Resultats de la cerca

L’any 1933 publicà el seu primer recull de poemes El 1937 assistí al Congrés d’Intellectuals Antifeixistes de València Posteriorment anà a París, on entrà en contacte amb el surrealisme, i, el 1944, als EUA Des del 1945 formà part del servei diplomàtic del seu país, càrrec que dimití en protesta per la repressió de la revolta estudiantil del 1968 Dirigí les revistes Taller 1938-41, El Hijo Pródigo 1943 i, des del 1976, Vuelta , que deixà de publicar-se a la seva mort Com a poeta s’inicià dins una línia de compromís polític Raíz del hombre 1937, Bajo tu clara sombra 1937, Entre la piedra y la…

Autor precoç, en l’adolescència començà a escriure novella i relat, i de 1947 a 1966 n'escriví més de 300, bàsicament del gènere del western , que publicà l’editorial Bruguera sota el pseudònim de Silver Kane , mentre cursava estudis de dret El 1948 guanyà amb Sombras viejas el Premi Internacional de Novella promogut per l’editor Josep Janés obra que, no obstant això, la censura franquista prohibí publicar Inicià aleshores un breu exercici de l’advocacia que abandonà pel periodisme, primer a El Correo Catalán i posteriorment a La Vanguardia , on arribà a cap de redacció El 1966 fou cofundador…

Anarquista, aconseguí tanmateix la collaboració de gran nombre d’intellectuals, com Leopoldo Alas, Miguel de Unamuno, Manuel Cossío, José Nákens, Giner de los Ríos, Jaume Brossa, Pere Coromines, etc Hi escriviren també regularment Anselmo Lorenzo, Ricardo Mella, F Tarrida del Mármol, Leopoldo Bonafulla, Teresa Claramunt, etc Facilità en aquest sentit una primera i espectacular aproximació dels intellectuals a l’anarquisme i menys al món obrer L’èxit de la revista —amb una tirada de 8 000 exemplars— permeté a Urales de treure un Suplemento a La Revista Blanca 1899-1902, aviat transformat en…

Vida Marxà amb els pares cap a l’exili i embarcaren a l’estiu del 1939 en el vaixell "Winnipeg" ple de republicans cap a Santiago de Xile Allà estudià tres anys art dramàtic i direcció escènica a la Universitat Catòlica Tot seguit s’integrà en els ambients teatrals i actuà en força elencs de la capital, fins a tornar definitivament a Catalunya el 1955 Aquí collaborà amb l’Agrupació Dramàtica de Barcelona, en què interpretà i dirigí diverses peces Alhora, debutà en el cinema a La cárcel de cristal 1956, Juli Coll Cumbres luminosas 1957, Juan José Fogués Sendas marcadas i Huellas del destino…

Vida Treballà filmant escenes per al No-Do durant vint anys, des que a tretze anys començà a portar una càmera de 16 mm, i fou conegut amb el renom de Juanito, el del No-Do També filmà pel seu compte una gran quantitat de plans d’arxiu, que després serviren per a films de directors com Pere Lazaga o José María Forqué Treballà com a foquista a Escuela de Periodismo 1956, Jesús Pascual, la seva primera feina, i després entrà a TVE, acabada de crear Gràcies a Pere Portabella i Leopoldo Pomés conegué Jacinto Esteva, director del dilatat projecte Lejos de los árboles 1963-70, que fotografià…

Es llicencià en dret i criminologia, i els anys cinquanta, sota pseudònims diversos, publicà novelles de gènere westerns , terror, etc L’any 1967 publicà El cazador , la seva primera novella ja en un estil propi, en la qual posa de manifest una acusada inclinació per la paràbola, el grotesc i les situacions absurdes, motiu pel qual sovint hom n’ha indicat la influència de Kafka A banda de la novella esmentada, és autor també de Ceguera al azul 1969, El unicornio 1971, Los enemigos 1974, El castillo de la carta cifrada 1979, Amado monstruo 1984, Historias mínimas 1988, El cazador de leones…

Llicenciat en literatura hispànica, debutà com a director de llargmetratges amb Crespià, the film not the village 2003, que no s’estrenà comercialment La seva segona pellícula, Honor de cavalleria 2006, una reinterpretació del Quixot, guanyà premis als festivals de Venècia i Torí, i donà a conèixer el seu personal estil de cinema contemplatiu amb elaborats plans rodats en blanc i negre El cant dels ocells 2006, una història sobre els Reis Mags, guanyà el premi Gaudí al millor director Posteriorment, rodà El senyor ha fet en mi meravelles 2011, inèdita en sales comercials, sorgida de la…

Editat per l’empresa Promotora de informaciones, SA  PRISA, presidida inicialment per José Ortega Spottorno, fou el principal exponent de la renovació de la premsa espanyola a la fi del franquisme Ha estat dirigit per Juan Luis Cebrián  1976-88, Joaquín Estefanía 1988-93, Jesús Ceberio 1993-2006, Javier Moreno 2006-14 i 2020-21, Antonio Caño 2014-18, Soledad Gallego-Díaz 2018-20, Pepa Bueno 2021-25 i des del juny del 2025 Jan Martínez Ahrens És un dels diaris de més difusió i influència arreu de l’Estat espanyol, amb una línia política de centreesquerra L’edició de Barcelona, a…

Vida i obra Estudià magisteri a Saragossa i exercí alguns anys l’ensenyament a la seva vila natal Atret des de ben jove per la literatura i el dibuix, anà a Barcelona, on treballà en feines editorials A l’editorial Montaner i Simon coincidí amb l’escriptor Pere Calders, de qui rebé un reconegut mestratge literari La seva obra s’inicià amb els llibres de narracions Històries de la mà esquerra 1973, premi Joan Santamaria 1971, que, ampliat amb nous relats, es reedità l’any 1981 amb el títol Històries de la mà esquerra i altres narracions , prologat per Pere Calders, i amb El cafè de la granota…

Vida Estudià al Conservatori i a la Universitat de Madrid, on es doctorà en filosofia i lletres També assistí als Cursos de Darmstadt, a Alemanya, impartits per O Messiaen i G Ligeti Amb tot, en algunes ocasions reivindicà el caràcter autodidàctic de la seva formació Considerat com un dels membres més reeixits de l’anomenada Generación del 51, les seves primeres obres representaren un anhel de renovació del panorama musical espanyol a través de les aportacions de l’avantguarda Aviat assolí un llenguatge molt personal i es decantà per l’expressionisme atonal Més tard, però, avançà vers un…