Resultats de la cerca

La primera recull les aigües de tot el massís de Saboredo, i l’altra, aigües de la Maladeta infiltrades en el terrer al forat dels Aigualluts que ressorgeixen al güell d’Eth Joeu, prop de l’Artiga de Lin Entra a Gascunya per Eth Pònt det Rei, s’adreça al NW i després al NE, fins que arriba a Tolosa, on recobra la direcció NW, passa per Agen i Bordeus i acaba a l’estuari de la Gironda, a l’Atlàntic Amb l’Arieja recull totes les aigües del vessant N de la major part del Pirineu català i de Sobrarb, des del port d’Envalira fins al circ de Tromosa El pendent és molt fort als Pirineus, d’una…

Els vescomtes de Pallars, després d’un breu temps d’anomenar-se vescomtes de Siarb, adoptaren el nom definitiu de Vilamur el 1135, però no signaren com a vescomtes fins el 1149 el primer a fer-ho fou Pere II de Vilamur vescomtat de Pallars Al s XII actuaven a les altes valls dels Pirineus frontereres amb l’Urgell, i signaren pactes dels bisbes d’Urgell i dels vescomtes de Castellbò Al s XIII foren convocats a corts, tingueren accés a l’episcopat i establiren un doble matrimoni amb la casa comtal pallaresa 1250, acordat entre el vescomte Pere IV de Vilamur i el comte Roger I com a garantia el…

El 1364 un Arnau de Bardaixí fou comanador de l’orde de l’Hospital a Saragossa i defensà la frontera de Morella durant la guerra amb Castella Diversos membres d’aquesta família tingueren una actuació destacada durant l’interregne dels anys 1410-12 La seva adhesió a la causa de Ferran d’Antequera determinà l’ascensió fulgurant dels Bardaixí i l’ampliació de llurs possessions territorials, procedents, en part, del patrimoni confiscat a la casa d’Urgell Un gran nombre de línies foren originades aleshores La línia dels senyors de Conques, la casa pairal de Benasc, fou continuada per Arnau de…

Els musulmans, intolerants amb els idòlatres, respectaren els cristians i els jueus, les religions dels quals tenien el caràcter de dimnī ‘protegida’ Els escriptors àrabs designaven els cristians sotmesos a l’islam amb noms diversos, com mu'āhid ‘confederat’, 'īlǧ ‘cristià’, aǧamī ‘estranger’ i mustā'rib ‘arabitzat’, la darrera de les quals preponderà amb la forma mossàrab El caràcter de comunitat bilingüe que tenien els mossàrabs els convertí en fecunds intermediaris culturals, i les seves relacions amb els cristians lliures expliquen per què el llibre clàssic dels mossàrabs, el Comentari a…

Situació Detall del parament d’aquesta església, molt transformada, on s’aprecia l’aparell romànic inicial ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Cristòfol presideix el poble de Bissaürri, que s’assenta en una planura, plena de vegetació, a la falda del turó que porta el seu nom, damunt el marge esquerre del barranc de Bissaürri, a una altitud de 1 115 m Mapa 32-10 213 Situació 31TBH953081 El poble de Bissaürri es troba vora la carretera C-144, del Pont de Suert a Castillo de Sos, entre els quilòmetres 77 i 78 JBP El primer esment d’aquesta església, bé que indirecte, és de l’any 1068…

Passà als Otal i als Goyeneche

La seva parròquia pertangué, fins el 1573, al bisbat de Lleida

Al mateix temps que naixia i es desenvolupava el Regne d’Aragó es consolidaren els costums jurídics dels habitants del territori, i així aparegueren les primeres normes jurídiques autòctones aragoneses Més tard, a cada poble conquerit, el rei d’Aragó concedí el fur propi i entre aquests furs municipals, font principal del dret aragonès antic, destaquen, a part el discutit fur de Sobrarb, els de Jaca 1064, Barbastre 1100, Belchite 1116, Saragossa 1118-19 i Terol 1176 Instaurada ja a Aragó la dinastia catalana, les corts d’Osca del 1247, sota el rei Jaume I, promulgaren el primer…