Resultats de la cerca

La creació fou deguda a l’entusiasme despertat per la fundació del Collegi Sant Jordi En fou el primer president Josep Fiter i Inglès Des del 1914, l’Associació prengué una marxa ascendent, i l’any 1933 assolí la xifra de 7 813 socis, fet que permeté d’emprendre activitats molt complexes subvenció econòmica a les escoles que s’anaven creant, i beques als infants organització de colònies escolars creació de la Festa d’Infants i de Flors que tenia lloc al Parc Güell creació de concursos escolars de llengua catalana, de geografia de Catalunya i d’història de Catalunya en diferents localitats La…

Formada a l’Escola Llotja i a l’Escola Massana El 1945 ingressà a la Manufactura de l’Escola en la secció d’esmalt, sota la direcció de Miquel Soldevila, i des del 1959 fou professora de dibuix del mateix centre Els anys cinquanta féu exposicions individuals i collectives a Barcelona, Tiana, Madrid i Roma

Al setembre del mateix any se’n constituí una secció a Barcelona, presidida per José Gómez Monche, al gener de 1935 s’organitzà a Lleida Coll Soldevila i al juny ho féu a Reus liderat per Juan Cortina i Pablo Aymat Al mes de maig conegué l’adhesió de la Coalición de Defensa Obrera

Francesc d’Assís Ripoll en fou el president i promotor Publicà, entre d’altres, Un segle de vida catalana 1814-1930 , obra collectiva dirigida per Ferran Soldevila, el Llibre de l’any 1962 i 1963, els almanacs Els llibres de tothom 1962, 1963, 1964 i 1965, dirigits per Joan Oliver, i la collecció Biografies populars 18 volums

Fundada el 1985, el seu primer president fou Octavi Soldevila, pioner de les marxes en l’àmbit estatal Entre les seves activitats destaquen les rutes de tècnica de recorregut eqüestre de competició TREC, que combinen senderisme i cros, o la Volta a Catalunya organitzada amb motiu del 25è aniversari de l’associació Publica la revista Cavall Express

El primer director fou Melcior Font A la redacció literària figuraven Carner, Riba, Carles Soldevila, Carles Capdevila, CA Jordana, Marià Manent i Armand Obiols, i a l’artística, Lola Anglada, Apa, Ricart, Torné Esquius, Quelus i Josep Obiols, que en dibuixà la capçalera En els números darrers hi collaborà Clovis Eimeric Deixà de publicar-se per manca d’èxit de públic

Datat del 23 d’abril de 1925, fou dissenyat per Miquel Soldevila i signat per Macià en nom del govern provisional de Catalunya Els bons eren de 25, 100, 500 i 1 000 pessetes, i l’emissió, d’uns nou milions Fou repartit entre grups de catalans emigrats a Amèrica i adherents i simpatitzants d’Estat Català a l’interior de Catalunya

Malauradament no tenim documents que facin referència a la capella de Santa Llúcia fins al segle XVIII, en què, en la visita del 1758 a la parròquia de Farrera, se citen dues capelles vinculades a aquesta parròquia, Santa Maria de la Serra i la capella particular de Soldevila, coneguda també com a casa Bigarret, que possiblement es devia referir a Santa Llúcia

En sortiren sis números, editats per Santiago Segura i dirigits per Xavier Nogués i Josep Aragay Tingué gran categoria artística pels dibuixos dels directors i dels collaboradors, com Manuel Humbert, Marià Andreu, Joan Colom, Pere Ynglada, Ismael Smith, Marià Pidelaserra, Feliu Elias, Remigi Dargallo i Pasqual Capuz Els texts eren de Francesc Pujols, Alexandre Plana, Josep Carner, Carles Soldevila, Ramon Reventós i Cristòfol de Domènech

Era patrocinada per Francesc Cambó i la presidí Isabel Llorach , amb Joan Estelrich de secretari Hi feren conferències André Maurois, José Ortega y Gasset, el comte Keyserling, Pere Bosch i Gimpera, entre d’altres, en l’idioma del conferenciant Deixà d’actuar durant la guerra civil de 1936-39 El 1947 reprengué les activitats, amb Carles Soldevila de secretari, però la mort dels seus iniciadors n’interrompé la continuïtat