Resultats de la cerca

Format a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona, jugà amb l’equip d’aficionats 1961-62 i el Comtal 1962-63 abans de formar part de la primera plantilla 1963-68, on disputà 31 partits i guanyà la Copa de Fires 1966 i la Copa del Generalísimo 1968 Fitxà pel Centre d’Esports Sabadell 1969-72, on jugà 61 partits més a primera divisió, i es retirà a la Unió Esportiva Sant Andreu al final de la temporada 1972-73 Internacional olímpic en una ocasió, jugà també partits en la selecció militar i d’aficionats Jugà un partit benèfic amb la selecció de Catalunya 1966 Ha format…

S’inicià en l’halterofília a disset anys Com a aixecador baté més de quaranta rècords de Catalunya i fou subcampió estatal absolut d’halterofília 1984 i campió de Catalunya júnior i absolut 1984 Fou el primer aixecador català becat a la residència Joaquim Blume També fou seleccionat pel Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallès Compaginà l’halterofília amb el culturisme fins que el 1989 es dedicà plenament a aquesta darrera disciplina i es classificà en quarta posició en els Mundials de fisioculturisme 1995 i es proclamà campió de la Copa d’Espanya 1995, competició en la…

Començà a practicar el tir al plat l’any 1933 i practicà en tots els camps i clubs de Catalunya, especialment a Barcelona, Montcada i Reixac i Sant Vicenç dels Horts, i de bona part de l’Estat espanyol Guanyà trofeus com el Gran Premi de tir de Vilassar de Mar 1972, el Gran Trofeu Salellas 1973, el concurs de Torrelles de Foix 1975, el de Vidreres 1975 i el de Lloret de Mar 1979 Destacà per la seva llarga trajectòria El 1978 rebé la medalla del Consejo Superior de Deportes i el diploma de la Federació Espanyola de Caça, i el 1980, la placa de la Federació de Barcelona de Tir…

Format al Centre Gimnàstic Barcelonès, entre el 1989 i el 1993 competí sota les sigles CGB – l’Hospitalet És professor universitari a la Facultat de Psicologia i Ciències de l’Esport i Educació a Blanquerna, URL, des de l’any 2002 Actualment és director tècnic de la Federació Catalana de Curses d’Orientació i entrenador al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat en l’especialitat de curses d’orientació Fou subcampió d’Espanya en pista coberta en 400 m llisos 1992 En l’àmbit internacional, l’any 1991 obtingué un diploma en la prova dels 400 m llisos dels Jocs Mediterranis i participà…

Senyor de la quadra o torre de Soler a Sant Just Desvern Fill gran de Berenguer Joan de Requesens i Joan Fou general de galeres a Sicília Participà en la guerra contra Venècia 1509, en la conquesta de Trípoli amb Bernat de Vilamarí 1510, fou cap de l’armada d’Àfrica, operà sovint contra els turcs i derrotà el corsari Sulaymān a Pantelleria 1516

Vida i obra Es destacà pels seus estudis de prehistòria del Baix Empordà i el litoral de la Selva, amb una especial dedicació als monuments megalítics, els quals estudià, guiat per Lluís Pericot Publicà, entre altres obres, Prehistoria de la comarca guixolense 1957-58,  Sepulcros megalíticos de las Gabarras 1964-70 i Sepulcros megalíticos del Alto Ampurdán 1979 Fou conservador 1955-66 i director 1974-88 del Museu Municipal de Sant Feliu de Guíxols i cofundador i primer president 1981 de l’Institut d’Estudis del Baix Empordà Escriví nombrosos articles de divulgació d’…

Vida El 1880 ingressà al Conservatori del Liceu com a alumne de Miquel Font piano i de Josep Rodoreda harmonia i composició Completà la formació amb Felip Pedrell i Carles G Vidiella Fou director del cor La Lira, de Sant Cugat del Vallès 1883 i pianista als cafès Inglés 1885 i Pelayo 1891 El 1891 fundà l’ Orfeó Català , juntament amb Amadeu Vives dos anys més tard ambdós en foren nomenats directors perpetus Amb el lideratge de Millet, l’Orfeó assolí una forta dimensió popular i arrelà profundament en la societat catalana Des d’aleshores, la seva trajectòria personal s’identificà…

Estudià a Barcelona i a l’escola d’arquitectura de Madrid, on es titulà el 1873 El 1875 fou nomenat catedràtic de composició i de projectes de l’escola d’arquitectura de Barcelona, de la qual fou director des del 1901 i en la qual exercí una fecunda tasca docent Professionalment, l’Exposició Universal de Barcelona de 1888 li donà ocasió de construir les primeres obres que el feren popular l’Hotel Internacional enllestit en 8 setmanes i el restaurant del parc de la Ciutadella que fou designat amb el nom popular del Castell dels Tres Dragons , neogoticitzant, fet amb maó vist i tirants de ferro…

Vida i obra Estudià medicina a Barcelona 1871 i l’exercí a Lleida, on es distingí en la lluita contra l’epidèmia del còlera del 1854 Es donà a conèixer com a poeta en llengua castellana a El Trovador  1847, fou redactor i director d’ El Alba Leridana  1859-60 i participà en la fundació de l’Acadèmia Bibliogràfica Mariana, de la qual fou secretari i responsable dels certàmens Fou antologat a Los   trobadors nous 1858 i premiat als Jocs Florals de Barcelona amb poemes que edità en opuscle el 1864 i el 1865, dels quals fou també mantenidor 1865 i secretari 1873 Collaborà en nombroses…

Es llicencià en arquitectura el 1964 i dedicà la seva tesi doctoral a l’arquitectura espanyola dels anys quaranta Especialitzat en urbanisme, juntament amb Roser Amadó i Cercós han aportat una visió funcional entre arquitectura i ciutat i han excellit en el disseny d’interiors Entre les seves obres destaca la participació en la rehabilitació de la Fundació Tàpies de Barcelona 1986-90, el nou edifici de l’Arxiu de la Corona d’Aragó 1989-93, la remodelació del barri històric de Lleida 1983-2003 o el Teatre Núria Espert de Sant Andreu de la Barca 2004-2010 Ha publicat diverses obres…