Resultats de la cerca

Començà competint en bicitrial Especialista en trial, participà per primera vegada en un campionat mundial l’any 2003, any que es proclamà campió d’Europa i de Catalunya Ha estat campió en l’equip espanyol al Trial de les Nacions en les modalitats de pista coberta 2006, 2007, 2008, 2012, 2015, 2017-19, 2025 i a l’aire lliure 2005-19, 2021-22, campió d’Espanya absolut 2006, 2009, 2011-19 i de pista coberta 2009-18, i campió del món de trial a l’aire lliure 2007-25 i trial en pista coberta 2007-25 Corre amb una moto Repsol Montesa HRC, i el seu gran rival, al qual disputa sovint el podi en…

Fou condeixeble d’Anselm Viola a l’Escolania de Montserrat, on restà sota la direcció d’Antoni Martí del 1754 al 1759, any que ingressà al monestir Destacà com a organista i flautista de la capella de música Procurador de la cort, i professor a Eslonza, Iratx i Salamanca, fou elegit abat del monestir de Sant Benet de Bages 1781-85 i, després, del de Montserrat 1801-05 Durant aquest segon abadiat millorà considerablement el rendiment dels estudis musicals dels escolans, agençant els locals de l’Escolania i establint un sistema d’exàmens públics que ell mateix presidia

S’ignora el lloc -potser l’Escolania de Montserrat- i la direcció de la seva formació musical L’any 1623 ingressà al monestir de Montserrat, on esdevingué deixeble del pare Joan Marc, anomenat Joan Marquès en algunes fonts documentals, mestre entre el 1625 i el 1641 Ultra la seva bona fama de músic, documentada per B Saldoni en la seva faceta de mestre de capella, organista i compositor "de gallardes i tocates per a xeremia", Romanyà ocupà diversos càrrecs administratius al monestir prior de Castellfollit i de Riudebitlles i mestre de juniors també destacà per la seva formació en teologia…

S'inicià en l'atletisme als 8 anys i als 13 anys anà becada a la residència Blume i després al Centre d’Alt Rendiment CAR Competí en heptatló i en salt de llargada, i guanyà diversos Campionats de Catalunya i d’Espanya en la categoria promeses Es retirà de la competició als 23 anys per una lesió Com a periodista, treballa a Catalunya Ràdio des del 2008, on fa el seguiment de l'atletisme i, sobretot, dels esports d'aigua, especialment de la natació sincronitzada i del waterpolo català, en les seccions radiofòniques "Territori Guixà" i "Tots xops", i en el programa "Tot gira migdia"

Juntament amb Josep Company, Joan Seix, Jacint Bofarull i Josep Segrelles, fou un dels pioners dels cartellisme esportiu a Catalunya, que contribuí a la difusió de l’esport al gran públic durant el primer terç del segle XX Entre els seus cartells esportius hi ha el del IV Campionat de Catalunya de marxa 1933 i cartells de regates de vela i tennis a s’Agaró 1935 També feu cartells per a la promoció turística i esportiva de Núria i Camprodon

Format a l’escolania de Montserrat, fou un dels deixebles més notables del pare Joan Marc L’any 1632 professà com a monjo del monestir, on fou organista i mestre de capella, probablement durant el decenni de 1640-50 Escriví entre altres obres unes originals gallardes i tocates per a xeremies

Deixeble de Ramon Turró, inicià l’especialització en bacteriologia al Laboratori Municipal de Barcelona Reeixí a descobrir noves vacunes per a les malalties contagioses del bestiar Dirigí l’Instituto de Biología Animal de Madrid, on fou catedràtic de la facultat de veterinària 1930-33 Tornà a Barcelona, on fou el primer president del collegi de Veterinaris de Catalunya fundà i dirigí La Veterinària Catalana 1934-36 Publicà treballs sobre immunologia i microbiologia, molts d’ells en català També publicà, entre altres, els llibres Divagaciones inmunológicas 1941 i La psicología de los animales…

Monjo de Montserrat, s’especialitzà en la Congregació Claustral Tarraconense és conegut sobretot com a creador de la Biblioteca de l’Abadia de Montserrat, iniciada a la fi dels anys vint

El 1788 fou nomenat catedràtic del Collegi de Cirurgia de Barcelona, i el 1789, del de San Carlos de Madrid Fou cirurgià de cambra del rei 1801 i acadèmic de la llengua Publicà El Conservador de los niños 1797

Director d’Indústries Elèctriques 1927 i enginyer industrial 1954, s’especialitzà en electrotècnia i sobretot en luminotècnia, camp sobre el qual publicà diverses obres i manuals, algunes de les quals en català abans del 1939 Participà en les tasques del Comitè Català de Luminotècnia 1933 i fou vocal de l’Asociación Electrotécnica Española