Resultats de la cerca

Estudià al Conservatori de Sant Petersburg amb C Everardi, on es graduà el 1873, any en què inaugurà la seva carrera cantant El barber de Sevilla , de G Rossini Installat a Kíev, hi actuà a l’Òpera durant tres anys El 1875 obtingué la plaça de primer baix del Teatre Mariinskij, com a successor d’O Petrov, i s’hi mantingué fins a la mort Es casà amb Anna Kholodovskaja, una pianista diletant força bona, i del matrimoni en nasqué Igor Entre els seixanta-quatre papers que arribà a interpretar, els que més fama li donaren foren l’Holofernes de la Judith d’A Serov, el Varlaam del…

Vida Fill d’una família aristocràtica rural, la seva mare l’introduí en la música culta, mentre que la seva dida el posà en contacte amb la cançó popular Quan tenia deu anys la família es traslladà a Sant Petersburg, on Modest fou alumne de piano d’A Herke a l’escola de Sant Pere i Sant Pau El 1851 passà a l’Institut Komarov, pas preliminar per a entrar a l’Escola de Cadets, d’on sortí el 1856 convertit en oficial El 1852 compongué per als seus companys la seva primera obra coneguda, la Polka Porte-enseigne Un primer intent d’escriure una òpera, Han d’Islande , es concretà…

Vida Fill de pare editor i de mare pianista, molt aviat mostrà les seves grans aptituds musicals Abans de deu anys començà l’estudi del piano i a onze anys ja componia De primer estudià amb N Jelenkovskij, però per recomanació de MA Balakirev rebé classes particulars d’harmonia de N Rimskij-Korsakov El 1882 la seva Simfonia número 1 fou dirigida per aquest compositor a Moscou i per Balakirev a Sant Petersburg Visqué temporalment a Weimar 1884, on F Liszt escoltà la primera simfonia de Glazunov, a qui elogià, i també viatjà a Bayreuth Després anà a Espanya i al Marroc amb el…

Vida Entrà en contacte amb el món musical gràcies al negoci patern de construcció de pianos Després d’haver-se declarat desertor de l’exèrcit prussià, es traslladà a París, on, pels volts del 1790, es guanyà la vida com a instrumentista virtuós i compositor Installat a Londres al final del 1796, hi aconseguí un gran reconeixement en les dues facetes, mentre duia a terme una important tasca pedagògica El 1800 anà a Viena, ciutat on l’aurèola que l’acompanyava com a excepcional instrumentista no passà desapercebuda, de manera que l’aristocràcia vienesa s’apressà a organitzar una competició amb…

L’obra narra l’amor tràgic entre el faraó Radamés i l’esclava Aïda, filla del rei etíop Amonasre, sotmès pels egipcis Hom l’atribueix erròniament a un encàrrec per a celebrar l’obertura del canal de Suez 1869 o per a la inauguració de l’òpera de El Caire acabada el 1870, on fou estrenada el 1871 Aïda marca una nova etapa en la producció de Verdi, pel llenguatge líric i pel major relleu donat a l’orquestra

Vida Fill d’un funcionari del govern, la seva mare li donà les primeres lliçons de música A deu anys començà els estudis de piano amb Alexander Dubuque, un pianista deixeble de John Field Mentre seguia la seva educació a l’Institut Aleksandrovskij, continuà els estudis musicals amb un mestre alemany, mentre tocava el piano en les vetllades musicals que se celebraven a casa d’Aleksandr Ulibišev, personatge que influí de manera important sobre el seu futur Els contactes que continuà mantenint amb Ulibišev li descobriren les simfonies de Beethoven i, impressionat per les obres de Mikhail…

Vida Juntament amb M Glinka, fou un dels creadors de la música romàntica russa basada en la utilització de la música popular L’obra del Grup dels Cinc deriva d’ells, sobretot de les seves òperes Fill d’una família benestant interessada en l’art i en el si de la qual adquirí la passió per la cultura francesa, el seu pare el destinà al funcionariat Feu alguns estudis de música amb la seva institutriu d’origen alemany, i amb Danilevskij Els continuà amb Franz Schoberlechner, un deixeble de JN Hummel També estudià violí, però en cap moment els seus professors no cregueren oportú introduir-lo en…

Fill del director Arvid Jansons i de mare jueva, sobrevisqué amagat a les ràtzies dels nazis al gueto de Riga El 1956 ingressà al Conservatori de Leningrad des del 1991 Sant Petersburg, on estudià violí, piano i direcció d’orquestra El 1969 es traslladà a Viena, on fou deixeble de Hans Swarowsky, i més tard a Salzburg 1970, on es formà amb Herbert von Karajan El 1971 guanyà el segon premi del concurs Herbert von Karajan a Berlín El 1973 fou nomenat director associat de l’Orquestra Filharmònica de Leningrad, i en 1979-2000, director principal de la Filharmònica d’Oslo, formació…

Formada al conservatori de la seva ciutat natal, guanyà nombrosos concursos internacionals, entre d’altres, el Francesc Viñas a Barcelona 1970, i començà de seguida una carrera molt brillant als grans teatres d’òpera d’arreu del món com a intèrpret de Verdi i de les grans òperes del seu país Nikolaj Andrejevič Rimskij-Korsakov, P’otr Iljič Čajkovskij, Modest Petrovič Musorgskij, Sergej Sergejevič Prokof’ev, etc El 1963 s’incorporà al Bol’šoi, per a interpretar-hi el paper de Marina en Boris Godunov , companyia amb la qual feu nombroses gires i amb la qual debutà amb un gran èxit al Teatro…

Vida Rebé les primeres lliçons de piano de la seva mare, però de molt petit, ja a Moscou, fou alumne d’A Villoing Aquest aviat el dugué a París, on conegué F Chopin i F Liszt Feu després una gira de concerts per bona part d’Europa, que durà fins el 1843 Tot seguit estudià composició amb S Dehn a Berlín al costat del seu germà Nikolaj 1844-46 Establert a Sant Petersburg fou pianista de la cort de la gran duquessa Helena En aquesta ciutat dirigí la Societat de Música Russa, i el 1862 fou un dels fundadors del conservatori, al capdavant del qual estigué durant dos períodes 1862-67 i…