Resultats de la cerca

El títol passà successivament als Rocafull, als Boixadors, als Dameto i, darrerament, als Cotoner

La primera referència conservada del castell de Verges és de la primera meitat del segle XII En un llevador de les albergues que rebia el comte de Rosselló a l’Empordà s’inclou l’ honore de castello Virginum Aquest castell era dels comtes d’Empúries L’any 1225, el comte Hug IV d’Empúries donà al bisbe Alemany de Girona, com a penyora, el castell de Verges castrum de Virginibus , juntament amb el castell d’Ullastret i la vila d’Empúries Segons Rafael Torrent, al final del segle XIII, Bernat Amat de Cardona —germà del vescomte Ramon Folc de Cardona— tenia en feu pel comte d’Empúries el castell…

El 1396 el seu pare fou empresonat sota l’acusació de complicitat en la invasió de Catalunya per part de les tropes del comte Mateu de Foix i morí captiu a Castellví de Rosanes per l’abril del 1398 El títol comtal d’Empúries fou emprat aleshores pel germà gran, Joan II, però el rei Martí l’Humà no el reconegué ni es relacionà amb ell Tingué tractes, en canvi, amb Pere, al qual en alguna ocasió anomenà vescomte d’Empúries Armat cavaller pel monarca a Saragossa 1399, rebé el títol comtal d’Empúries, no reconegut, en morir el seu germà Joan II sense fills de la seva muller Elfa de Cardona…

Caigueren presoners, entre altres, Pere, cosí del conestable, els vescomtes de Rocabertí i de Roda, el governador de Catalunya Guerau de Cervelló i Bernat Gilabert de Cruïlles

Conegut amb el nom de Malgaulí en vida del pare, esdevingué hereu en morir assassinat el seu germà gran Hug el 1309 Conscient del poder dels bisbes gironins, reconegué a l’Església de Girona els delmes per pesqueries a la mar i en els estanys, però poc després fou excomunicat arran d’un enfrontament amb l’abat d’Amer sobre la jurisdicció de Colomers S'uní als Cardona en la lluita contra la monarquia per la successió del comtat d’Urgell alhora que reclutava tropes franceses per combatre el vescomte Dalmau IV de Rocabertí Jaume II l’obligà a sotmetre's i, un cop reconciliat 1315,…

Defensà i difongué les doctrines dels beguins contra l’autoritat de l’Església, el matrimoni i la propietat Processat pel bisbe Pere de Rocabertí, fou cremat públicament amb la seva muller Sicília

Era castlà de Corbins, Bellestar i Pallerols Escriví Vida de Numa Pompilio, segundo rey de los romanos publicada el 1767, traducció de l’obra de Plutarc, amb anotacions, i Genealogía de la casa de Rocabertí , inèdita

El succeí el seu fill Ramon de Safortesa i de Pacs-Fuster, conegut com el Comte Mal , a la mort del qual, sense fills, el 1694, passà als Rocafull-Rocabertí, comtes de Peralada, i als Ferrer de Santjordi

S’inaugura amb una gran festa la reconstrucció del castell de Requesens La reconstrucció fou iniciada pel comte de Peralada Tomàs de Rocabertí-Dameto mort el 1898 i acabada per la seva germana Joana Aldelaida, que morí cinc dies després

De masies disperses, era centrat per l’església i el castell, en un planell enlairat El castell de Canadal, enrunat, formà part del vescomtat de Rocabertí L’església és dedicada a santa Cristina Al SE hi ha els estanys de Canadal , on neix el Merdançà