Resultats de la cerca

Conegué Lerroux a Madrid dins la redacció d' El País i posteriorment anà a Logronyo, on dirigí el diari Heraldo de la Rioja i fundà La Unión Republicana El 1906 passà a residir a Barcelona com a secretari polític de Lerroux i dirigí la revista El Progreso Ilustrado en 1912-13 fou regidor

Fou alumne de JAEscalante i de JCarreño de Miranda En les seves obres la influència veneciana s’aprecia principalment en els efectes de llum Crist en la nit de la Passió 1673, Museo del Prado, Carles II rebent la benedicció eucarística 1683, Museo de Arte, Ponce

Vinculat al món castellà, fundà la Revista Nueva i fou una de les figures secundàries de la Generació del 98 Narrador i autor teatral mediocre, publicà assaigs i crítica Dramaturgia castellana 1891, Palabras i plumas 1894, etc Cal destacar els llibres de records com Memorias de un desmemoriado 1916, 1928 i 1946, La tierra natal 1931 i Día tras día 1950

Prengué l’alternativa a Mèxic 1940 i la confirmà a Madrid 1944 Famós per la seva manera de clavar les banderilles, torejà, entre altres, a Espanya amb Manolete 1945-46, Perú, Veneçuela i Colòmbia 1946-47 Retirat 1953, reaparegué com a rejoneador 1956 Morí d’accident automobilístic

Fou periodista i director del Museo Arqueológico Nacional Poeta de gran delicadesa escriví Elegías 1862 i Las estaciones del año 1879, i els drames Camino de Portugal 1849 i Flor marchita 1853

Es casà molt jove i quedà vídua el 1689 amb quatre fills i una gran misèria Vers el 1700 es féu terciària augustiniana i escriví la seva vida i experiències místiques Doctrinas o Revelaciones doctrinales y nueve décimas y un poema Fou incompresa i tinguda per visionària, però al final fou reconeguda la seva pietat Entre el 1735 i el 1744 foren escrites tres biografies sobre ella

Advocat republicà i liberal, lluità a Valladolid contra els carlins i fou diputat durant el Bienni Progressista 1854-56 Oposat a Isabel II, hagué d’emigrar a París 1866 El 1868 s’uní a la revolució i féu costat a la república unitària i conservadora Fou ministre de governació 1874 en el govern del general Serrano Publicà unes Historias 1878-80, on es justifica i ataca Francesc d’Assís de Borbó i Sor Patrocinio

Fou catedràtic d’història natural de l’institut de Girona des del 1891 Escriví diverses obres de ciències naturals, Las formaciones volcánicas de la provincia de Gerona , i d’altres Com a prehistoriador publicà Las Cuevas de Seriñá y otras estaciones prehistóricas del NE de Cataluña 1908, El cuaternario y las estaciones de época paleolítica de Cataluña 1919 i el llibre Monumentos megalíticos de la provincia de Gerona 1912 Collaborà a les investigacions d’Empúries de la primera època i féu una collecció d’objectes grecs emporitans, la qual, en morir ell, passà al Museu de Prehistòria de…

Estudià magisteri a Saragossa i posteriorment fou professor a escoles de diverses poblacions, especialment de Madrid El 1938 fou nomenat secretari general d’Instrucció Pública del govern republicà El 1939 s’hagué d’exiliar a Mèxic, on fou catedràtic a la Escuela Nacional de Maestros i a la Universidad Nacional Autónoma El seu treball teòric es centrà en el valor suprem del mestre com a agent de l’educació i element d’organització i en el valor espiritual de l’educació Dirigí, entre d’altres, les obres Metodología general de la enseñanza 1949 i Organización escolar 1954

Fou professor a la Universitat de Roma, president de l’Accademia dei Lincei i ministre de justícia i d’instrucció pública 1944-45 Autor de treballs sobre història de les institucions del dret romà que han assolit gran autoritat