Resultats de la cerca

D’ascendència valenciana i portuguesa, el 1540 anà amb el seu pare a Portugal, on el seu avi patern era al servei de Joan III Aquest l’envià a Flandes i el recomanà a Anthonis Moor De nou a Portugal, continuà tenint molta relació amb aquest país, fins al punt de passar per portuguès és conegut amb el nom d' Alonso Sanches — o Sánchez — Coello El 1555 era a Castella, i dos anys més tard entrà en contacte amb la cort, a la qual ja sempre restà vinculat, primer a Valladolid i Toledo i després a Madrid, com a pintor de cambra, càrrec en què succeí el seu mestre Moor Assolí una posició acomodada…

Volia atraure el vot de la població andalusa Concorregué a les eleccions autonòmiques d’aquell any, encapçalat pel seu promotor, l’advocat Carlos Obregón, i Alberto Royuela 5815 vots A l’octubre de 1997 establí una aliança amb Democracia Nacional i el 1998 el seu coordinador era Eduardo de Prado Álvarez

Més conegut com a Francesc Crespí de Borja, fou comanador de Montesa des del 1577 Del que potser era una producció més extensa, només se n’han conservat unes quantes poesies en castellà, publicades per Gaspar ↑ Mercader El Prado de Valencia , 1600 i Bernat ↑ Català de Valeriola Justas poéticas , 1602

Fou influït per l’academicisme de Roma, on treballà El seu estil manierista uneix la grandiositat La Cena , 1567, Brusselles a l’elegància, a la manera de Fontainebleau Tríptic de la Història de la Mare de Déu , Museo del Prado Féu cartons per a tapissos i dissenys per a vitralls

Deixeble de Caracciolo, fou un dels principals representants de l’escola realista napolitana És autor de Lucrècia, Sant Bru Museo e Gallerie Nazionali Capodimonte, Nàpols, Degollament del Baptista, Bacanal Museo del Prado, Madrid, que mostren la seva filiació al caravaggisme i un influx llunyà dels pintors de l’escola bolonyesa

Format a San Fernando, on el 1771 esdevingué acadèmic supernumerari Per encàrrec de Carles III 1781 pintà cent vint vistes dels ports de mar, arsenals i badies de l’Estat espanyol algunes conservades a l’Academia de San Fernando i al Museo del Prado Fou nomenat pintor de cambra de Carles IV 1794

Nodrit de l’arcaisme de JSánchez Cotán, influí els pintors de fruita i flors de la segona meitat del segle XVII Des del 1627 patentitzà la influència de Rubens Flora , 1628, Museo del Prado Posteriorment arribà a l’estructuració en plans a diferent nivell, contra l’horitzontalitat de les composicions del moment

Conegut documentalment, Ch R Post l’identificà amb l’hipotètic Mestre del Cavaller de Colònia Així, devia haver estat deixeble dels pintors Yáñez i Llanos És autor de la Mare de Déu del Collegi del Patriarca Amb Miguel del Prado pintà l' Apostolat de la casa de la ciutat de València, en un estil renaixentista

No se'n conserva l’original i hom es pot fer càrrec del seu aspecte per una àmplia sèrie de còpies romanes de marbre, de les quals la més pura, en opinió dels crítics, és la conservada al Museo del Prado, restaurada al s XVIII, amb poc encert, donant-li la figura d’un arquer

Té planta gairebé quadrada amb una columna central, de la qual arrenquen arcs de ferradura que sostenen la volta, una tribuna, als peus, i una capella adossada a la capçalera Bona part de la seva decoració pictòrica romànica es manté in situ i la resta es conserva al Museo del Prado de Madrid i als EUA