755 Era professor de lletres humanes al collegi de Cordelles, a Barcelona, quan fou exiliat a Itàlia Residí a Ravenna i a Faenza Del 1799 al 1806 ensenyà filosofia a Piacenza, on publicà l' Eticae epitome 1804 i contribuí a la renovació d’una filosofia cristiana d’empremta cerverina Passà a Cremona i a Bolonya, i el 1815 a Mallorca, com a professor de filosofia

A Londres 1776 s’inicià en la maçoneria Recorregué l’Europa oriental practicant la màgia, l’hipnotisme, l’alquímia i l’espiritisme El 1780 intimà a Estrasburg amb el cardenal Louis de Rohan, que el portà a París, on introduí la maçoneria de ritu egipci, inventat per ell Implicat en el famós escàndol del collaret de la reina Maria Antonieta, fou expulsat de França 1786, i, havent tornat a Itàlia 1791, la inquisició l’empresonà com a maçó i restà captiu fins a la mort Estigué dues vegades a Barcelona en la primera, el 1768, tingué la protecció del capità general comte de Ricla

Noble napolità, l’any 1561 fou nomenat per Felip II conestable i almirall de Sicília Prengué part en diverses accions a la Mediterrània contra turcs i barbarescs, i entre el 1566 i el 1568 fou virrei de Sicília Posteriorment actuà com a ambaixador prop de l’emperador, i el març del 1581 fou nomenat lloctinent de Catalunya Durant la seva lloctinència 1581-1582 hagué d’afrontar les pressions dels hugonots francesos al Conflent i les escomeses de la pirateria turca En deixar el càrrec de Catalunya fou nomenat governador de Milà 1583-92 Felip II li atorgà el Toisó d’Or

Duc consort de San Giovanni i comte consort de Cammarata Era fill d’Ignasi de Montcada i de la Cerda General de galeres de Sicília 1676, fou virrei de Navarra, on impedí l’avanç dels austriacistes contra Pamplona, i també de Sardenya, per on fou nomenat el 1699, i ocupà el càrrec del 1700 al 1703 Millorà l’erari públic i reconegué l’accessió al tron de Felip V de Castella i Catalunya-Aragó Organitzà la defensa de l’illa contra possibles atacs austriacistes

Començà de molt jove com a director teatral i rodant curtmetratges Posteriorment treballà per a la RAI en reportatges i documentals El 1982 guanyà un premi al Festival de Cinema de Salern amb el documental Le minoranze etniche in Sicilia Debutà com a director el 1986 amb Il camorrista al qual seguí l’èxit internacional Nuovo cinema paradiso 1988, que entre altres premis li valgué un Gran Premi del Jurat del Festival de Canes el 1989 i l’Oscar a la millor pellícula estrangera el 1990 Posteriorment ha estrenat Stanno tutti bene 1990, La Domenica specialmente 1991, Una pura formalità 1994, L’…

Fou gagman dels estudis Hal Roach i director de films còmics de Harry Langdon 1926-27 Autor de les comèdies més representatives del New Deal de Roosevelt i portaveu de l’"optimisme crític” del cinema americà entre el 1932 i el 1941, amb It Happened One Night 1934, Mr Deeds Goes to Town 1936, You Can't Take It with You 1938, Mr Smith Goes to Washington 1939, It's a Wonderful Life 1946, A Hole in the Head 1959, etc Jubilat el 1961, el 1971 publicà l’autobiografia The Name Above the Title

Deixeble de R Silvestri piano i V Mortari composició, el 1941 inicià la seva carrera concertística, activitat que amplià posteriorment com a director d’orquestra i d’òperes 1952 Guardonat el 1964 amb el Premio Illica, obtingué altres reconeixements per les seves composicions Autor eclèctic, en el seu catàleg sobresurten collaboracions amb L Visconti, com per exemple en l’òpera Mario il mago 1956, guardonada amb el Premi Diaghilev, o la pellícula L’Innocente 1976 La temporada 1969-70 fou director artístic del Teatro San Carlo, i del 1982 al 1986, director i conseller artístic de l’orquestra…

Vida No es disposa de gaire informació sobre el seu aprenentatge musical És possible que el seu primer mestre fos el seu pare o algun altre membre de la família A dotze anys fou enviat a Roma, on probablement rebé lliçons de G Carissimi En aquesta ciutat atragué l’atenció de diversos protectors, com ara els cardenals Benedetto Pamphili i Pietro Ottoboni En un ambient d’efervescència musical com el que hi havia en aquell moment a la capital italiana, el jove Scarlatti tingué ocasió d’escoltar la música d’A Cesti, A Stradella, B Pasquini, A Sartorio i altres contemporanis, el coneixement de la…

Nen prodigi, a l’edat de tres anys cantava en públic i quan en tingué vuit publicà la seva primera obra, Capricci puerili 1667, per a violí, clavicèmbal, arpa i altres instruments A deu anys inicià una brillant carrera com a contralt en el món operístic Del 1686 al 1695 treballà a la cort de Parma i el 1696 fou mestre de capella a Ansbach El 1702 fou nomenat músic virtuós de cambra i de capella del príncep Ferran de Toscana Pistocchi assolí una fama considerable com a cantant i com a mestre Entre els seus alumnes hi havia A Bernacchi, AP Fabri i GB Martini Compongué òperes, oratoris i…