Resultats de la cerca

Situada dins l’antic terme del castell de Salo No degué passar de capella rural Depengué primerament dels comtes de Cerdanya, després del monestir de Sant Llorenç prop Bagà i finalment de la canònica de Sant Vicenç de Cardona L’església apareix esmentada el 966, i el 977 el comte Oliba Cabreta de Cerdanya donà aquesta església i la de Sant Joan de Cans al monestir de Sant Llorenç prop Bagà, constant el 983 entre les propietats del monestir en l’acta de consagració de l’església del monestir, amb el nom de Santa Susanna de Solata No sabem…

Vida i obra Utilitzà els pseudònims Quintus Moderatus Censorinus i Mateu Massanet El 1733 ingressà a la Companyia de Jesús, on professà el 1748, i ensenyà humanitats, retòrica, filosofia i teologia en diversos collegis de l’orde El 1742, i durant sis anys, ocupà la càtedra de filosofia suarista de la Universitat de Cervera i establí una profunda amistat amb l’humanista Josep Finestres Fou un dels primers que qüestionà l’escolasticisme a Catalunya i un dels impulsors de la reforma de la filosofia a Cervera Passà després al rectorat del Collegi de Barcelona, on collaborà amb el bisbe Asensi…

Fou pensionat per l’ajuntament barceloní a París i a Roma Residí set anys a Itàlia i a Suïssa, i pintà nombroses vistes del llac de Como Practicà una pintura realista convencional

Retaules de Mateu Ortoneda S’assenyalen els retaules documentats les dates corresponen a l’encàrrec de la peça o a la data de la notícia més antiga que se’n té i els que porten la signatura del pintor, de datació aproximada S Mata El pintor Mateu Ortoneda va néixer cap al 1377, possiblement a Riudecanyes Baix Camp, i morí a Tarragona després del 1433 Un document de l’any 1391 informa que el pare del pintor es deia Bernat i que era veí de Riudecanyes La mare, Antònia, havia mort abans En l’esmentat document, signat a Barcelona el 12 de juliol, Mateu Ortoneda declarava ser major de catorze anys…

Vida Nebot de Mateu Fletxa , el Vell Segurament es formà al costat del seu oncle Mateu Fletxa, el Vell, a la cort castellana, i amb el successor d’aquest, Bartolomé Escobedo El 1543 entrà a formar part de la capella musical de les filles de Carles V, les infantes Maria i Joana Quan la primera d’elles es casà amb Maximilià II d’Àustria, restà al servei de la seva germana El 1552 ingressà a l’orde carmelità de l’antiga observança a la província de València i abandonà les ocupacions cortesanes Anà a Itàlia i més tard a Àustria, on es trobava actiu el 1564 com a capellà…

Treballà en l’obra del monestir de Sant Cugat del Vallès 1498 amb Antoni Carbonell, a la capella de Santa Agnès i Sant Llorenç de la seu de Barcelona, a la Casa Gralla 1504 i a l’Hospital de la Santa Creu 1505 Construí la torre del degà Jaume Fiella, a Horta 1505

Entre altres obres, construí, amb Gabriel Pellicer, la façana goticoplateresca de l’església de Sant Miquel 1516, posteriorment incorporada a l’església de la Mercè

Germà del pintor Pasqual Hortoneda , Pere Huguet, oncle de Jaume, fou el seu procurador Actiu a Tarragona 1403-33, i documentat des del 1417,, creà una important escola local sota l’influx de Borrassà També té semblances amb Ramon de Mur, amic i parent seu El seu estil es basa en un notable domini del moviment del cos, gust per la profusió de personatges de sensible i emotiva expressió i recerca d’esquematisme El 1418 hom li encarregà una taula per a l’església de l’hospital de Sant Joan de Reus el 1419 decorà l’altar per a la confraria dels pagesos de Tarragona, i el 1423 feu el…

Jordi Safont esculpeix les imatges de Sant Tomàs, SantMateu i Sant Macià de la porta dels Apòstols de la seu de Lleida

Format a les categories de base de la Unió Esportiva Santboiana, fou cedit un any al BUC de Barcelona i disputà un Campionat del Món júnior amb la selecció espanyola La seva posició era la de tancament Guanyà dues Lligues 2005, 2006 i la Copa Ibèrica 2007 amb la UE Santboiana Jugà el partit Catalunya-Suècia el 2010 També fou internacional amb la selecció espanyola de rugbi de 7