Resultats de la cerca

Al llarg de quatre generacions ompliren els dos segles de major esplendor de l’orgueneria catalana XV-XVI, en collaboració amb altres orgueners i sota el guiatge del canonge de Barcelona Pere Alberc i Ferrament 1517-1582 El primer de qui es té constància és Perris Bordons, que el 1538 treballava en l’orgue de la seu de Girona S’establí a Solsona i construí els orgues de la seu de Tortosa 1536, de Sant Pere de Terrassa 1540 i de Santa Maria de Daroca 1555 Juntament amb Perris Rabassa i Fermí Granollers, treballà en l’orgue de l’església del Pi de Barcelona 1567 Signà contracte amb…

Impulsors Rafael Casanova i Rabassa, Miquel Bocardit, Jaume Dalmau i Josep Planchart

Passà als Rabassa de Perellós, marquesos de Dosaigües, als Marimon, marquesos de Cerdanyola, i als Arróspide

Comença el pla d’eixample de Mataró, d’Emili Cabanyes i Rabassa i Melcior de Palau i Català, i el de Terrassa, de Coret

Havia estat al servei de Benet XIII 1397 Fou elegit pels compromissaris de Casp 1412 com a substitut de Gener Rabassa, representant de València No votà cap dels candidats

Situació i presentació El municipi de Sant Guim de Freixenet, de 25,1 km 2 , és a l’Alta Segarra Limita amb els municipis anoiencs de Pujalt al NE, Veciana i Copons a l’E, amb l’enclavament de Santa Maria del Camí del municipi de Veciana, al SE, amb Argençola i Montmaneu al S, i ja a la Segarra, amb Ribera d’Ondara a l’W i amb Estaràs al NW El territori és divisori d’aigües entre l’Ebre i el Llobregat s’estén pels planells que hi ha entre la vall del riu d’Ondara i la del Sió, amb un xic de pendent que comença vers el SE a Vilaltes, on hi ha el punt més elevat el Tossal Magre 769…

Al s XIX formà un municipi amb el poble de la Rabassa, de la parròquia del qual depenia la seva església de Sant Joan Pertanyia a la jurisdicció del marquès de Benavent

Dirigida per Josep M Rabassa, era pràcticament tota redactada en català encara que admetia collaboracions en castellà Allunyada volgudament de temes polítics i dedicada als artístics i literaris, hi collaboraren moltes de les figures més importants del moment

La grandesa d’Espanya fou concedida pel rei arxiduc Carles d’Àustria el 1707 al quart titular Joan de Lanuza-Montbui-Vilarig i d’Oms Passà als Rabassa de Perellós, marquesos de Dosaigües, als Marimon, marquesos de Cerdanyola, i als Arróspide

El 1548, per donació, passà als Lladró de Vilanova, barons de Castella, i més tard als Mendoza, ducs de l’Infantado, als Zúñiga, ducs de Béjar, i als comtes d’Albatera Finalment, el 1737, per una concòrdia, passà als Rabassa de Perellós, marquesos de Dosaigües